Resultats de la cerca

Vida i obra Filla de Román de Saavedra Entre els anys 1919 i 1921 començà a publicar a Penedès  poemes de regust finisecular i desig classicista de perfecció formal Des de llavors, la seva poesia evolucionà adquirint trets propis del postsimbolisme La seva consolidació poètica data del 1924 el 4 d’abril El Dia de Terrassa li publicà un conjunt de nou poemes amb una breu presentació elogiosa, que reproduí La Veu de Catalunya Són poemes de to popularitzant, però fan una reflexió sobre l’home i la mateixa poesia S’acosten molt a la dicció i les formes que havia adoptat Marià Manent Així, el…

El 1967 es graduà en enginyeria a l’escola tècnica de Karaganda, on des del 1969 formà part del PCUS de la RSS del Kazakhstan i n’ascendí els graons de la jerarquia secretari del comitè central del partit 1979, president del consell de ministres de la República 1984, primer secretari del partit 1989 i president del Soviet Suprem de la República 1990 Amb la desaparició de la Unió Soviètica  i la independència del Kazakhstan  1991, al desembre n’esdevingué president, càrrec que ha revalidat en eleccions successives els anys 1999, 2005, 2011 i, amb caràcter anticipat, 2015, eleccions que han…

Fou catedràtic de literatures hispàniques medievals a la Universitat Autònoma de Barcelona, president de l’Asociación Hispánica de Literatura Medieval, doctor honoris causa per les universitats de Nàpols i Bordeus, corresponent de la British Academy, patró de l’Instituto Cervantes, conseller de l’Ente Nazionale F Petrarca i secretari general del Centro para la Edición de Clásicos Españoles Des del 1986 fou membre de la Real Academia Española Especialista en literatura medieval castellana i en novella picaresca, publicà, entre altres obres, La novela picaresca y el punto de vista 1970, El…

Llicenciat en filologia romànica, ha estat professor de Literatura Catalana Contemporània a la Universitat Rovira i Virgili 1995-2005 i des del 1995 ho és d’Història del Teatre Universal a l’Institut del Teatre A banda de l’activitat docent i de recerca, ha dut a terme tasques dins del sector editorial ha tingut cura de la direcció de colleccions a Edicions de la Magrana 1980-87, ha estat director literari adjunt d’ Edicions 62 i Península 1988-95 i assessor literari d’ Edicions Proa 1998- 2007 i dins del Grup Enciclopèdia Catalana En l’àmbit castellà ha dirigit “Clásicos Universales” a l´…

Vida i obra Catedràtic de filologia grega de la Universitat de Barcelona, de la qual fou vice-rector 1981-86, fou també el primer president de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, filial de l’ Institut d’Estudis Catalans , i director de la revista Ítaca Des del 1991 fou membre ordinari de l’Institut d’Estudis Catalans Secció Filològica, d’on ocupà el càrrec de secretari general 1998-2002 Traduí Herodes Mimiambs , Xenofont d’Efes Efesíaques , Iorgos Seferis Mithistòrima i Plató Protàgoras Publicà estudis sobre l’origen de la novella antiga La novela en la antigüedad…

Llicenciat en lletres i en arts dramàtiques Com a dramaturg es donà a conèixer amb una obra de teatre document sobre la història de Catalunya La setmana tràgica 1975, amb Lluís Pascual L’any 1976 codirigí Quiriquibú , de Joan Brossa en un muntatge d’una gran originalitat que causà un gran impacte, Home amb blues una suggestiva tria de poemes del segle X escenificats amb música de jazz i Onze de setembre , obra de la qual també és autor Posteriorment ha dirigit o codirigit molts altres muntatges Vapors 1983 de N Dunn, L’auca del senyor Esteve 1984, de S Rusiñol, Mel salvatge, 1986, d’A Čekhov…

Estudià filologia romànica a la Universitat de Barcelona i s’hi doctorà el 1973 amb una edició crítica de la Crònica de Sant Joan de la Penya Professor de la Universitat de Barcelona 1964-86, conservador de la Secció d’Arxiu 1969-92 i de la de Manuscrits i Reserva Impresa 1971-92 de la Biblioteca de Catalunya, fou director literari de l’ Editorial Barcino  1985-2005, de la qual dirigí les colleccions “Els Nostres Clàssics” i “Biblioteca Verdagueriana”, i n’impulsà nombroses edicions crítiques Inicià també la collecció “Baró de Maldà” 1994, dedicada a l’edició de texts d’interès històric Fou…

El Govern d’Emil Boc va seguir la política compartida per la resta de països de la Unió Europea de contenció de la despesa pública, control de la inflació i de reducció del dèficit públic –situat en poc més d’un 35%– per fer front a la crisi econòmica El creixement econòmic va ser aproximadament de l’1,5%, i el Govern va centrar els seus esforços en augmentar la inversió estrangera al país i impulsar la creació de llocs de treball, tot seguint les recomanacions de l’FMI, al qual va presentar els pressupostos del 2012, seguint les polítiques de reformes estructurals impulsades des del 2010…

Després de més de quatre anys d’un govern encapçalat pel reformista Charles Michel, el 18 de desembre aquest va presentar la dimissió al cap de l’Estat Uns dies abans, el 9, els ministres pertanyents a la Nova Aliança Flamenca NVA havien dimitit en oposició a l’aprovació del Pacte Mundial sobre les Migracions Michel va intentar formar un nou govern, amb únicament el Moviment Reformador MR, els democratacristians flamencs CD&V i els liberals flamencs l’Open VLD, però la seva manifesta minoria parlamentària 52 diputats de 150, el va fer inviable El 14 d’octubre es van celebrar eleccions…

En política exterior, l’Iran va continuar implicat en la guerra de Síria A finals de gener, l’Iran, Rússia i Turquia van acordar posar en marxa un alto el foc, signat al desembre, entre el Govern sirià i les forces rebels, i establir-ne els mecanismes de verificació La tensió amb els Estats Units va quedar manifesta al llarg de l’any A final de gener, l’Iran va prohibir l’entrada de nord-americans al país en resposta a l’ordre executiva del president Trump que prohibia viatjar als EUA persones de set països musulmans, inclòs l’Iran Al febrer, l’Administració nord-americana va anunciar noves…