Resultats de la cerca
Es mostren 6299 resultats
Energia 2013
Tecnologia energètica
Les notícies sobre temes energètics poques vegades han tingut una repercussió tan mediàtica com el 2013 La crisi sísmica al Montsià i al Baix Maestrat, les crítiques a la darrera reforma del sector elèctric i les protestes populars arran de les propostes de prospeccions per a avaluar recursos de gas natural no convencional utilitzant la tècnica del fracking van ser els grans temes de l’any, que, a més, van tenir un mateix fil conductor, el gas natural Castor El projecte Castor és la creació d’un dipòsit de gas natural –el magatzem de gas més gran de l’Estat espanyol– que aprofita…
Ensenyament 2013
Educació
L’any 2013 va ser tant o més intens que l’anterior pel que fa a mobilitzacions i protestes en l’àmbit educatiu Cal atribuir-ne la causa al projecte de llei del ministre Wert, a les retallades i exigències per a les beques i, a les Illes Balears, al decret de trilingüisme del Govern Bauzà Hi va haver vagues d’estudiants els dies 6, 7 i 8 de febrer i el 20 de novembre, i vagues generals a tot el sistema educatiu català el 28 de febrer, el 9 de maig, el 24 d’octubre i el 5 de novembre Molts ajuntaments de ciutats catalanes van oferir ajudes per al menjador escolar després que el Govern reduís…
Ensenyament 2012
Educació
Durant l'any 2012 es van produir notables desacords entre el Departament d'Ensenyament i el Ministeri d'Educació, així com entre la Conferència de Rectors i el ministre de Cultura, José Ignacio Wert A més de la política centralitzadora, enmig de la crisi econòmica, el Govern central no va permetre contractacions noves de professorat en cap nivell educatiu No es van poder cobrir les jubilacions i l'augment d'alumnat de 19000 a l'ensenyament no universitari va obligar a fer més hores i assignatures al professorat públic, tot i la reducció de sou, van crèixer les ràtios d'alumnes per professor…
Astronomia 2011
Astronomia
El Sol en STEREO Des del febrer d’aquest any, i per primera vegada a la història, disposem d’imatges del Sol en la seva totalitat Fins ara, els observatoris terrestres o els satèllits que s’havien enviat a l’espai per estudiar aquesta estrella tan sols observaven una cara del Sol Ara, gràcies als dos satèllits de la missió STEREO de la NASA, situats en òrbita al voltant del Sol i separats 180°, podem tenir imatges de tota l’esfera solar simultàniament Això permetrà, per exemple, estudiar el cicle sencer de l’evolució de les taques solars o saber amb antelació si una regió activa situada a la…
waterpolo

L’equip de waterpolo del CN Barcelona participà com a selecció estatal en els Jocs Olímpics d’Anvers (1920)
AF CEC / CO DE TRIOLA
Waterpolo
Esport de pilota que confronta dos equips de set jugadors en un espai d’aigua degudament delimitat i senyalitzat (habitualment una piscina).
El camp de joc és rectangular, amb una porteria a cadascun dels dos costats més estrets Els jugadors, diferenciats pel color dels respectius casquets blau o blanc, es disputen la possessió d’una pilota amb la mà, el peu, o qualsevol part del cos, excepte els punys i les dues mans alhora, amb l’objectiu final d’introduir-la a la porteria de l’equip contrari tantes vegades com sigui possible El jugador que ocupa el lloc de porter porta un casquet de color vermell i no està sotmès a les restriccions que tenen els jugadors de camp, però té altres limitacions Origen, expansió i apogeu…
Santa Maria de Merlès

Santa Maria de Merlès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, al límit amb Osona i el Bages, a la vall mitjana de la riera de Merlès.
Situació i presentació El terme municipal centra un extens sector de la vall mitjana i baixa de la riera de Merlès l’antic Adest, que en aquest indret havia estat a l’edat mitjana partió dels comtats d’Osona i de Berga i també dels bisbats de Vic i d’Urgell després del de Solsona Aquest fet ha marcat una diversitat dels condicionaments històrics de les parròquies, i el terme municipal es pot subdividir en tres sectors el territori a l’esquerra de la riera de Merlès està molt relacionat amb el Lluçanès, amb les esglésies de Sant Martí de Merlès, Sant Pau de Pinós i Santa Maria de Pinós i amb…
Sant Sebastià dels Gorgs (Avinyonet del Penedès)
Art romànic
Situació Vista aèria del monestir que centra el petit nucli de Sant Sebastià dels Gorgs ECSA - J Todó L’antic monestir, avui església parroquial, centra el nucli urbà del petit poble de Sant Sebastià dels Gorgs, situat a uns 7 km de Sant Sadurní d’Anoia, i a uns 9 km de Vilafranca del Penedès JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF969819 Història Els primers temps L’indret dels Gorgs apareix esmentat per primera vegada l’any 976 en una donació d’un alou al monestir de Sant Cugat El topònim té l’origen en la riera del mateix nom que…
El panteó reial de Poblet
Art gòtic
La gestació de la idea i la seva consolidació L’afecció dels comtes reis catalans envers l’orde cistercenc va ser un fet molt remarcable des del punt de vista de la transcendència artística Sobretot, aquesta entesa dels sobirans amb els monjos es va manifestar, d’una manera excepcional, a Santa Maria de Poblet, un dels monestirs més importants de les terres de la Corona Estat actual de les sepultures reials del monestir de Poblet L’escultor Frederic Marès va reconstruir-les els anys quaranta del segle XX, aprofitant alguns fragments antics que es conservaven A l’arc de la esquerra de l’…
La Guerra Civil: del 1936 al 1939
La fallida dels règims democràtics europeus 1931-1939 Ni que sigui una tautologia, val la pena de remarcar que la Guerra Civil Espanyola va ser, per damunt de tot, una guerra La proliferació d’estudis sobre els múltiples aspectes collaterals del conflicte i l’abast d’aquesta vasta Història , que defineix com a objecte seu la política, la societat i la cultura dels Països Catalans, no poden ignorar la centralitat de l’esdeveniment bèllic, que en condiciona tots els altres La vida política, l’activitat econòmica, els canvis demogràfics, les manifestacions culturals i la vida quotidiana depenen…
La ramaderia i l’agricultura a les estepes i les praderies
Les pastures i la seva explotació Els ramaders nòmades sabien molt bé que les estepes són terres excellents per a alimentar el bestiar de manera permanent, productiva i excepcionalment barata Dur a pasturar el bestiar a les zones de pastura natural de l’estepa resulta de 5 a 10 vegades més barat que mantenir-lo als estables, on és necessària una atenció complementària i la utilització d’additius alimentaris cars per al farratge Es tracta, però, d’una apreciació relativa, perquè en estables el rendiment de la producció ramadera per unitat d’àrea és més alt La major part del bestiar boví, oví i…