Resultats de la cerca

Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-est Es tracta d’un edifici basílical, sense transsepte, amb decoració d’arcuacions i bandes llombardes F Tur Ullastret és un poble situat a 49 m d’altitud, sobre una petita elevació damunt les terres planes que hi ha al costat sud-oest del puig de Sant Andreu, a l’indret on antigament hi hagué emplaçada la ciutat ibèrica d’Ullastret Mapa 296M781 Situació 31TEG058500 El poble d’Ullastret es troba al peu de la carretera local que porta des de Vulpellac i Canapost a Serra de Daró L’església de Sant Pere és a la plaça de l’Església, al…

Abans d’endinsar-se en l’evolució associativa dels Països Catalans durant l’etapa republicana convé remarcar com s’ampliaren a poc a poc els sectors socials amb presència pública, com a conseqüència del sorgiment de l’anomenada societat de masses Aquest procés, que naturalment no té una data concreta, s’anà assolint en les dècades dels anys vint i trenta, i significà una lògica ampliació del fet associatiu, com també l’aparició de nous focus de conflicte social El canvi més important correspongué a la immigració massiva que es desplaçà a l’àrea barcelonina durant els anys vint És un fet…

El món literari L’entrada del segle XX encetava una etapa nova en què les possibilitats de consum s’obrien a sectors importants de la població La industrialització i la mecanització també feien assequibles a àmplies capes els productes lligats a la cultura i al lleure La literatura no restà al marge d’aquest procés i esdevingué una mercaderia més, oferta al consum, característica que acompanyà ja, per sempre, tota activitat artística A Catalunya, però, el procés de creació d’un mercat literari en català fou lent i dificultós i no s’arribà a consolidar, mínimament, fins a la dècada dels anys…

Arcadi Mas i Fondevila 1852-1934 Apunte del Natural , publicat a Hispania , núm 63, 30 de setembre de 1901 Isabel Artigas L’alt nivell assolit per l’escultura catalana de la segona meitat del segle XIX no es pot entendre sense parlar de la rellevància de l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, on impartiren classes escultors de gran renom Entre aquests artistes destaca la tasca dels germans Agapit 1833-1905 i Venanci Vallmitjana Barbany 1828-1919, com també la de Rossend Nobas 1838-1891 o la de Joan Roig i Soler 1835-1918, entre d’altres Aquests van tenir com a deixebles els principals…

Rosassa de la façana principal de la catedral de Tarragona A l’últim quart del segle XIII es va emprendre la construcció de la façana de ponent de la catedral de Tarragona Era la primera vegada que a Catalunya es bastia una façana en estil plenament gòtic Per construir-ne la rosassa, el seu autor, el mestre Bartomeu de Girona, va seguir un model derivat de les rosasses de les catedrals franceses del gòtic radiant, la disposició radial de les quals a partir d’un centre lobulat ha donat nom precisament a aquest període de l’art gòtic La traça de la rosassa de Tarragona devia inspirar les d’…

Les arts decoratives han estat un gran sac on tradicionalment s’ha inclòs tota mena d’objectes, des d’objectes litúrgics com una creu processional, un encenser o una casulla, fins a objectes d’ús tan quotidià com un plat o un vestit En primer lloc, doncs, tenim un conjunt de peces molt diferents entre si, quant a materials, tècniques, funció, tipologia o, fins i tot, qualitat estètica Aquesta diversitat la podem trobar també dins els mateixos camps d’estudi per exemple, no és el mateix pel que fa a la tècnica, l’ús i la concepció estètica i decorativa un gerro de ceràmica que un arrimador de…

El cicle de Nadal El Nadal, festa cabdal en els països de cultura cristiana ha generat un ric patrimoni de representacions Hi ha una voluntat, en la representació popular de la narració del naixement de Crist, de voler apropar-la a la realitat més propera de cada indret, de cada cultura La universalitat de la festa no exclou la diversitat de formes de representació local, al contrari, en surt reforçada La visió popular del Nadal ultrapassa els límits de l’estricta narració evangèlica per incorporar temes procedents dels evangelis apòcrifs i altres tradicions cristianes o, simplement, motius i…

A mesura que es deixava enrere el gòtic internacional, la pintura renovava el seus tallers Aquests foren envaïts per generacions de pintors que cercaven inspiració directa en el món flamenc o s’acontentaven amb models «paraflamencs», emergits d’altres centres europeus A partir del 1450 es pot advertir un canvi global que es basava en les experiències aïllades que havien anat calant en l’escena catalana des del 1430 Ni algunes regions italianes, ni el món germànic, ni la Provença no resultaren indiferents a la projecció d’un gòtic final que va refer els plantejaments i que cristallitzà sense…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat nord-oriental Els murs exteriors que presenta l’edifici mostren un estalvi total de recursos ornamentals F Tur L’església de Sant Pere que estudiem aquí és l’antiga parroquial del municipi de Navata, situada al petit veïnat de Can Miró, al sud-est de la vila, format per un reduït nombre de masies La situació de l’església, coneguda per “l’església vella de Can Miró”, demostra que en temps alt-medieval el poblament de Navata devia ésser molt dispers Ha estat citada sovint, impròpiament, com a Sant Pere de Miró Mapa 258M781 Situació…

El context La Guerra Civil va redibuixar dràsticament la complexitat del catolicisme de preguerra, pel fet que l’enfrontament va prendre un marcat caràcter religiós D’una banda, l’Església oficial definia la guerra com una croada i legitimava la causa del general Franco de l’altra, el catolicisme era perseguit a la zona republicana L’onada anticlerical que visqué la zona republicana durant els primers mesos revolucionaris provocà importants destrosses en els edificis eclesiàstics i colpejà durament els seus efectius humans El balanç de la persecució religiosa durant la guerra a Catalunya i al…