Resultats de la cerca
Es mostren 512 resultats
La mitologia popular
Les fonts de la cultura popular catalana És ben clar que la cultura popular catalana és marcada i pastada alhora per la mitologia grega i llatina i per la tradició judeo-cristiana La grecoromana manifesta la seva influència amb una connaturalitat que va del paisatge a la llegenda i la poesia la judeocristiana amb la intensa i secular predicació eclesiàstica i la praxi religiosa Per això en el capteniment de la societat actual es confonen ètica i moral, error i culpa, falsedat i mentida, sagrat i sant, humanitat del diví i divinització de l’humà, psiquisme i espiritualitat… Per això s’…
Arquitectura catalana entre el 1808 i el 1888: classicisme, academicisme, Romanticisme
El classicisme i l’academicisme Al començament del segle XIX el classicisme acadèmic de l’arquitectura catalana, tal com passava a l’Estat espanyol i a Europa, va arribar a la maduresa Tanmateix, les circumstàncies polítiques i bèlliques que culminaren amb la guerra del Francès 1808-14 van provocar que gran part dels somnis arquitectònics no passessin de simples projectes desats als arxius de les acadèmies i de les corporacions, ja que s’esperava que arribessin èpoques més favorables No obstant això, durant aquesta etapa es van donar dos fets molt importants que marcarien l’arquitectura…
Els monuments romànics del Conflent
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Vegeu Castells i edificacions militars del Conflent anteriors al 1300 Mapa dels castells i les edificacions militars del Conflent anteriors al 1300 M LI Ramos En comparar la informació que ens forneixen els documents de l’alta edat mitjana relacionats amb el Conflent amb les formes del relleu de les diverses contrades d’aquesta comarca, hom comprèn una mica com s’organitzà aquest territori durant els primers segles medievals Podem suposar que el Conflent, com el Ripollès, la Garrotxa o les altres comarques pirinenques o dels Pre-pirineus, durant…
Sant Pere de Rodes (el Port de la Selva) (actualització)
Art romànic
Excavacions arqueològiques i restauració Les recerques empreses a Sant Pere de Rodes d’ençà del 1989 per la Direcció General del Patrimoni Cultural del govern català han ampliat molt el coneixement sobre la seva evolució històrica i arquitectònica i han fet variar una bona part d’allò que es donava per sabut, a més d’ajudar a cloure alguns dels debats plantejats sobre la cronologia del monument Dins d’aquesta àmplia actuació cal incloure l’excavació arqueològica, que ha comprès, fins ara, la casa de l’abat, les sagristies, el refectori, el pati d’entrada, els claustres primitiu i romànic,…
L’evolució cap al barroc en la pintura
El segle XVII confirma la decadència de la pintura, ja apuntada als darrers anys del cinc-cents Tot i que les mostres que ens han arribat són poques, el nivell de qualitat es inferior al de la pintura dels primers seixanta anys del segle XVI La raó s’explica en el canvi de gust dels comitents i del poble consumidor cap al retaule escultòric, el qual supera amb escreix qualsevol comanda particular Això no impedirà que els pintors busquin el seu reconeixement professional, que aconseguiran al final del segle amb la creació del Collegi de Pintors La praxi pictòrica anirà…
El poblament humà de les boscanes decídues
L’origen i la diversitat del poblament Els primers humans moderns que arribaren a les boscanes decídues dels diferents continents ho feren per camins molt diversos i en moments no del tot coincidents Pel pes de les boscanes decídues a Europa, el poblament humà del continent europeu es tracta en el present volum amb un cert detall, mentre que el poblament i les relacions genètiques entre les diferents poblacions actuals dels continents asiàtic i nord-americà només s’apunten són considerats amb més deteniment als volums 6 i 8, respectivament El poblament de les boscanes europees Les boscanes…
Santa Maria de Lluçà
Situació Una vista de l’exterior de l’església amb la capçalera, molt tapada per construccions posteriors Rambol L’església de Santa Maria es troba situada en un pla de la carena que separa les aigües del rec de Miralles i la riera del Lluçanès Aquesta església figura situada en el mapa de l’exèrcit 150000, full 293 x 20,3 —y 56,1 31 TDG 203561 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Vic a Berga per Gironella al lloc conegut per Pedradreta surt una carretera que amb poc més de 4 km porta a Lluçà, on enllaça amb la que ve de Santa Eulàlia de Puig-oriol L’església es troba al punt quilomètric…
Vic
Pont romànic sobre el Mèder, a Vic
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona, que centra la plana de Vic, a la confluència del Mèder i del Gurri.
Situació i presentació El terme, que es troba al bell mig de la comarca d’Osona, limita al NW amb l’extens terme de Gurb, a l’E amb Folgueroles, Calldetenes i Santa Eugènia de Berga, al S amb Malla i Muntanyola i a l’W amb Santa Eulàlia de Riuprimer A més de la ciutat de Vic, cap administratiu del municipi i de la comarca, el terme comprèn el poble de Sentfores, anomenat també la Guixa, part del nucli urbà de Calldetenes, el raval de Serra-de-senferm, la urbanització el Castell d’en Planes, situada al NW de la ciutat entre la línia fèrria i el traçat de la carretera de Puigcerdà, i els…
Obres diverses d’època romànica (Barcelona)
Art romànic
Elements romànics de Santa Maria del Pi Escultura Escultura de la portada de Santa Maria del Pi Elements reaprofitats decorats amb motius vegetals i figuratius, entre els quals destaca l’escena del pecat original ECSA - Rambol En la porta oberta al mur del costat anomenat de l’Evangeli de l’església de Santa Maria del Pi hi ha elements esculpits reaprofitats, el repertori i l’estil dels quals té a veure amb els conjunts de la ciutat datats al segle XIII Es tracta dels capitells, impostes i d’una de les arquivoltes, de temàtica diversa De tota manera, algun d’a uests elements ha sofert…
Tarragona

Tarragona des del fortí de la Reina
Maite Blay (CC BY-NC-ND 2.0)
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Tarragonès, a la costa, amb uns 14 km de façana marítima repartida a banda i banda de la desembocadura del Francolí, que parteix el terme longitudinalment (N-S) en dos sectors de característiques distintes.
Situació i presentació Extensió i límits L’actual terme de Tarragona, de 57,88 km 2 , és format per la suma de dos municipis històrics, el de Tarragona pròpiament dit i el de Tamarit de Mar, el qual fou agregat a Tarragona el 1956 Del 1964 al 2010 el territori també comprenia l’actual municipi de la Canonja Tamarit de Mar ocupa el sector nord-oriental del terme El terme pren una forma allargassada i estreta, amb una disposició de NE a SW, parallela a la línia de costa De SW a NE limita amb els termes de Vila-seca, la Canonja, Reus del Baix Camp, Constantí, els Pallaresos, el Catllar, la Riera…