Resultats de la cerca

Vida Compaginà l’activitat professional com a industrial tèxtil amb una intensa dedicació al cinema amateur És considerat com el cineasta amateur més important de la generació de realitzadors terrassencs que sorgí després de la guerra civil Font Films Debutà el 1944 amb la realització de nou films i al final de la seva carrera totalitzà més de quaranta títols, molts guardonats tant a Catalunya com a l’estranger També representà a Espanya en nou ocasions en el Concurs Internacional de la UNICA, en què aconseguí premis vuit vegades Cultivà sobretot l’argumental i en la seva obra es troben…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Prozesa Joan Antoni Pérez i Giner, Barcelona, La Llanterna Films Barcelona, Teide JMForn, Barcelona ARGUMENT Ferran Llagostera, Antoni Freixas, JMForn GUIÓ JMForn tècnic, AFreixas literari FOTOGRAFIA Cecilio Paniagua Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Maria Segarra, Josep Maria Espada MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Manuel Valls i Gorina INTERPRETACIÓ Luis Iriondo Lluís Companys, Marta May Carme Ballester, Marta Angelat Àngela, Montserrat Carulla Ramona Companys, Xabier Elorriaga Fortuny, Pau Garsaball Miquel, Agustín González un membre…

Sorgí a Barcelona el 1958, el mateix any que publicaren el primer llibre sobre el cinema català editat a Catalunya després d’anys de recerca, sota el títol La cinematografia catalana 1896-1925 L’entitat es constituí amb la intenció de preservar tot tipus de material relacionat amb la cinematografia, amb especial dedicació al que podia tenir un interès per a la creació d’una Filmoteca Nacional de Catalunya, en particular, i dels Països Catalans, en general Estava estructurada en sis seccions Biblioteca, Hemeroteca, Arxiu Documental, Arxiu Gràfic, Maquinària i Objectes Museístics i Arxiu de…

La música que es desenvolupà a Montevideo durant el segle XVIII fou majoritàriament religiosa Ja al segle XIX, la catedral de la ciutat es convertí en un centre musical força important, amb organistes com ara JJ Sostoa i JM Arzac, a més de mestres de capella i compositors, entre ells els espanyols A Sáenz i C Calvo, i l’italià J Giuffra La música profana d’aquells anys estigué representada per la tonadilla escènica, la sarsuela, l’òpera italiana i la música de saló El 1856 s’inaugurà el Teatro Solís, que, juntament amb el Teatro Urquiza, fundat el 1905, ha estat una institució molt important…

De fet és una forma activa d’etnocentrisme, comuna a tots els grups humans El racisme blanc és un fenomen relativament recent, iniciat als segles XV i XVI i que culminà al segle XX amb les doctrines imperialistes Alguns autors anglesos —R Kipling n’és el representant més contemporani— defensaren, influïts pel darwinisme, el destí de les nacions d’Occident com a potències civilitzadores en una concepció eurocèntrica i colonial del món A França, Henri de Boulainvilliers havia estat ja l’iniciador —amb les seves obres, totes pòstumes— de la formulació teòrica del racisme, en intentar demostrar…

Felip Pedrell, en el seu Diccionario Técnico de la Música 1894, definí així " Requintar " Anticuado subir ó bajar cinco puntos una cuerda ó tono D’aquí podria venir el nom requint, ja que, per exemple, el petit clarinet en fa està afinat una quinta per sobre del clarinet més habitual, en si ♭ El mateix Pedrell ja cità els quatre requints més importants però no els únics requint en mi ♭, requint en re, requint en fa i requint en la ♭ El requint en mi ♭ o petit clarinet en mi ♭ és el requint per antonomàsia quartino , a Itàlia i aparegué més tard que el petit clarinet en fa Valentin Roeser,…

Durant l’època colonial l’arquitectura barroca gaudí d’una certa importància el jesuïta d’origen italià Andrés Blanqui s XVIII intervingué, sovint amb Juan Bautista Primoli, en diverses obres catedral de Córdoba, església de Sant Ignasi a Buenos Aires, etc a la darreria del segle s’imposà ja un neoclassicisme anglofrancès catedral de Buenos Aires L’escola pictòrica autènticament argentina s’inicià amb el realista Prilidiano Pueyrredón 1823-70 posteriorment hom seguí de prop els corrents artístics europeus, especialment els francesos així, Ernesto Sívori 1847-1918, Eduardo Schiaffino 1858-1935…

Malgrat l’escassa força que històricament tingué el sentiment d’identitat andalusa, ja el 1883 elements de la petita burgesia federal reunits en l’Assemblea d’Antequera aprovaren un projecte de Constitució per a Andalusia els anys següents, davant la posició oligàrquica i pro-centralista de la burgesia andalusa, foren els sectors intellectuals i professionals els qui, en part sota la influència del catalanisme, impulsaren el desenvolupament d’un regionalisme cultural i polític —el 1915, Blas Infante publicà El ideal andaluz—, lligat a la problemàtica social agrària i decantat cap a l’esquerra…

Afirma, doncs, no sols la independència del real respecte al pensament humà, que n'és reflex, com fa el realisme en oposició a l'idealisme, sinó també la matèria com a substrat darrer de l’univers, en la qual cosa s’oposa a l'espiritualisme En establir la prioritat de l’ésser sobre el pensar i de la natura sobre l’esperit, fa d’aquest pensament i del mateix esperit formes específiques d’existència de la matèria, al caràcter d’immanents a la qual resten, per tant, reduïdes Bé que el terme sorgí molt tardanament, el materialisme tingué elaboracions sistemàtiques des de l’antigor, com foren la…

Actualment hom en fa també de commemoratives de congressos i de convenis El mètode més corrent per a la fabricació de medalles ha estat i és el de la cera perduda Les medalles foren molt corrents a l’antiguitat grecoromana, especialment a Roma, on són famoses les d’August, Dioclecià i Constantí La producció de medalles restà gairebé interrompuda fins al segle XV, amb l’humanisme, a Itàlia, lloc on foren fetes les primeres medalles modernes fou molt important l’obra de Pisanello, que feu les medalles commemoratives d’Alfons IV de Catalunya-Aragó i Segimon Malatesta un altre medallista…