Resultats de la cerca
Es mostren 4199 resultats
Colomar de l’Arboçar de Baix (Avinyonet del Penedès)
Art romànic
Situació Edifici medieval destinat a la cria de coloms, considerat per alguns, erròniament, com un columbari romà ECSA - J Bolòs Probable colomar fet amb tàpia situat en uns camps actualment plantats de vinyes, al sud de l’Arboçar de Baix Mapa 35-17447 Situació 31TCF965762 Des de l’Arboçar de Baix, agafarem un camí antic que surt del darrere de les cases que envolten la torre i s’enfila cap al bosc i cap a les vinyes JBM Història No es coneix cap document que esmenti aquest colomar Quan fou identificat, es va creure que era un columbari romà, és a dir, el lloc on es guardaven les cendres dels…
Necròpoli de Ca la Madrona (Mataró)
Art romànic
Situació Sepultura núm 2 localitzada en la campanya del 1988 J Garcia Aquesta necròpoli es troba dins el veïnat de Mata, a llevant del terme, en l’antic paratge dit el Xiprerer és situada entre els carrers de la Foneria, Vapor Gordils i el camí de Ca la Madrona, nom que prové d’una antiga casa de pagès actualment desapareguda Mapa 37-15393 Situació 31TDG545005 Necròpoli EI conjunt d’enterraments és situat a l’indret anomenat el Xiprerer, nom que suggereix la presència, en altres temps, de xiprers, normalment indicatius de l’existència d’un cementiri Prop seu passava l’antic camí de Santa…
runa
Escriptura i paleografia
Cadascun dels signes utilitzats en l’escriptura germànica més antiga, amb un valor alhora gràfic i màgic.
El conjunt d’aquests signes era conegut pel nom de fut-hark quan s’iniciava amb aquestes sis primeres lletres Efectivament, segons temps i llocs, l’ordre i el nombre del conjunt poden variar I si la sèrie més corrent i originària era de 24 caràcters, hom en troba més de 30 en les runes anglofrísies, i només 16 en les noruegosueques De fet, hom en coneix tres grups bàsics el germànic , de 24 signes, gravats sobre objectes diversos en terres de Germània l' anglofrisi , difós especialment en l’Anglaterra actual, amb un notable increment del nombre de signes, possiblement motivat per la major…
pararabdodont
Paleontologia
Dinosaure descrit l’any 1994 a partir d’un húmer d’aspecte massiu i unes estranyes vèrtebres amb dos arcs neurals simètrics trobades al jaciment de Sant Romà d’Abella (Pallars Jussà), a la conca de Tremp.
Pertanyia al grup dels ornitòpodes, que inclou els anomenats “dinosaures amb bec d’ànec” Era bípede i feia uns sis metres de llargada L’estructura de les seves vèrtebres indica que aquest dinosaure no sols podia moure el coll en sentit lateral, sinó que també el podia estirar, com fan avui les girafes quan tracten d’atrapar les fulles més altes dels arbres No obstant això, l’holotip una vèrtebra cervical no és diagnòstic, és a dir, no presenta caràcters propis distintius autapomorfies Cal, doncs, revisar el paratip i el material referit a Pararhabdodon isonensis per a avaluar-ne…
Castellnou de Montsec

Vista del nucli de Castellnou de Montsec (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)
© C.I.C.-Moià
Poble
Poble (1.027 m alt.) del municipi de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), de la parròquia del qual depèn la seva església de Sant Esteve, situat demunt el serrat de Castellnou
(1.074 m alt.), sota el qual neix el barranc de la Clua, al N del terme..
ota el qual neix el barranc de la Clua, al N del terme El lloc donà nom a la baronia de Castellnou de Montsec L’església parroquial és dedicada a Sant Esteve protomàrtir, annexa de la de Sant Esteve de la Sarga Al cim de la població es dreça un bell casal d’aspecte senyorial Entre el 1098 i el 1113 els comtes de Pallars Jussà hi instituïren com a castlà Bertran Ató Pertangué després al paborde de Mur, amb el consentiment del qual el 1306 Acard de Mur prengué la fortificació de Castellnou El 1428, a causa d’un judici contra uns que havien falsificat moneda a Castellnou, consta que era…
Betsy Jolas
Música
Compositora francesa.
El 1940 la seva família s’establí als Estats Units Estudià al Bennington College i fou membre de diverses agrupacions corals on, a més de cantar, feia d’acompanyant al piano o a l’orgue De nou a París 1946, ingressà al conservatori i fou alumna de D Milhaud i O Messiaen L’any 1975 fou nomenada professora d’anàlisi al Conservatori de París i el 1978, de composició al mateix centre Ha impartit classes en diverses universitats nord-americanes, entre les quals Yale, Harvard i Berkeley Ha rebut nombrosos premis, com el Premi Koussevitzky de Tanglewood o el de l’Acadèmia Americana de…
Mieczyslaw Karlowicz
Música
Compositor polonès.
Inicià els seus estudis a Varsòvia i el 1895 es traslladà a Berlín, on es formà amb H Urban El 1900 retornà a Varsòvia i es convertí en un element dinamitzador important de la vida musical a la capital polonesa Dirigí la Societat Filharmònica i també la Societat de Música de Varsòvia S’interessà per l’obra de F Chopin, sobre el qual reuní abundant documentació A més, estudià direcció d’orquestra amb el director hongarès A Nikisch Entre les seves obres, inserides de ple en el nacionalisme musical, destaquen diverses composicions orquestrals, com els poemes simfònics Les onades que tornen 1907…
Leonhard Martin
Música
Religiós franciscà i mestre d’orgues alemany.
Vingut del convent de Magúncia, residí a Barcelona al segle XV El 1459 es comprometé amb el Capítol de la seu barcelonina "a fer uns orguens nous dins d’un any" Probablement l’encàrrec es referia a fer, a més d’un orgue gran, també un altre de petit El gran fou enllestit el 1463, al preu de 1 323 lliures El tub major feia 24 pams, disposava d’un flautat de 14 pams 8' en façana, 1 400 tubs i dos o tres teclats Les dues referències contractuals a parte posteriori erit unum parvum cum uno ludo et unum a parte anteriori 'a la part posterior n’hi havia un de petit amb un sol joc, i un…
Mundial Film
Cinematografia
Distribuïdora.
Fou constituïda a Barcelona el 1955 per Herminio García Calvo, un industrial relacionat amb la seda, i Enric Esteban i Delgado, que marxà ben aviat L’empresa començà a funcionar bé a partir del 1956, quan s’hi incorporà Luis G de Blain Ambdós socis viatjaren arreu del món a la recerca de títols i aconseguiren contractar obres de primera fila i figurar entre les firmes capdavanteres de l’Estat El 1961 la central es traslladà a Madrid, i les oficines de Barcelona passaren a ser una sucursal Blain continuà a Barcelona ocupat en la recerca de films, supervisant el doblatge que es feia…
banda sonora
Música
Part lateral de la cinta cinematogràfica destinada al so que permet enregistrar-hi un so en sincronia amb la imatge.
En les primeres pellícules sonores 1928 l’enregistrament es feia sobre una petita banda lateral fotosensible com la resta de la pellícula, impressionant una banda d’amplada o densitat variable amb el so original, cosa que permetia restituir-lo mitjançant una cèllula fotoelèctrica L’enregistrament magnètic millorà la qualitat sonora i les possibilitats d’edició Se n’han utilitzat tres mètodes diferents una petita banda magnètica enganxada al costat de la pellícula, una cinta magnètica independent perforada com la pellícula i que es fa passar a la mateixa velocitat que aquesta i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina