Resultats de la cerca
Es mostren 1371 resultats
Castell de Torroella (Navàs)
Art romànic
Situació Vista de l’indret on presumiblement s’erigí el castell de Torroella Es devia trobar dalt del turó oposat a l’església de Sant Salvador F Junyent-A Mazcuñan EI castell de Torroella devia aixecar-se en un turó situat prop de l’església de Sant Salvador vers tramuntana, ja en els primers graons de la Serra de les Garrigues, i a l’extrem ponentí del terme navassenc Long 1°42’46” - Lat 41°52’16” S’hi pot anar seguint la carretera de Manresa a Solsona Poc abans d’arribar al quilòmetre 21 hi ha la colònia fabril del Palà de Torroella escampada a ambdós costats de la carretera Caldrà, però,…
Castell de Granyanella
Art romànic
El lloc de Granyanella, 4 km al sud-oest de Cervera, a la riba esquerra del riu d’Ondara, estava inclòs als primers temps de la repoblació dins el terme primitiu de Cervera, del qual es desprengué al segle XI per formar un terme casteller independent Els primers senyors coneguts del castell són els Cervera, que cediren el terme a diversos castlans Els Cervera de Granyanella formaven una línia secundària dels Cervera, iniciada per Berenguer, senyor de Granyanella i Vilagrasseta, mort després del 1127 Castlà o feudatari d’aquest castell devia ésser Ramon d’Anglesola, el qual el…
Llibre dels Reis i dels Macabeus
Art romànic
Caplletra “E” del foli 105, en el dibuix de la qual hom pot constatar una minva considerable de qualitat G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 5 es tracta d’un manuscrit de 136 folis de 31×24 cm, escrit en lletra Carolina * , la decoració de la qual consisteix en un grup de capitals fetes amb tinta i realçades amb tons vermell ataronjat, verd, groc i blau Aquest còdex, que ja surt citat a l’inventari de l’any 1368, ha estat inclòs per Gudiol * entre les primeres produccions de l’ scriptorium de Vic, criteri compartit al seu torn per Junyent * , que situa a la primeria del…
Sant Lluc de Nyus (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Situació Sector de migdia d’aquest edifici d’una sola nau rectangular ECSA - JA Adell L’església de Sant Lluc de Nyus o d’Anyús és situada al centre del llogaret de Nyus, prop del poble d’Espaén, sobre la carretera de Noves de Segre a la Guàrdia d’Ares JAA Mapa 34-11253 Situació 31TCG589862 Història L’única menció que es coneix del lloc de Nyus, d’època medieval, és el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell a més, sense entrar en la problemàtica pròpia del document, no és una menció segura, ja que s’ha volgut identificar el lloc d’Aniano amb Nyus En el capbreu de 1493-94 del…
Hospital de Cervelló o d’Olesa de Bonesvalls o de Santa Maria de Bonesvalls
Art romànic
Situació Hospital de Cervelló Vista exterior de la capella de Santa Maria de Bonesvalls ECSA - M Sagarra El conjunt de l’antic hospital medieval és situat al barri de l’hospital, un xic apartat del nucli urbà d’Olesa de Bonesvalls, al costat de la llera de la riera d’Olesa JAA Mapa 36-16420 Situació 31TDF049783 Història Aquest hospital també és conegut per Hospital d’Olesa de Bonesvalls o de Santa Maria de Bonesvalls Es troba prop de la parròquia de Sant Joan d’Olesa i la seva missió era acollir els vianants i pelegrins que passessin per l’antic camí de Barcelona a Vilafranca del Penedès, per…
Sant Aventí de Cérvoles, abans Santa Maria o Santa Eulàlia (Senterada)
Art romànic
Situació Vista del costat sud-est d’aquesta antiga església parroquial, bàsicament romànica, que presidia el poble ara abandonat de Cérvoles ECSA - A Roig L’església de Sant Aventí s’alça al capdamunt del poble abandonat de Cérvoles, enlairat a 500 m per sobre de la riba dreta del Flamicell Mapa 33-11252 Situació 31TCG289867 Per arribar fins al poble s’ha de seguir una pista de terra que surt a la dreta de la carretera de Pont de Suert, davant de la vella piscifactoria de Senterada El recorregut és de 7 km i abans s’ha de passar pel lloc del Burguet ARD Història El lloc de Cérvoles sembla que…
Sant Miquel de Pineda (Sant Feliu de Pallerols)
Situació Vista exterior del mur de l’absis A Martí Sant Miquel de Pineda es troba a la vall superior de la riera d’Hostoles, que neix a la serra de Marbolenya, a l’esquerra del riu Brugent, vora la riera de Sant Iscle, aigua amunt del cap de municipi, del qual és al cantó nord-oest Mapa 295M781 Situació 31TDG583615 Del quilòmetre 35 de la carretera de Girona a Olot, després d’haver passat Sant Feliu de Pallerols, surt, a mà esquerra, una pista que amb poc més de 400 m hi porta JVV Història El poble de Sant Miquel de Pineda juntament amb la seva església parroquial havien pertangut durant l’…
Santa Agnès de Croanques (Teulís)
Art romànic
Situació Interior del mur de tramuntana, resseguit per una successió d’arcs formers que semblen haver estat construïts per a suportar una volta de canó ECSA - JL Valls Aquesta capella, en ruïnes, és a 200 m a ponent del mas Croanques, dins el bosc Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 31’ 2,4 N - Long 2° 37’ 41,4” E El mas de Croanques és 1,5 km al sud del poble de Teulís, a mà dreta, venint de Teulís per la N-618 Història El lloc de Croanques és esmentat des de l’any 1020, en què Berenguer de Gurb, bisbe d’Elna, restituí en benefici vitalici a Udalgar, arxipreste d’Elna i membre de la família…
castellania d’Amposta
Priorat
Nom que prengué el priorat de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem a la corona catalanoaragonesa quan, després de la cessió del castell d’Amposta als hospitalers (1154) per part del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, el preceptor d’aquella casa, que es titulava castellà d’Amposta, fou instituït, pel gran mestre de Rodes, cap de les cases de l’orde a Catalunya i a Aragó, separades així del priorat de Sant Gil de Provença.
Amb Gaufred de Bresol començà, el 1157, la sèrie de castellans d’Amposta A part d’aquesta dignitat que no residia habitualment a Amposta, hi hagué un comanador que administrava els béns de la circumscripció d’aquella casa dita comanda d’Amposta L’any 1280 el rei recuperà Amposta, però subsistí l’organització de la castellania Amb la dissolució de l’orde del Temple 1312, els béns d’aquest al Principat de Catalunya i al regne d’Aragó passaren en bloc de l’orde de l’Hospital, i els que tenia al regne de València, al de Montesa, llevat de dues cases que també foren cedides als hospitalers…
Édouard Lalo
Música
Compositor francès d’origen castellà.
Vida Començà els estudis musicals el 1832 al Conservatori de Lilla Decidit a dedicar-se a la música malgrat l’oposició paterna, deixà la seva ciutat natal el 1839 i marxà a París Allà entrà al conservatori per estudiar violí amb FA Habeneck, mentre privadament estudiava composició amb J Schulhoff i JE Crèvecoeur Encara que el 1849 ja havia publicat algunes obres, les seves primeres composicions importants són els dos trios amb piano, del 1850 i el 1852 respectivament, que segueixen els models de L van Beethoven i F Mendelssohn Fou membre fundador, el 1855, del Quartet Armingaud El 1859…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina