Resultats de la cerca
Es mostren 5467 resultats
La paraula i l’escrit
Una de les característiques que distingeix l’home dels animals és la capacitat per articular un llenguatge complex per comunicar-se Cada comunitat humana ha desenvolupat al llarg dels segles un codi propi, que sens dubte avui és un dels seus principals distintius respecte d’altres grups La llengua ha arribat a ser un element simbòlic tan potent que, per als pobles que lluiten per la seva autodeterminació, és el factor de reivindicació més important Les llengües, doncs, són potser el patrimoni més preuat de la Humanitat Des d’aquest punt de vista, però, no podem oblidar que…
Joan Girona i Agrafel, el “maquinista” malaguanyat
La memòria dels homes és més favorable als èxits que als fracassos Els germans Manuel 1817-1905, Ignasi 1824-1889, Jaume 1826-1907 i Casimir 1834-1909 Girona i Agrafel han passat a la història per haver format el nucli més poderós i més emprenedor de la burgesia barcelonina del vuit-cents Joan 1807-, el primogènit, n’ha quedat exclòs per haver-se desentès de les empreses familiars i seguit una trajectòria completament desconeguda en terres de Lleida L’obscuritat és el destí de la immensa majoria dels humans Aquella exclusió oblida, tanmateix, que el noi gran de Can Girona havia adquirit a l’…
alfabet

Alfabets fenici i grec
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de les lletres emprades en l’escriptura d’un llenguatge.
És un mot compost de les dues primeres lletres de l’alfabet grec, alfa i beta També és emprat el terme abecedari És el tipus d’escriptura més comú en el món d’avui i s’oposa a l’escriptura ideogràfica i a la sillàbica escriptura L’alfabet és un sistema d’escriptura basat en el principi de la correspondència d’un signe per a cada so o fonema La descoberta de l’alfabet correspon principalment als fenicis L’essencial en l’elaboració de l’escriptura fenícia, hom creu actualment, ha estat d’arribar a concebre la possibilitat de notar qualsevol mot mitjançant només els signes consonàntics Quant…
Arqueologia funerària de l’extrem nord-est de la Tarraconense
En el territori de les actuals comarques de Girona s’han identificat diverses necròpolis datades entre els segles IV i VIII, amb una variada arquitectura funerària La seva situació espacial permet diferenciar els cementiris situats a la vora d’un camí, els relacionats amb un edifici de culte o funerari i els que de manera residual s’estableixen en villes romanes Un nombre important de jaciments són difícilment identificables amb aquests tipus d’assentaments, o perquè es coneixen molt parcialment, o perquè són troballes esporàdiques o bé perquè malgrat ser nombroses no podem relacionar…
Els Viladomiu, a Gironella. El Viladomiu Vell i el Nou
Tomàs Viladomiu i Bertran Cal Rei de Sallent La família Viladomiu Els Viladomiu són originaris de Berga En parlar de les berguedanes —les màquines de filar de fusta— ja hem esmentat aquest nom com un dels més repetits en les relacions de filadors de la ciutat i la seva rodalia Tomàs Viladomiu i Obiols va aprendre l’ofici de teixidor a Berga, on havia nascut Estem encara al segle XVIII A la seva família hi havia paraires —que treballaven la llana—, teixidors de lli i espardenyers Ell es casà amb una sallentina —Antònia Bertran i…
Els Torras, a Sant Joan les Fonts
El Fluvià al seu pas per Sant Joan les Fonts, un rosari de molins Sant Joan les Fonts en una postal del començament del segle XX Al començament del segle XIX, el Fluvià, al seu pas per Sant Joan les Fonts, a la Garrotxa, era un autèntic rosari de molins d’en Xiquès o Molas, d’en Bassols, d’en Rovira, d’en Coca, de n’Igosa, can Sarjant, cal Patge o Molí d’en Ballús, can Masell, el Molí Fondo Els desnivells del riu eren aprofitats per a obtenir energia hidràulica, una energia obtinguda inicialment amb rodes hidràuliques que feien moure molins fariners, drapers o paperers Una energia preciosa…
Faringitis i amigdalitis
Patologia humana
Definició És anomenada faringitis la inflamació difusa de la mucosa de la faringe, sigui aguda o crònica, en general causada per una infecció o bé pels efectes nocius de factors irritants com el tabaquisme o l’abús d’alcohol Quan aquesta inflamació és localitzada i afecta les amígdales palatines, rep el nom d’ amigdalitis De fet, en el concepte de faringitis s’inclouen fonamentalment els casos en què s’afecta de manera difusa l’ orofaringe , o faringe mitjana, és a dir, la part de la faringe situada directament per darrere de la boca, per bé que en molts casos la inflamació es podria…
Els licopodis, selaginel·les i isòets o licopodiates
Les licopodiates, també anomenades licòpsides, constitueixen un grup de pteridòfits semblantment molt antic, amb un passat gloriós, ja que dominaren la vegetació terrestre durant el Devonià superior i el Carbonífer Però totes les espècies arbòries s’han extingit i només en resten alguns gèneres herbacis, que bé podem qualificar, com el gènere Psilotum , que acabem de veure, de fòssils vivents Però algunes de les seves espècies no són pas rares als Països Catalans, sobretot als llocs prou humits, a les muntanyes, etc Els principals caràcters en comú són la presència d’arrels dicotòmiques i de…
els Balcans

Mapa històric dels Balcans (segles XIII i XIV)
© Fototeca.cat
Nom amb què és conegut el conjunt de països de l’Europa sud-oriental i la regió que ocupen (regió balcànica).
La geografia La noció unitària dels Balcans no fou elaborada fins al segle XIX, quan la zona esdevingué políticament activa El concepte de península Balcànica, creat pel geògraf alemany Zeune com a homòleg de les altres penínsules mediterrànies Ibèrica i itàlica, a partir dels monts Balcans, fou estès al conjunt dels territoris al sud del Danubi, el Sava i el Kupa Per raons principalment polítiques, hom fa entrar dins el concepte de Balcans els actuals estats d’Albània, Bulgària, Grècia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Eslovènia, Iugoslàvia, Macedònia, la Turquia europea i també Romania i…
Gavet de la Conca

Vista general del poble de Gavet de la Conca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Jussà, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa.
Situació i presentació El terme de Gavet dela Conca, de 90,88 km 2 es formà el 1970 per la unió dels fins aleshores municipis de Sant Serni 15,6 km 2 , Aransís 25,4 km 2 i Sant Salvador de Toló 49,8 km 2 El terme es troba al sector meridional dela comarca Limita al N amb l’enclavament de Tremp format per les terres de Vilamitjana i Suterranya, al NE amb el municipi d’Isona i l’enclavament dels Obacs Llimiana al S amb Artesa de Segre i…