Resultats de la cerca

Sorgida al voltant de Peìre Olieu , Ubertino da Casale , Pietro da Macerata i altres, que protestaren al concili de Lió del 1274 contra la interpretació que l’orde feia de la pobresa, titllada de laxa El 1294 Celestí V els permeté d’eximir-se del general de l’orde, i formaren la congregació dels pobres ermitans celestins , dissolta molt aviat per Bonifaci VIII Aviat es barrejaren amb les doctrines escatològiques joaquimistes de Gioacchino da Fiore, i foren condemnats per Roma el 1317 Resistiren molt a la província d’Ancona Arnau de Vilanova estigué relacionat amb els espirituals…

És considerat un dels pares del còmic europeu i el creador de l’anomenada ‘línia clara’, estil de dibuix caracteritzat per la nitidesa i la precisió, que ha tingut una gran influència posterior en el gènere Començà a publicar historietes vers l’any 1923, en un ambient molt relacionat amb l’escoltisme catòlic El 1929 Hergé creà el personatge de Tintín, protagonista d’una nombrosa sèrie d’aventures a les quals dedicà gairebé la totalitat de la seva vida professional Les primeres historietes, de dibuix espontani i una certa matusseria, són d’estructura narrativa molt simple i presenten uns…

Fou membre d’una família de músics, formada pels seus germans Lambert  i Marià, i Vicent —fill de Lambert— i Joan Baptista —fill de Marià— Tots ells foren cabdals en el panorama valencià del segle XIX Ingressà com a escolà o cantoret al Collegi del Corpus Christi-Patriarca de València el 1822, molt més jove del que permetien les normes del centre gràcies als seus bons dots per a la música, i hi romangué fins a divuit anys Fou deixeble de Josep Morata aleshores mestre de capella i de l’organista Antoni Lureta, el qual reemplaçà l’any 1842 —càrrec que conservà la resta de la seva vida— El 1848…

Continuadora dels dos números d’ IDEA Cuadernos del Instituto de Estudios Alicantinos , la revista publicà 40 volums L’accés, l’any 1968, de Pedro Zaragoza Orts a la presidència de la Diputació Provincial impulsà les activitats de l’Institut i l’obertura del Centro de Estudios Universitarios en el curs 1968-69 permeté que la revista comencés a publicar treballs d’investigació de professors d’aquella institució, germen de la Universitat d’Alacant, alguns dels quals becats pel mateix Institut El primer consell de redacció l’integraren Juan Ors Serrano com a director també de l’…

Vida i obra Estudià a Múrcia, Oriola i València Residí a Cadis 1776-85 i a Madrid 1785-91 Des del 1792 ocupà diferents càrrecs a la catedral de Sevilla i a la de Palma Fou nomenat cronista del Regne 1807 El coneixement de diverses llengües francès, anglès, italià, grec, llatí, àrab i hebreu li permeté traduir obres com el Diccionario universal de Física 1796-1802 de Brisson, que difongué les idees de la Illustració, i El Juicio Final , d’E Young Fundà a Madrid el diari Espíritu de los mejores diarios literarios que se publican en Europa 1785-91 La seva aportació a la investigació…

Estudià pedagogia i germanística a Colònia i a Aquisgrà, i exercí la docència durant la dècada de 1970 L’èxit de la seva primera novella,  Frau Mühlenbeck im Gehäus ‘La senyora Mühlenbeck dins la closca’, 1980, li permeté dedicar-se íntegrament a la literatura Resident a Hamburg fins a la mort, la seva obra explora amb ironia les ambivalències i les contradiccions dels protagonistes confrontats amb les dificultats de la vida quotidiana Entre una cinquantena de títols, publicà també les novelles Rita Münster 1991, Die Frau in den Kissen ‘La dona entre coixins’, 1996, Teufelsbrück…

Estudià amb FN Fago, L Leo i VA Pagliarulo al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols El 1748 es traslladà a Praga, on fou mestre de clavicèmbal El ressò que aconseguí li permeté d’exhibir-se durant els anys següents a les corts de ciutats com Dresden i Berlín Des del 1758 visqué a Sant Petersburg, on les seves composicions i òperes foren molt apreciades El 1761 tornà a Itàlia i es casà a Florència Entre el 1762 i el 1777 compongué catorze òperes, entre les quals destaquen I matrimoni in maschera 1763 i, sobretot, L’olandese in Italia 1765, que del 1765 al 1770 fou…

Estudià amb L Fago, N Sala i N Tarantino al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols, ciutat on estrenà la seva primera òpera, L’archetiello , el 1778 Tres anys més tard es traslladà a Roma per a la representació de les seves òperes A partir d’aquest moment viatjà molt per a fer conèixer la seva obra Fou un període molt productiu per a Tarchi, durant el qual estrenà entre quatre i sis òperes cada temporada, indiferentment de gènere buffo o dramàtic En 1786-87 presentà al Teatro alla Scala de Milà quatre títols nous, entre els quals Il Conte di Saldagna 1787, la seva obra més apreciada…

Al principi fou un comtat que depengué del ducat de Saxònia fins que se n'alliberà i els descendents del comte Elimar es convertiren en prínceps de l’Imperi 1180 Un d’aquests, Cristià VIII, fou elegit rei de Dinamarca 1448 i, després, de Noruega 1450 i de Suècia 1457 i passà a ésser duc de Slesvig i comte de Holstein el 1460 El 1454 havia cedit Oldenburg al seu germà Gerard 1430-1500, el descendent del qual, Antoni I 1526-73, s’adherí a la Reforma i, gràcies a una política d’estricta neutralitat, preservà els seus dominis i els permeté de desenvolupar-se econòmicament Mort sense descendència…

Centrecampista, jugà amb el Belfast Celtic, el Sheffield Wednesday i el Hull City Entre el 1914 i el 1919 jugà amb el Manchester City Durant aquesta etapa hom l’involucrà en un escàndol d’apostes entre el seu equip i el Liverpool, del qual, tanmateix, fou absolt Posteriorment tornà a Irlanda, on jugà amb la selecció i inicià una trajectòria com a entrenador El 1922, per motius desconeguts, anà a l’Estat espanyol, on entrenà successivament el Racing de Santander 1922-29, el Real Oviedo 1929-31 i el Betis, amb el qual guanyà el campionat de Lliga el 1935 Aquest any mateix fitxà pel Futbol Club…