Resultats de la cerca
Es mostren 903 resultats
Dominique-Marie-Joseph Henry
Historiografia catalana
Historiador provençal.
Fou nomenat bibliotecari de Perpinyà, on continuà el treball de JP Campagne, fundador i primer conservador de la biblioteca Henry ja havia publicat alguns estudis sobre la Provença A Perpinyà es familiaritzà aviat amb la llengua i la història catalanes L’any 1820 publicà Recherches sur la voie de Rome en Espagne à travers le Roussillon et examen critique de l’itinéraire d’Antonin depuis Narbonne jusqu’aux trophées de Pompée , on corregí errors d’èpoques anteriors, però no aconseguí trobar la localització exacta de les restes romanes També escriví unes relacions històriques sobre la …
Jordi Torras i Comamala
Cinematografia
Actor i crític.
Vida Llicenciat en farmàcia, desenvolupà la seva passió pel cinema com a intèrpret, doblador, crític, cineclubista i historiador S’inicià a Radio Juventud de Barcelona el 1952 amb el seu amic Esteve Bassols i Montserrat 1923 – 1986 L’any següent ambdós passaren a EAJ15 Radio España, amb el programa "Café de la tarde", que dirigia Joaquín Soler Serrano, i el 1954 entraren a Radio Nacional de España En aquesta emissora dirigiren l’espai radiofònic "Cine Fórum" 1950-70, i el 1956 ambdós crearen els Premis Sant Jordi de Cinematografia, de RNE El 1991 la direcció de RNE a Catalunya li atorgà un…
Higiene personal i esperança de vida
Manuals higienistes francesos, sd MLR / JG Durant el segle XIX es desenvolupà un corrent de pensament, encapçalat per metges, que s’anomenà higienisme Naixia de la voluntat de combatre la insalubritat de les ciutats industrials i es formulava com a ciència que pretenia estudiar les condicions i els factors ambientals que influïen negativament en la salut humana Aviat esdevingué un dels pilars centrals de la medicina A Catalunya, els higienistes més importants foren Pere Felip Monlau i Roca, Rafael Rodríguez Méndez, Joan Giné i Partagàs i Lluís Comenge i Ferrer, que es van ocupar de difondre…
Ramon Ferrer
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic, historiador i prosista.
Vida i obra Estudià gramàtica, retòrica i filosofia al Seminari Conciliar de Barcelona El 1801 entrà a la congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri Decidit opositor a la dominació francesa, el 1814, a la fi de l’ocupació, el baró d’Habert l’expulsà de Barcelona El 1821 morí exercint el ministeri sacerdotal, víctima de la febre groga És autor del dietari Barcelona cautiva, ó sea, Diario exacto de lo ocurrido en la misma ciudad mientras la oprimieron los franceses, esto es desde el 13 de febrero de 1808 hasta el 28 de mayo de 1814 acompaña a los principios de cada mes una idea…
Tos ferina
Patologia humana
Definició La tos ferina és una malaltia infectivocontagiosa d’origen bacterià que especialment incideix en infants petits La seva manifestació principal correspon a accessos de tos intensos i freqüents La malaltia, d’una evolució que sol ésser favorable i permet la recuperació total al cap d’unes sis o vuit setmanes, de vegades, especialment en nodrissons, pot originar complicacions greus Causes Els agents etiològics de la tos ferina corresponen a bacteris pertanyents al gènere Bordetella , els més petits dels bacteris La malaltia és causada per la Bordetella pertussis en un 85% a un 90% dels…
Mononucleosi infecciosa
Patologia humana
Definició La mononucleosi infecciosa és una malaltia infectivocontagiosa, d’origen víric, que sol afectar adolescents i adults joves Es manifesta amb febre, inflamació dels ganglis limfàtics i faringo-amigdalitis El trastorn, que s’anomena també malaltia del petó , perquè a aquesta edat es transmet habitualment per contacte oral interpersonal, sol remetre al cap de dues o quatre setmanes sense originar ni complicacions ni seqüeles en persones immunodeprimides, però, en algun cas pot esdevenir crònica o produir alteracions orgàniques serioses Causes L’ agent etiològic de la…
miocarditis
Patologia humana
Estat patològic caracteritzat per la inflamació del miocardi, generalment en el curs d’una malaltia infecciosa, però també per processos immunològics (com la febre reumàtica) o per acció d’agents tòxics, químics o físics, o d’irradiacions.
Clínicament hom pot observar formes agudes cròniques Les miocarditis agudes es veuen sobretot en malalties produïdes per virus i sovint són banals, per bé que a vegades poden determinar arrítmies i insuficiència cardíaca o poden abocar a formes cròniques, les quals solen causar lesions cardíaques irreversibles També és possible d’apreciar miocarditis en el curs d’altres infeccions com en la toxoplasmosi, la diftèria per acció d’exotoxines o en la malaltia de Chanas En alguns casos, la miocarditis es mostra aïllada i sense causa aparent miocarditis de Fiedler
Pleuritis o pleuresia
Patologia humana
Definició És anomenada pleuritis o pleuresia la inflamació de la pleura, la membrana que cobreix els pulmons, que es pot desenvolupar en diversos trastorns i malalties, sobretot de causa infecciosa La pleuritis, que es manifesta característicament amb un dolor punyent localitzat al costat del tòrax, ocasiona habitualment un vessament pleural , és a dir, l’acumulació de líquid entre el full pleural que cobreix els pulmons i el full pleural que revesteix per dins la paret toràcica, la qual cosa pot alterar la funció respiratòria Causes, tipus i manifestacions La pleuritis pot tenir causes molt…
Pneumònia
Patologia humana
Definició És anomenada pneumònia la inflamació del teixit pulmonar deguda a una infecció, que pot ésser causada per diversos microorganismes i que origina en cada cas concret determinades manifestacions que en són característiques, per bé que en general provoca febre, tos i dolor toràcic Freqüència, edat i sexe La pneumònia és un trastorn molt freqüent i potencialment greu, bé que els darrers trenta anys 1 ús de medicació antibiòtica ha disminuït la mortalitat deguda a aquesta afecció en més d’un 50% Malgrat tot, però, la pneumònia continua essent la primera causa de mortalitat…
Dèrmato-miositis
Patologia humana
Definició La dèrmato-miositis és una malaltia que afecta el teixit conjuntiu, en la qual es produeixen sobretot alteracions de tipus inflamatori als músculs, especialment als de la pelvis i les espatlles, i sovint també en la pell La malaltia és de llarga evolució, i els músculs afectats perden progressivament la força i la capacitat de contracció Alhora, es concentren, als músculs mateixos, una gran quantitat de glòbuls blancs, les cèllules del sistema immunològic que originen les reaccions inflamatòries que, a la llarga, provoquen l’atròfia o la disminució de volum de les fibres musculars,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina