Resultats de la cerca

El territori del Baridà, esmentat ja l’any 882 i en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, apareix profusament en la documentació dels segles X, XI i XII el seu centre era el castell de Bar, esmentat l’any 895 De pertinença comtal primer, amb la incorporació del comtat de Cerdanya a la corona amb Jaume I, passà a mans reials al segle XIV pertangué al vescomtat de Castellbò, i retornà, al principi del segle XV, a la corona L’església del lloc era dedicada a sant Esteve L’any 970, en les afrontacions d’una terra situada al castell de Bar s’esmenta la terra de Sant Esteve, que hem de suposar…

La vila de Burgo, jurisdiccionalment integrada a la Vall d’Àneu, i pertant, possessió dels comtes del Pallars Sobirà, fou durant un període de temps desconegut possessió del llunyà monestir de Sant Miquel de Cuixà L’any 1036, el comte Bernat I de Pallars Sobirà i la seva mare Estefania vengueren la vila de Burgo a Miró Bardina L’any 1046, els fills d’un Miró, que devia ser l’anterior Miró Bardina, en compliment de les disposicions testamentàries del seu pare, feren donació al monestir de Cuixà de tota la vila de Burgos , situada a la Vall d’Àneu, al…

La referència més antiga del lloc de Claverol sembla que és la de l’any 923, en què és documenta la venda del terç de Clavoris a favor del monestir de Gerri Posteriorment, l’any 973 apareix citat el castell de Claverol, on el monestir de Gerri tenia algunes possessions, que s’incrementaren l’any 1149 amb motiu de la consagració de l’església del cenobi També Santa Maria d’Hortoneda hi tenia possessions, derivades de la deixa testamental de Ramon Miró, que l’any 1071 li llegà la dècima dels homes de la serra de Claverol mentre que l’honor que tenia a la vila el cedí al seu fill Pere En la…

Església que centra la població de Sant Cebrià de Vallalta L’edifici actual, avui dia totalment emblanquinat, és d’estil renaixentista, almenys el portal, emmarcat per dues columnes corínties, i es va construir el 1577 li fa costat un campanar de torre amb cos superior vuitavat i capçat en forma de piràmide entorn d’un terrat La parròquia és esmentada des del 1019 en l’acta de restauració de la canònica catedralicia de Girona amb el nom de Sancti Cipriani Marítima El 1079 s’esmenta novament en l’acta de consagració de Santa Maria de Pineda, i del segle XII en endavant consta sovint en els…

Situada dins l’antic terme del castell de Pedra, fou una sufragània de la parròquia de Sant Sadurní de Pedra Depengué del monestir de Sant Llorenç de Morunys La primera notícia que se’n té és l’esment que es fa en la relació de parròquies del final del segle X o del principi de l’XI, continguda en l’apòcrifa acta de consagració de la Seu d’Urgell, quan s’hi fa constar que, a la vall de Lord, la parròquia de Pedra tenia la sufragània d’Argelaguer“ Petra cum Argiler ” El titular de l’església consta en una relació de béns del monestir de Sant Llorenç de Morunys, de vers l’any 1050…

L’església de la Selva es troba a 1059 m d’altitud, al peu de les Cavallanques de Busa És una de les parròquies que consten “ illa Silva ” a l’acta de consagració de l’església de la Seu d’Urgell Consta també al capbreu de parròquies de la vall de Lord del 948 L’any 1044 reapareix “ parrochia de ipsa Silva ” en un document que dóna els límits de Sant Martí de Tarascó El 16 de setembre de 1088 el comte d’Urgell i la seva muller donaren a Santa Maria de Solsona sis esglésies de la vall de Lord, una de les quals era la parroquial de la Selva Per aquest document sabem que ja aleshores n’era…

El nom de Palatio Aries es troba esmentat per primera vegada el 904 en l’acta de consagració de l’església de Parets, on consta com a terme veí Posteriorment trobem el nom de “Palaz Darías” en una donació de terres que es fa el 959 al monestir de Sant Cugat Al costat de l’església de Sant Esteve s’alça la casa Palaudàries, fortificada amb un barri que, segons mossèn Mas, és una reconstrucció de l’antiga villa Palatio Aries Segurament, l’únic testimoni de l’existència d’aquest Palatio és la torre del campanar de l’església, de base rectangular i d’un sol cos amb finestres apuntades, que podia…

L’església parroquial del poble de Cabanabona és documentada per primera vegada l’any 1101, en el testament sacramental de Ramir, jurat sobre l’altar de Sant Joan de Cabanabona Segons que declaren els marmessors, Ramir feu nombrosos llegats a l’esmentada església, entre d’altres, diversos camps i vinyes un cup, una tona i quatre unces en diners per a l’obra de l’església dues unces perquè els clergues de Sant Joan cantessin misses dues vànoves per a les habitacions dels mateixos clergues, i dos bous i tots els seus mobles, excepte la millor taula, per a l’obra del cloquer D’aquestes deixes es…

L’existència de la torre de Santa Maria, situada a l’antic terme de Balaguer, és testimoniada per tres documents extrets de l’arxiu de Gualter El primer d’ells, datat l’any 1090, refereix que el comte Ermengol IV d’Urgell i la seva esposa Adelaida feren donació al monestir de Santa Maria de Gualter de dues almúnies, que, segons l’escriptura, eren anomenades “morelles” pels andalusins, mentre que els nous conqueridors els posaren el nom de torres o torre de Santa Maria Eren emplaçades prop de la Ràpita i davant de Balaguer “ almunias II quas sarraceni vocant morellas et nos vocamus turres…

La Torre Llubosa turrim de Lubosa , amb la seva vila, fou donada pel bisbe Eriball i la seva mare Engúncia, de la família vescomtal cardonina, a Sant Vicenç de Cardona l’any 1040, amb motiu de la consagració i la dotació de la seva església El domini de la canònica de Sant Vicenç de Cardona tingué problemes amb la família anomenada Llubosa, que era la feudatària del castell i la vila de Llubosa L’any 1209 se sentencià que el castell i la vila de Llubosa eren de senyoria de l’abat de Sant Vicenç de Cardona per donació d’Eriball, bisbe d’Urgell i vescomte de Cardona El conflicte s’anà repetint…