Resultats de la cerca
Es mostren 2341 resultats
Tomándote
Cinematografia
Pel·lícula del 1999; ficció de 94 min., dirigida per Isabel Gardela i Espar.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Produccions Kilimanjaro Carles Benpar, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ IGardela FOTOGRAFIA Núria Roldós Fujicolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Salva Ferrer MUNTATGE Domi Parra, Víctor Vidal MÚSICA Àlex Solana SO Licio Marcos de Oliveira, Leonardo Soave INTERPRETACIÓ Núria Prims Gabi, Zack Qureshi Jalil, Txell Sust Raquel, Teresa Gimpera la mare, Olalla Moreno Clara, Mònica Van Campen Mai, Xavier Graset Fede, Carlos Orellana Guillermo, Carlota Soldevila l’àvia ESTRENA Barcelona en català i Madrid, 27102000 PREMIS Montpeller 2000 millors…
Felip Sagués i Badia
Cinematografia
Cineasta amateur.
Vida El 1937 rodà el seu primer film, Imitando al faquir , amb els alumnes del collegi de Sant Julià de Vilatorta El 2004 Esteve Riambau i Elisabet Cabeza recuperaren aquest film per a crear el documental comercial La doble vida del faquir Més tard, i sense deixar mai de realitzar cintes familiars, feu la seva segona ficció, El legado de sir Breton Woods 1944 després aconseguí el premi d’argument de Canes per Marte no es un dios 1949 i primers guardons del CEC per Baile de disfraces 1949 i Compra-venta de ideas 1950, aquest darrer amb guió de Rafael J Salvia i tots dos amb…
Marta Balletbò i Coll
Cinematografia
Directora.
Vida Llicenciada en químiques per la Universitat de Barcelona, treballà de periodista en premsa i ràdio mentre exercia de guionista de sèries còmiques i documentals a TVE Després cursà el mestratge en direcció cinematogràfica a la Universitat de Columbia gràcies a una beca 1986 Residí a Nova York i el 1991 treballà de copywriter en una agència de publicitat i de periodista a la televisió pública PBS Després de realitzar el curt Harlequín Exterminator 1991 com a projecte de fi de carrera, retornà a Barcelona, on rodà Intrepidíssima 1992, premi de Cinematografia de la Generalitat…
Partit Demòcrata Liberal de Catalunya
Partit polític
Partit constituït com a secció catalana del Partido Demócrata Liberal [PDL] d’Antonio Garrigues Walker (1982).
Fou creat a partir dels Clubs Liberals de Catalunya, entitats promogudes per Garrigues des de 1981 arran de la crisi de la Unión de Centro Democrático , com a plataforma prèvia a la creació del partit capaç de substituir-la Al febrer de 1982 es constituí la Federación de Clubes Liberales A Catalunya, el Club Liberal de Barcelona, que donà lloc a una Federació de Clubs Liberals de Catalunya, fou presidit per Joan Ignasi Sardà Antón, que fou substituït per Jordi Piella Edità El Liberal El 1983 alguns dels dirigents del PDLC Xavier Garriga i Juan Carlos Giménez-Salinas s’obriren a un pacte amb…
Illes Marshall 2016
Estat
Després de la visibilitat guanyada a la COP21 de París, el país va aprofitar l’impuls per a seguir mantenint a l’agenda el risc que suposa el canvi climàtic, que s’evidencia pel fet que un terç de la població ha emigrat buscant un futur millor, principalment a territoris dels EUA que els ofereixen lliure accés La gravetat de la sequera que va afectar l’arxipèlag va fer que, a l’abril, Barack Obama qualifiqués el país de zona catastròfica i li enviés una ajuda d’emergència D’altra banda, un estudi de l’agència ambiental va detectar que 9 de les 10 llacunes del país estan contaminades amb…
Laos 2009
Estat
L'any 2009 Laos va inaugurar la primera connexió ferroviària directa entre la seva capital, Vientiane, i la capital tailandesa, Bangkok Amb l'objectiu principal d'incrementar el nombre de visites turístiques al país, aquesta connexió va reforçar els lligams econòmics i comercials amb Tailàndia, però això no va impedir que el país veí expulsés uns 4000 refugiats laosians de l'ètnia hmong al llarg de l'any Pel que fa a l'àmbit econòmic, la taxa de creixement del país va ser propera al 7% Amb tot, Laos va mantenir un dels índexs de pobresa més elevats del món, per sobre del 30% de la població…
Walter Adolf Georg Gropius
Arquitectura
Educació
Arquitecte, pedagog i teòric de l’art alemany.
Fill d’una important família d’arquitectes de Berlín Deixeble de P Behrens, realitzà, amb Adolf Meyer, els tallers Fagus a Alfeld an der Leine 1911 i un pavelló industrial a l’exposició del Deutsches Werkbund de Colònia 1914 que, per la seva descomposició dels volums, per les seves superfícies clares i per l’ús dels materials, ha estat considerat la darrera obra del període d’exploració de l’arquitectura moderna Cridat a dirigir la Sächsische Hochschule für bildende Kunst i la Sächsische Kunstgewerbeschule, les refongué i creà el Bauhaus de Weimar 1919 i el dirigí fins el 1928 Amb el lema “…
Xavier González González
Escalada
Alpinisme
Escalador i alpinista.
Membre de l’Agrupació Excursionista Muntanya, és guia d’alta muntanya de la Unió Internacional d’Associacions de Guies de Muntanya, tècnic superior esportiu d’alta muntanya i tècnic d’esports en descens de barrancs Instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya i de l’Escola Espanyola d’Alta Muntanya i membre del Grup d’Alta Muntanya Espanyola des del 1988 Des de l’any 1987 treballa en temes relacionats amb la muntanya, impartint cursos de formació d’instructors i guies, feina que alterna amb treballs de conducció de clients en escalada en roca, alpinisme, esquí de…
submarí de butxaca
Transports
Submarí especialment projectat i construït per a realitzar operacions militars especials o per a la inspecció tècnica de bucs de vaixells, de dics, etc, o per a exploracions científiques.
Estan caracteritzats per llurs petites dimensions i pel fet de tenir poc desplaçament i una autonomia reduïda batiscaf Els emprats per a finalitats civils solen ésser d’una o dues places, i els d’operacions militars solen tenir una dotació de dos o sis homes, els quals poden, en alguns models, sortir del submarí i entrar-hi, convenientment equipats amb vestits de bus L’armament dels submarins de butxaca, que cal no confondre amb els torpedes humans , sol ésser d’un o dos torpedes, i sovint, amb una càrrega explosiva considerable, poden esdevenir ells mateixos armes en llançar-se contra l’…
especiació al·lopàtrica
Ecologia
Conjunt d’adaptacions desenvolupades per dues poblacions al·lopàtriques isolades geogràficament que els impedeix de realitzar una fecundació creuada fins i tot si desapareixen les barreres naturals que les separaven.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina