Resultats de la cerca
Es mostren 1472 resultats
meiosi

Fases successives de la divisió cel·lular d’una meiosi
© Fototeca.cat
Biologia
Procés de divisió cel·lular consistent en dues divisions nuclears que tenen lloc successivament i en les quals només hi ha una divisió longitudinal dels cromosomes.
La divisió meiòtica rep també el nom de divisió reduccional , perquè el nombre de cromosomes de les cèllules resultants és la meitat dels de la cèllula que es divideix En totes dues divisions del procés de la meiosi hom pot distingir les corresponents profase, metafase, anafase i telofase En la primera divisió, la profase consta de cinc estadis en l’estadi leptotè , el nucli de la cèllula és molt gran, i els cromosomes són llargs, prims i sense espiralització en l’estadi zigotè , les forces atractives fan que els cromosomes homòlegs s’aparellin amb precisió —però quan hi ha una interrupció…
Tales
Vista parcial de Tales
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Baixa, situat a la vall del riu de Sonella, entre la serra de Cantallops i el tossal Negre, al nord (límit amb l’Alt Millars), i els contraforts septentrionals de la serra d’Espadà (penya Negra, l’Espí); el Montí, a la dreta del riu, separa la tancada vall del Tales.
Únicament cap al nord s’eixampla la vall del riu de Sonella en la partida de Xiclà De les 1 470 ha d’extensió total, 965 són ocupades pels garrofers la major part ja no conreades, 225 per les oliveres i 35 per l’horta de vora riu, on predomina el taronger Més de la meitat de la població activa treballa a les fàbriques i als serveis d’Onda només el 3% de la població activa es dedica a l’agricultura El poble 738 h agl 2006, talers 239 m alt té una part més antiga situada a la confluència del barranc de Castres amb el riu de Sonella, a la falda del turó coronat per les ruïnes del castell de…
Sant Pere del Vaticà

Plaça de Sant Pere del Vaticà
© Fototeca.cat-Corel
Basílica
La més gran de les quatre basíliques majors de Roma, construïda als segles XVI-XVII, en substitució de l’antiga basílica que Constantí erigí (segle IV) sobre la tomba de sant Pere, al Vaticà.
Nicolau V 1447-1455 n'encarregà un projecte —de creu llatina— a LB Alberti, i B Rossellino —restaurador de l’església de Sant Francesc a Assís— començà a erigir el nou cor La mort del papa féu suspendre l’obra, que, en gran part, fou destruïda Juli II 1503-13 n'encarregà un nou projecte —de planta central— a Bramante i en collocà la primera pedra 1506 L’obra fou continuada i retocada successivament pels arquitectes Rafael, Peruzzi, Sangallo i, finalment, per Miquel Àngel A la mort d’aquest 1564 hi mancava només la cúpula Al començament del segle XVI, sota Sixt V, fou novament canviat el…
Poitou
Història
Antiga regió de la França occidental, entre la Bretanya i l’Anjou al N, Turenna al NE, Berry i la Marche a l’E, el Llemosí al SE, l’Angoumois, el Saintonge i l’Aunis al S i l’Atlàntic al l’W.
Ocupa una part de l’actual regió administrativa Poitou-Charentes uns 20 000 km i uns 1 500 000 h La capital és Poitiers És un país d’altiplans calcaris juràssics, comprès geogràficament entre els dos antics massissos Armoricà i Central, travessat per relleus i cursos fluvials en sentit NW-SE Predomina l’explotació agrícola-ramadera, amb bestiar boví, alimentat amb conreus de farratge i prats artificials Producció de blat, sègol, blat de moro i vinya Aquesta activitat agrària dóna lloc a una indústria derivada indústria enològica, producció de formatges i mantegues, farines, etc emplaçada…
Marcèvol
Església
Poble del municipi d’Arboçols (Conflent), situat a l’E del cap del municipi.
L’església parroquial, Santa Maria de les Grades, és romànica, d’una nau i amb arcuacions llombardes, i conserva un retaule gòtic de Jaume Forner 1527, una mica mutilat Damunt el poble hi ha l’antic priorat de Marcèvol , dedicat a santa Maria el 1128 el bisbe d’Elna donà l’església de Santa Maria als canonges del Sant Sepulcre, que hi fundaren un priorat abans del 1142, dependent del de Santa Anna de Barcelona Vers el 1370 hom fortificà amb una gran muralla la casa i les dependències dels canonges, pròximes a la gran església de tres naus El 1381 li fou unit l’hospital d’Illa Era en plena…
Daniel Arap Moi

Daniel Arap Moi
Política
Polític kenyà.
Pertanyent a la tribu kalenjin, exercí com a mestre del 1946 al 1955, any que fou elegit membre de l’assemblea legislativa de la seva província S’oposà a Jomo Kenyatta i creà la Unió Africana Democràtica de Kenya KADU, que defensava les tribus minoritàries de l’hegemonia dels kikuius i dels luos, representats en la Unió Africana Nacional de Kenya KANU Successivament elegit en el parlament autònom de l’administració colonial, amb la independència de Kenya 1963 i l’absorció del KADU pel KANU, es convertí en el collaborador més estret del president Kenyatta ministre de l’Interior…
herpes
Patologia humana
Inflamació de la pell causada per un virus d’ADN del grup Herpesvirus, integrada per una munió de vesícules transparents que en assecar-se formen crosta.
És la més freqüent de les afeccions cutànies virals L' herpes simple o labial anomenat popularment pansa , apareix a la regió perioral com un eritema que successivament esdevé màcula, pàpula i vesícula, i que després s’asseca formant crosta sorgeix després de febrades, durant la menstruació o per indigestions L' herpes zòster , o zona , és imputable al mateix virus que la varicella i causa un dolor intensíssim afecta un o més ganglis de les arrels nervioses espinals i es tradueix en una erupció cutània vesicular que segueix el trajecte del tronc nerviós que correspon al glangli…
François Bozizé
Política
Militar i polític de la República Centreafricana.
Pertanyent a l’ètnia gbaia, s’incorporà de jove a l’exèrcit, i sota el règim de Jean-Bédel Bokassa ascendí en l’escalafó Enderrocat Bokassa 1979, fou successivament ministre de defensa i d’informació Després de participar en un cop d’estat fallit contra el president André Kolingba, fugí del país 1982 Es reincorporà a l’exèrcit després que Ange-Félix Patassé hagués accedit a la presidència 1994, i arribà a cap d’estat major El 2003 encapçalà una rebellió militar que enderrocà Patassé i s’autoproclamà president, càrrec en què fou confirmat en les eleccions del 2005 i el 2011,…
Lluís Revert i Torrellas

Lluís Revert i Torrellas
© Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
Medicina
Metge nefròleg.
Es llicencià a la Universitat de Barcelona l’any 1952 i es doctorà el 1960 amb una tesi sobre insuficiència renal aguda Després de treballar uns quants anys d’internista a l' Hospital Clínic 1958-63, en què també fou cap dels serveis d’urgència, s’especialitzà en l’estudi i el tractament de les malalties renals, dels quals fou un pioner a Catalunya i a l’Estat espanyol Posteriorment amplià estudis amb estades a París i Lió a la dècada dels anys seixanta i, especialment, a la Clínica Mayo de Rochester EUA, entre el 1967 i el 1978 Mentrestant, desenvolupà tota la seva carrera assistencial a l’…
Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana
Coberta del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Obra de Joan Coromines i Vigneaux, amb la col·laboració de Joseph Gulsoy i Max Cahner i Garcia, publicat per Curial Edicions Catalanes.
Consta de nou volums, que aparegueren entre el 1980 i el 1991 Concebut amb el mateix criteri i la mateixa metodologia dels diccionaris del mateix autor Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana 1954-57 i Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico 1980-91, és a dir, crític, etimològic, històric i comparatiu, aquest diccionari complementa en molt els reculls lexicals anteriors, més que en mots nous, en nous significats i en dades de totes classes referents a la vida i l’ambient de les paraules El caràcter crític hi apareix més encara potser que en el seu primer…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina