Resultats de la cerca
Es mostren 859 resultats
El funcionament ecològic de les boscanes decídues
El metabolisme de les boscanes Arreu del món i a totes les latituds, els boscos són els ecosistemes terrestres on la vida es manifesta amb una diversitat més gran Les boscanes decídues no són una excepció Tanmateix, el manteniment d’aquesta diversitat exigeix una complexa trama de relacions entre les espècies, i d’aquestes amb els factors ambientals producció i manteniment de matèria viva, circulació d’energia, aigua i nutrients, estratègies d’obtenció d’aliment o de defensa enfront els depredadors, reciclatge dels residus, etc Les plantes, principalment els arbres, que són els que a les…
Iconografia de l’art romànic a Catalunya
Art romànic
Portada de Santa Maria de Ripoll, que té el programa iconogràfic més ampli de tot el país ECSA - M Anglada Dins de la ja llarga historiografia sobre l’art romànic a Catalunya, un dels capítols en els quals encara cal treballar molt és, sens dubte, la presentació d’un panorama complet de la iconografia desenvolupada en les diferents branques de la creació artística Potser la raó principal d’aquesta mancança és que no és possible fer-ho i, afegiríem, tal vegada fóra inútil o innecessari intentar-ho Formulat de la manera que ho hem fet, l’estudi s’hauria de centrar en la determinació de les…
Formes d'organització i de control social
Vas de ceràmica cardial, cova de la Sarsa, Bocairent, VI millenni cal aC MBo / GC Les causes que motivaren la producció artificial d’aliments i la seva pràctica a Occident constitueixen temes d’investigació crucials en l’àmbit de l’arqueologia europea Les primeres manifestacions de la domesticació a la conca mediterrània coincidiren amb la presència de ceràmiques decorades amb motius aconseguits mitjançant impressions de closca d’escopinya Cardium edule d’aquí ve el nom de ceràmica cardial amb què es coneixen aquests recipients Aquesta mena de decoracions es documenten en jaciments datats…
Els fongs
Els fongs Quins motius han portat a considerar els fongs un regne a part En què difereixen de les plantes descrites fins ara En realitat, són moltes i molt profundes les diferències entre els fongs i els vegetals pròpiament dits, tant pel que fa a l’estructura com a les funcions És potser fisiològicament que es dóna la diferència més important entre els fongs i els vegetals Els fongs no tenen clorofilla i, per tant, no estan capacitats per a fer la fotosíntesi, és a dir, per a absorbir l’energia lumínica i transformar-la en energia química destinada a transformar en molècules orgàniques les…
Els temps tardihercinians
La delimitació dels temps tardihercinians Discordança de l’Estefanià sobre les lidites del Tournaisià Carbonífer inferior, a Surroca Els terrenys detrítics de l’Estefanià cabussen monoclinalment i sense cap plec cap a l’esquerra de la fotografia, tot recobrint un plec de les lidites dreta, blanques en aquest aflorament per causa de l’alteració del seu color negre original Josep Gisbert Els temps tardihercinians són els compresos entre el final de les fases més intenses del plegament hercinià i l’arrasament generalitzat del relleu creat durant aquests plegaments, és a dir, fins a la…
La vida sota terra
El medi hipogeu El medi hipogeu, tant terrestre com aquàtic no presenta obstacles insuperables a l’establiment de la vida El visitant ocasional de les cavernes, que poden considerar-se el medi hipogeu per antonomàsia, sol endur-se’n una imatge de desolació total, transmesa en bona part per l’absència de cobertura vegetal Però aquesta és una imatge totalment falsa del món subterrani, en absolut desproveït d’éssers vius Les restriccions que la foscor i altres factors imposen han estat superades per un bon nombre d’organismes, capaços de tancar tot el seu cicle vital sense haver de sortir a l’…
La flora i el poblament vegetal de les mediterrànies
Els orígens de la vegetació mediterrània Entre les zones disjuntes de vegetació esclerofilla de tipus mediterrani que hi ha al planeta es poden trobar diferències i similituds degudes fonamentalment a característiques geològiques i topogràfiques, a patrons de convergència evolutiva, a relacions filogenètiques i a empremtes paralleles d’intervenció humana Les relacions filogenètiques determinen les similituds entre les dues zones de l’hemisferi occidental Califòrnia i Xile i les de les terres que pertanyien a l’antiga Gondwana Sud-àfrica i Austràlia Editrònica El bioclima mediterrani, tal com…
jesuïta

Cases de jesuïtes als Països Catalans
© Fototeca.cat
Cristianisme
Membre de la Companyia de Jesús, orde fundat per sant Ignasi de Loiola i aprovat com a tal per les butlles Reginae Militantis Ecclesiae de Pau III (1540) i Exposcit debitum de Juli III (1550).
El 1541 Ignasi de Loiola en fou elegit general, i començà a redactar les Constitutiones 1558 que, amb els nombrosos privilegis pontificis, donen cos jurídic a l’orde, mentre els Exercicios espirituales n’alimenten l’espiritualitat És un orde de clergues regulars amb un quart vot especial d’obediència al papa, sense hàbit ni cor, ni cap penitència imposada per regla Té membres de diferents graus professos, coadjutors espirituals i germans, dels quals nomes els professos de quart vot poden ésser provincials i generals És governada per un general, elegit només pels professos, reunits en…
Jocs Olímpics de Barcelona 1992
Moment de la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona
© Fototeca.cat
Esport general
Jocs Olímpics d’Estiu, els XXV de l’era moderna, celebrats a Barcelona del 25 de juliol al 9 d’agost de 1992.
De ciutat candidata a ciutat seu La vocació olímpica de la capital catalana quedà palesa en els diferents intents per acollir els Jocs 1924, 1936, 1940 i 1972, que no reeixiren bàsicament per circumstàncies polítiques o bèlliques, tot i que el 1936 s’hi havia celebrat l' Olimpíada Popular Finalment s’aconseguí l’objectiu amb la candidatura per als Jocs Olímpics del 1992, que l’alcalde de Barcelona, Narcís Serra, anuncià públicament el 31 de gener de 1981 L’any 1982 Romà Cuyàs redactà el primer estudi de viabilitat del projecte olímpic Projecte de Jocs Olímpics Barcelona 1992 Primeres…
,
Concilis provincials de Lleida
Art romànic
Són dotze els concilis provincials de Lleida coneguts entre l’any 546 i el 1460, celebrats en aquesta ciutat per raó de la seva situació geopolítica en ésser el centre geogràfic de la metròpoli Tarraconense Tots ells foren presidits per legats de la Santa Seu o per l’arquebisbe de Tarragona, amb l’assistència dels bisbes pertanyents a aquesta província eclesiàstica Concili del 546 Fou el primer concili provincial visigòtic ilerdense que se celebrà a l’església de Santa Eulàlia, i el de més transcendència en ésser recollides algunes de les seves disposicions al concili IV de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina