Resultats de la cerca

Els vegetals i la producció primària En contrast amb la costa, les aigües d’enfora, especialment les més blaves, semblen particularment desproveïdes de vida El contrast entre masses d’aigua de diferent aspecte més blaves i més verdoses, per exemple, i especialment quan aquest caràcter s’associa amb la presència o, amb l’alternació de les poblacions de peixos com quan les «aigües blaves» amb les tonyines s’apropen a la costa per sant Josep, o bé hi ha anys bons o dolents, amb relació a la sardina, el seitó, o altres peixos, o si hi ha més o menys meduses en certs anys i indrets, etc són coses…

Definició La histèria és un trastorn psíquic caracteritzat per l’aparició de diverses manifestacions que corresponen o bé a una alteració motora o sensorial, o bé a una alteració de la consciència com ara amnèsia o desdoblament de la personalitat Aquestes alteracions no són provocades per l’existència de lesions orgàniques i poden expressar simbòlicament un conflicte intrapsíquic desconegut per la mateixa persona que n’és afectada o procurar-li, també inconscientment, alguna mena d’avantatge La paraula histèria deriva del mot hystéra , que en grec antic significava ‘matriu’ i que fou…

Situació Vista aèria de les ruïnes de la fortificació, les quals ressegueixen el llom de la serra sota la qual s’assenta e poble de Talteüll ECSA - Gamin El castell es troba al sud-est del poble de Talteüll, a la serra que fa d’espona al poble Talteüll és situat a la riba esquerra del Verdoble Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 49’ 0” N - Long 2° 45’ 3” E Hom hi arriba per la carretera D-59, la qual parteix de la D-117 a l’alçada de les Cases de Pena També s’hi pot arribar per la D-611 i la D-9 Aquesta darrera, com l’anterior, parteix de la D-117, a ponent d…

Definició Hom entén per identitat sexual la sensació que tot ésser humà experimenta subjectivament de pertànyer a un determinat sexe, és a dir, la sensació íntima i intransferible de pertinença al sexe masculí o bé al sexe femení El transsexualisme es considera una alteració de la identitat sexual , caracteritzada per l’existència d’un sentiment de pertinença al sexe contrari a aquell al qual corresponen objectivament les característiques anatòmiques de l’individu Adquisició de la identitat sexual L’espècie humana presenta un dimorfisme sexual, és a dir, que és constituïda per exemplars de…

Les modificacions que experimenta el sistema nerviós mereixen una consideració especial, ja que poden condicionar en bona mesura la vida de relació de la persona Per començar, atès que les neurones no tenen capacitat per a reproduir-se, la pèrdua progressiva d’aquesta mena de cèllules és irremplacable, amb el consegüent deteriorament global i progressiu del funcionament neurològic En avançar l’edat es poden detectar nombrosos canvis anatomies en el teixit nerviós, tant microscòpics com macroscòpics, i a més es verifiquen canvis funcionals, com ara una disminució en la velocitat de la…

Mapa de la distribució de les roques ígnies i metamòrfiques dels terrenys paleozoics als Països Catalans Observeu com les àrees afectades per metamorfisme regional de grau mitjà o alt envolten els massissos formats per ortogneis, i també la relació entre les àrees afectades per metamorfisme de contacte i els granitoides intrusius, la intrusió dels quals ha provocat el metamorfisme Maber, original de Jordi Carreras Els terrenys hercinians dels Països Catalans, anàlogament als d’altres sectors de la Serralada Herciniana, es caracteritzen per l’abundància d’intrusions de granitoides Deixant de…

Caràcters microscòpics principals de les liquinals Els dibuixos han estat basats en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Asc d’ Anema nummularium noteu la capa externa gelificada B Fases de la maduració i la dispersió de les espores noteu la capa externa gelificada i esfilagarsada fimbriada Biopunt, a partir d’originals de B Büdel i P P Moreno Comprenen líquens de tallus crustaceo-esquamulós, en forma d’arbret dens o de làmina diminuta, sovint peltat discoïdal, lobulat o no, i fixat al substrat per un punt central o filamentós capillar, amb cianofícies com a fotobiont, sovint…

Característiques del grup Els palpígrads constitueixen un grup d’aràcnids diminuts, que rarament atenyen els 2 mm de llargada del cos, i que, pels seus trets morfològics, semblen miniatures dels esquizòmids, principalment per l’aspecte que els dóna el llarg opistosoma, perllongat per un flagell multiarticulat Les seves dimensions impliquen una densitat del cos molt petita, cosa que fa difícil la seva captura pels mètodes habitualment utilitzats en el mostratge d’altres grups d’artròpodes Això i la seva poca abundància fan que els palpígrads siguin un grup molt desconegut i alhora interessant…

Els anys que van del 1620 al 1665 corresponen a un període de grans trasbalsos per a la formació històrica catalana fou una època en què s’aplegaren esdeveniments que afectaren decisivament la trajectòria de Catalunya en l’anomenat procés de construcció de l’estat modern europeu Pel que fa a les seves bases humanes i econòmiques, en les dècades anteriors a l’esclat revolucionari del 1640 sembla esgotar-se el llarg cicle expansiu posterior a la depressió de la baixa edat mitjana La inflexió de la trajectòria alcista de les sèries baptismals de les parròquies catalanes, el fre de l’onada…

El Cretaci inferior Aptià superior-Albià a la serra del Ferrer, en el Prebètic alacantí, des de la serra de Bèrnia Se n’observen les capes verticals, que a l’oest esquerra són calcàries capes que passen per la carena i en ascendir en la sèrie estratigràfica cap a l’est dreta, alternen amb margues Al peu de la serra, entren en contacte, de manera brusca, gràcies a una falla, amb calcàries oligocenes Francesc Sàbat Tant a les illes del promontori balear com a les zones externes bètiques, a la seva part més oriental, afloren força bé els materials del supercicle del Cretaci inferior Els…