Resultats de la cerca

El terme isolationism fou encunyat als EUA, on Washington fou el primer a recomanar una neutralitat absoluta respecte a les qüestions no americanes 1797 aquesta doctrina, reafirmada en la declaració de Monroe 1823, fou aplicada sistemàticament després de la guerra de Secessió 1861-65 i es convertí en el fonament de la política dels EUA fins a la Primera Guerra Mundial Per això, encara que els nord-americans participaven en les conferències d’Algesires 1906 i de la Haia 1907, i lluitaven contra Alemanya 1917, després del 1918 s’oposaren a la creació de la Societat de Nacions i tornaren a l’…

Es formà a Barcelona, a l’Escola Massana i al Conservatori de les Arts del Llibre 1962-67, i del 1968 al 1971 féu estades a París, Londres, Praga, Stuttgart i Menorca Es dedicà per un temps al disseny de joies 1968-73, amb conceptes que aplicà més tard a l’escultura, que començà a conrear el 1972, amb una sèrie de peces de bronze, llautó i marbre, d’influència postminimalista Des de l’inici, la natura i la geometria seran els punts de partida per a treballar sobre la idea d’un espai en el qual l’objecte i el seu entorn estiguin en diàleg permanent, a través de la seva paradoxa i harmonia Les…

Fou membre activa del Taller d’Arquitectura fins l’any 1980 i participà en el projecte Antigone, del seu germà Ricard Bofill i Leví , a Montpeller El 1981 creà el seu propi estudi i entre altres obres és autora de l’Escola Integral d’Ensenyaments Artístics de Tàrrega, l’Estació de Rodalies de RENFE a la plaça de Catalunya Barcelona i del conjunt d’habitatges Les Portes de la Mer Sant Cebrià del Rosselló Entre el 1992 i el 1996 fou l’arquitecta coordinadora dels serveis tècnics del Consell Comarcal de l’Urgell A partir d’aquest any es dedicà amb més intensitat als temes d’urbanisme i gènere,…

Fill de Bartomeu Ferrà i Perelló, estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona, i ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris Residí a Gijón 1911-13, on exercí a la Biblioteca Jovellanos, i a Barcelona, on fou bibliotecari de la universitat i de la facultat de medicina Fundà i dirigí la Residència d’Estudiants de Catalunya 1913-36 Des del 1936 residí a Mallorca, on dirigí la Biblioteca Pública La seva obra poètica original, d’extensió molt reduïda, és recollida a A mig camí 1926, volum que engloba els anteriors Cancó d’ahir 1917 i La rosada 1919 Inserit dins l’anomenada Escola Mallorquina,…

Autodidacte, des de molt jove exercí com a mestre en diverses escoles el 1793 s’installà a Manchester, on continuà fent classes particulars i investigant Donà conferències i cursos a moltes de les grans ciutats angleses, la qual cosa li permeté d’entrar en contacte amb els principals homes de ciència britànics de l’època El 1822 fou elegit membre de la Royal Society i, el 1830, membre de l’Académie des Sciences de París Hom li deu la formulació de la teoria atòmica, probablement la teoria més important de tota la història de la química Els seus primers treballs es decantaren al camp de la…

Germà de l’esmaltador Francesc Vilasís , es formà artísticament a Llotja, a l’Escola Massana i a la Facultat de Belles Arts de Barcelona Perfeccionà estudis 1956-58 a París, a Llemotges i a Florència El 1959 establí el seu propi taller estudi Des del 1970, i fins la seva jubilació el 2005, fou professor d’esmalt a l’Escola Llotja, la qual també dirigí 1989-96 Desenvolupà una intensa labor en la difusió de l’art de l’esmalt amb conferències, escrits i cursos Fou creador del Butlletí de l’Esmalt  1976 i de la revista L’Esmalt  1988, i fundador del Centre d’Informació i Difusió de l’Art de l’…

Entre els principals impulsors cal esmentar Francesc Layret , el cooperativista Eladi Gardó  i Josep Tubau S’inspirà en l’Ateneu Català de la Classe Obrera i, com aquest, tingué un paper prominent en l’orientació ciutadana campanyes contra la guerra i de respecte a la jurisdicció civil, defensa dels drets humans i de la democratització de la cultura, organització de cursos i conferències per a la divulgació de la cultura i altres activitats, com campanyes per a la defensa dels mosaics romans de Tossa de Mar o bé la promoció de l’ Olimpíada Popular S’organitzà en diverses seccions biblioteca…

Té els seus precedents en la Institució Bosch i Cardellach, creada el 1942 per un grup de prohoms sabadellencs amb Ramon Arquer i Costajussà, Miquel Crusafont i Pairó , Joan Montllor i Pujal i Joan Farell i Domingo al capdavant L’entitat adoptà el nom del que fou metge, arxiver municipal i historiador local Antoni Bosch i Cardellach 1758-1829 Els seus òrgans de govern són el Patronat, la Junta Directiva, el Plenari i el Consell de Numeraris El Patronat està presidit per l’alcalde de Sabadell i format pel Banc de Sabadell, Unnim Caixa Sabadell, Gremi de Fabricants de Sabadell, Cambra de Comerç…

Vida i obra Nebot de Pere Antoni i de Josep Ventalló i Vintró S’inicià en les tasques periodístiques al setmanari El Mal Temps , i al diari El Dia , ambdós de la seva ciutat natal Després collaborà en L’Estevet 1921, i fou redactor de La Publicitat 1924-30, La Rambla 1925-30, L’Esport Català 1925-27 —on signava August Berenguer —, Mirador , La Nau dels Esports ,  Imatges , i altres publicacions catalanes Integrat en el Grup de L’Opinió , hi escriví regularment des del 1928, i alhora prengué part en els treballs polítics que prepararen l’adveniment de la República Des de Ràdio Barcelona narrà…

Vida i obra Llicencià en dret i filosofia i lletres, treballà d’advocat i de periodista Fou president de l’Associació Catalana d’Estudiants i militant de la Lliga Regionalista, la qual representà com a tinent d’alcalde a Barcelona 1935-36 S’exilià el 1936 per raons de seguretat Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres i de la de Jurisprudència i Legislació de Barcelona, magistrat del Tribunal Suprem de la Mitra d’Andorra Des del 1976 participà en l’intent de reorganitzar la Lliga Catalana i fou un dels oradors de l’Onze de Setembre celebrat a Sant Boi l’any 1976 Collaborà a Catalana , La…