Resultats de la cerca
Es mostren 770 resultats
Altres obres de Lleida i de la conca del Segre
Art gòtic
Retaule de Sant Antoni Abat, del Mestre d’Albatàrrec Obra fins ara desconeguda, es conservava a París al principi del segle XX El sant titular sosté un bàcul, seguint un model trescentista que s’abandonà a l’inici del segle XV ©AHCB/AF – JVidal De les terres que abasta la conca del Segre, s’ha conservat –a banda de les obres que ja s’han tractat en dos capítols anteriors– un bon nombre d’altres que en moltes ocasions foren pintades per artistes de caràcter local que seguiren de lluny i de manera retardatària la producció artística dels principals creadors, com és el cas del retaule de Sant…
La qüestió aragonesa de Jaume Huguet
Art gòtic
A la ciutat de Saragossa la influència d’artistes catalans va ser notable durant la prelatura de Dalmau de Mur 1431-56, a la iniciativa del qual es deu la realització de nombroses obres d’art amb les quals es van guarnir la catedral de Sant Salvador i altres temples propietat de la mitra saragossana, dutes a terme per artistes de prestigi indiscutible que procedien, en gran part, de Catalunya Lacarra, 1993 Per això, alguns investigadors peninsulars van pensar que entre els artistes que Dalmau portà amb ell a Saragossa durant el seu govern hi havia el pintor Jaume Huguet, atesa, d’una banda,…
Santa Magdalena de Maià de Montcal
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de Santa Magdalena de Maià des del costat sud-est J M Melció L’església de Santa Magdalena de Maià de Montcal o Santa Maria de Jonqueres es troba al límit de llevant de la Garrotxa, al sector muntanyós del cantó de tramuntana del terme, al cim d’una serralada que es desprèn del massís de la Mare de Déu del Mont, a l’esquerra de la riera de Segueró i dominant el veïnat de Jonqueres Mapa 257M781 Situació 31TDG810744 Per arribar-hi cal agafar la carretera comarcal C-260, de Besalú a Roses Poc després d’haver passat el quilòmetre 6, al costat d’un fàbrica de…
Castellar del Riu

Aspecte del pi de les tres branques a Castellar del Riu (Berguedà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, al límit amb el Solsonès, que s’estén pels vessants meridionals dels rasos de Peguera.
Situació i presentació Les aigües es divideixen entre les que van a la conca de l’aigua d’Ora rieres dels Porxos i de Campllong i aigua de la Corba, al sector presidit per la parròquia de Castellar, i les que van a la conca del Llobregat capçalera del Riu Demetge, al sector presidit per la parròquia d’Espinalbet L’altitud disminueix de N a S, des de les elevacions de rasos de Peguera 2056 m a les Collades, 1989 m a la roca d’Auró, 1847 m al Cogulló d’Estela fins al pla de Campllong el coll de la Creu de Campllong assenyala la…
la Pobla de Cérvoles
la Pobla de Cérvoles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues.
Situació i presentació El terme municipal de la Pobla de Cérvoles, de 61,92 km 2 d’extensió, es troba al sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Priorat i la Conca de Barberà, a la part més alta i accidentada de la plataforma garriguenca, als vessants septentrionals de la serra de la Llena Limita amb els termes garriguencs del Vilosell i l’Albi a l’E i NE, Cervià de les Garrigues al N i NW, Juncosa a l’W, i amb el d’Ulldemolins Priorat al SW i S i Vilanova de Prades Conca de Barberà al SE La Pobla de Cérvoles és l’únic nucli de població del terme que no té censada població…
Ogassa

Vista parcial d’Ogassa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès.
Situació i presentació El terme municipal d’Ogassa 45,22 km 2 s’estén pels vessants meridionals de les serres de Conivella i Cavallera El seu límit septentrional va des de Corones i Saltor, a l’extrem NW, fins a Fogonella NE, al límit amb Camprodon, i assoleix l’altitud màxima al Taga 2040 m, que limita amb els termes de Ribes de Freser i Pardines assoleix 1807 m a la portella d’Ogassa punt de contacte amb la serra Cavallera, 2007 m al Puig Estela i 1893 m al puig de les Pasteres També comprèn els vessants orientals de la serra de Sant Amanç 1854 m i del coll de Jou En aquest territori, tan…
L’organització eclesiàstica del Camp de Tarragona
Art romànic
Introducció Original de la butlla en pergamí adreçada pel papa Urbà II a Berenguer Sunifred de Lluçà, bisbe de Vic, per la qual es restaurava la dignitat metropolitana de Tarragona, conservat a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona Mapa de l’arquebisbat de Tarragona, amb les variacions experimentades al llarg dels segles A Pladevall La restauració portada a terme a partir del 1091 per Berenguer Sunifred de Lluçà es reflectí més en l’àmbit jurídic que no pas en fets concrets, i l’arxidiòcesi només pogué ésser organitzada nominalment Amb tot, és…
L’organització religiosa del Berguedà
Art romànic
Els bisbats L’església de Sant Quirze de Pedret figura entre el conjunt d’esglésies que contribuïren a la creació de l’estructura de la població de l’època, a base de nuclis MC L’església de Sant Quirze de Pedret figura entre el conjunt d’esglésies que contribuïren a la creació de l’estructura de la població de l’època, a base de nuclis Luigi L’Església jugà un paper molt important en l’estructuració i organització del territori abans i després de la invasió sarraïna pel que fa al Berguedà l’empresa fou endegada i canalitzada pel bisbat d’Urgell, del qual hom pensa que des de la…
El Mestre de Pedralbes i l’activitat barcelonina els anys centrals del segle XIV
Art gòtic
La creació artística a Barcelona visqué durant la catorzena centúria una de les èpoques més brillants Els artífexs d’aquesta situació privilegiada foren, a parts equivalents la reialesa, centrada de manera gairebé absoluta en la figura de Pere el Cerimoniós l’Església, que participà en projectes parroquials i conventuals, a més de tenir cura de les obres de la nova catedral i la mateixa Ciutat, representada pels organismes del poder municipal Tampoc no va ser gens menyspreable la implicació d’altres entitats urbanes, com les confraries Finalment, cal no oblidar els particulars, alguns dels…
La comunitat
La comunitat local La comunitat es pot definir com un assentament més o menys reduït de persones de caràcter homogeni que es relacionen entre si i comparteixen un mateix espai geogràfic És una unitat autosuficient que conté tots els serveis gràcies al desenvolupament de la xarxa social, cultural i política entre els seus habitants Pel que fa a l’organització moral i ètica, crea les mesures per a regular-se a partir d’un sistema legislatiu que és adoptat per tots els seus membres Aquestes mesures adoptades –no sempre de comú acord– poden comportar tensions i dissidència, ja que en algunes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina