Resultats de la cerca
Es mostren 6874 resultats
Anatomia de l’orella
Anatomia humana
Situació de l’orella Hom considera que l’ orella és un òrgan doble perquè n’hi ha dues de formades per estructures similars, situades simètricament a ambdues bandes del cap Cada orella es troba situada a la part lateral del crani, als costats del rostre Les diverses estructures de l’orella s’organitzen en tres parts ben diferenciades Així, hom hi diferencia tres sectors l’orella externa, l’orella mitjana i l’orella interna Des de l’exterior només es pot veure una part reduïda de les estructures que componen l’orella externa el pavelló auricular i l’entrada del conducte auditiu extern La resta…
sistema solar

Al sistema solar, els planetes de tipus terrestre són separats pel cinturó d’asteroides dels gegants gasosos i de Plutó
© Fototeca.cat
Astronomia
Conjunt d’astres que giren al voltant del Sol, sotmesos a la seva atracció gravitatòria.
Història Els primers sistemes astronòmics no distingien el sistema solar de la resta de l’Univers Afirmaven que la Terra era al centre de l’Univers geocentrisme , i que al seu voltant giraven el Sol, la Lluna, els planetes i els estels fixos, transportats tots ells per unes esferes cristallines A més, es pensava que els cometes i els meteorits eren fenòmens locals que s’originaven dins el mateix embolcall atmosfèric de la Terra Aquestes hipòtesis foren acceptades per tothom durant l’edat mitjana, bé que ja al segle IV aC Aristarc suggerí que era la Terra la que girava entorn del Sol, i que…
Santa Maria de Toluges
Art romànic
Situació Exterior de la capçalera, centrada per una finestra de doble esqueixada emmarcada per un arc fet de dovelles petites ECSA - JL Valls Aquesta església es troba al centre de la població de Toluges Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 40’ 22,2” N - Long 2° 49’ 54” E Toluges és 2 km a ponent de Perpinyà, per la carretera D-612 Història Santa Maria de Toluges fou una de les esglésies rosselloneses subjectes al monestir llenguadocià de Santa Maria de la Grassa L’any 908, un privilegi de Carles el Simple a favor de la Grassa confirmava a aquest monestir, entre altres possessions rosselloneses, “…
Sant Pere de la Serra o la Trinitat de Bellpuig (Prunet i Bellpuig)
Art romànic
Situació Costat sud-est de l’església, amb el magnífic absis ornat amb arcuacions i lesenes ECSA - A Roura El santuari de la Trinitat, antiga església de Sant Pere de la Serra, es troba al peu de la carretera D-618 de la població de Bulaternera als Banys d’Arles Al costat de l’església s’ha format el petit nucli de Bellpuig junt amb la rectoria, el cementiri i la casa del comú del municipi de Prunet i Bellpuig Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 33’ 47,4” N - Long 2° 37’ 30” E Es troba a 2,5 km després de passar el coll del Fortó, on hi ha l’enllaç amb la carretera D-13 que ve de Ceret JBH…
Vil·les amb mosaics entre els rius Segre i Cinca (la Noguera i l’Urgell)
Entre els segles IV i VI funcionaven a les comarques lleidatanes, entre els rius Segre i Cinca, un seguit de villes romanes ornades d’esplèndids mosaics de paviment, que testimonien la riquesa i cultura dels seus amos Tret del cas del Romeral, la major part d’aquestes villes foren localitzades en el curs de prospeccions, per la qual cosa ignorem l’evolució i la cronologia precises a què pertanyen els mosaics Per això cal comparar les seves composicions i motius amb d’altres de millor datats, que ens mostren els gustos i les tendències de l’època L’inventari que segueix és només una mostra, de…
arpa

Arpa Salvi, segle XX
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del grup de les arpes arpa Les cordes, fixades per un extrem a una caixa de ressonància i per l’altre a un mànec corbat, poden vibrar lliurement entre els dos punts de subjecció Polsades generalment amb els dits o amb un plectre, cadascuna produeix, en principi, un únic so, afinat per mitjà de clavilles i amplificat per la ressonància de la caixa En les arpes modernes, però, les cordes poden donar més d’un so mitjançant mecanismes especials que modifiquen la llargària de vibració El mànec, que surt de la mateixa caixa i no té batedor, s…
història de l’educació
Historiografia catalana
La història de l’educació, en sentit modern, s’inicià amb els treballs d’Alexandre Galí (1886 – 1969).
Desenvolupament enciclopèdic Abans d’aquest autor es poden resseguir interessants contribucions a aquesta disciplina, però fou a partir dels seus estudis que l’erudició positivista començà a sotmetre’s als nous criteris metodològics, conceptuals i temàtics de la història social La historiografia educativa del s XIX i les primeres dècades del XX Fou duta a terme per polígrafs i, en línies generals, prioritzà l’exposició de dades molt precises i singulars, s’acontentà amb el discurs descriptiu i episòdic, avantposà la intenció moralitzant a la científica, privilegià el període de l’Edat Mitjana…
La tardor del gòtic
Art gòtic
La darrera etapa del gòtic a Catalunya es va haver de moure en un escenari prou dificultós per a poder plantejar grans obres i desplegar amb força creativa una activitat intensa, tal com havia succeït en temps anteriors al quatre-cents i a la primera meitat d’aquesta centúria La darreria del segle XV i tot el XVI van ser temps convulsos, de crisi econòmica i d’epidèmies freqüents i, sobretot, de declivi arran de la guerra civil catalana 1462-72, especialment cruenta a les terres de Lleida Com ha remarcat Cirici, “el XVI fou, per als Països Catalans, un temps trist que tingueren en els reis…
La memòria i l'oblit
La memòria i la identitat personal Quan ens falla és quan ens adonem, de vegades amb desesperació, com n’és, d’important, la memòria A escola, és anguniós rebre una mala nota per culpa d’un poema que no s’ha pogut retenir o per culpa del nom d’un general, un ministre o una obra que no hi ha hagut manera de recordar en el moment de l’examen I a tothom li agradaria evitar situacions incòmodes, com quan volem presentar dos amics i precisament aleshores el nom d’un d’ells, que coneixem de tota la vida, sembla que se’ns ha esborrat del cap És un buit de memòria, un lapsus que pràcticament tothom…
L'expansió dels humans
Els primers humans pròpiament dits Homo erectus Els canvis que se succeeixen en el transcurs del temps en Homo habilis , amb un conjunt de formes de transició a l’est africà, donarà lloc a H erectus , un homínid amb una grandària corporal superior, una bipèdia més eficient, un cervell molt més gran, una cultura més complexa i interpretable com a adaptació, amb llocs d’habitatge més o menys permanents, i una dependència alimentària més centrada en la carn, probablement obtinguda en caceres La difícil delimitació de l’espècie Les troballes corresponents a Homo erectus es localitzen en indrets…