Resultats de la cerca

Situada a la vora esquerra del Danubi, és un port fluvial i centre comercial de la plana de l’Eslovàquia Occidental Al centre hi ha l’antic barri dels afers, i als voltants de la ciutat hi ha els nuclis industrials maquinària pesant, fibres artificials, productes químics i indústria alimentària Una refineria tracta el petroli que, mitjançant un oleoducte de 4500 km, prové de les conques del Volga Centre cultural Acadèmia de Ciències, Museu Nacional, Galeria Nacional i d’ensenyament superior Univerzita Komenského Bratislava, fundada el 1919, Slovenská Vysoká Skola Technická Bratislava, fundada…

Hi ha dos tipus principals d’edició de l’ARN En l' edició per substitució s’alteren les identitats de nucleòtids concrets Aquest tipus d’edició afecta sobretot l’ARN que prové de motocondris i cloroplasts També s’han descrit casos d’ARN nuclears afectats per aquest tipus d’edició En l' edició per inserció/deleció s’afegeixen o s’eliminen nucleòtids de la molècula d’ARN Aquest tipus d’edició afecta ARN de determinats paràsits com Trypanosoma , que causa la malaltia de la son El resultat final de l’edició de l’ARN és un canvi en la seqüència d’aminoàcids de la proteïna que aquest codifica En…

Valentí Esparó i Companyia 1839-1855 Valentí Esparó és un dels homes més importants i més representatius de l’empresariat català que realitzà la revolució industrial Aquí s’analitza la seva etapa professional, mentre actuà per compte propi El 1855, la seva fàbrica s’integrà en La Maquinista Terrestre i Marítima, SA, de la qual serà el primer president Però aquesta és una altra història, i la seva figura mereix ser observada amb atenció abans d’incorporar-se a la que serà la primera empresa catalana de construccions mecàniques i metàlliques del segle Valentí Esparó i Giralt era cerdà Nasqué a…

La fàbrica de Sant Quirze de Besora postal de principi de segle Els Guixà eren igualadins que s’installaren a Sant Quirze de Besora per tal d’aprofitar la força del Ter L’empresa Filatures Guixà SA s’anunciava l’any 1927 com la més antiga d’Espanya Possiblement tenia raó si ens remuntem als orígens segons els llibres de comptabilitat en poder de la família Aquesta esmenta el 1777 com l’any en què comença la nissaga Consta que Josep Guixà i Tous tenia una empresa industrial a Igualada el 1815 i que el 1822 comprava cotó de Motril per filar a casa seva Aquest Josep Guixà es dedicava encara a la…

L’empresa s’inicià el 1830, segons pròpia manifestació, anys més tard, quan l’antiguitat era un símbol de garantia El seu fundador, Josep Comas, tenia un taller de construcció i reparació de màquines al carrer de Sant Bartomeu, al Raval de Barcelona Deu anys més tard era un taller modest, un de tants que es dedicava a fondre peces de ferro per a màquines de filar La foneria Comas s’especialitzà en la construcció de màquines de vapor i després en el buidatge d’estàtues de bronze Publicitat a la guia Indicador General de Barcelona , 1887 El 1855, la foneria Comas és esmentada ja com una de les…

Molí fariner hidràulic mogut per vapor La Industrial Farinera de Barcelona fou autoritzada per un reial decret de 10 de juny de 1857 Segurament la fàbrica ja funcionava des d’uns mesos abans, perquè aquests decrets no feien altra cosa que confirmar realitats ja existents La primera administració era al Dormitori de Sant Francesc, núm 15, i el director n’era Josep Maria Couzinet El capital de l’empresa es fixà en 6 milions de rals, és a dir, 300 000 duros, una xifra que representava el capital normal i gairebé obligat d’una societat anònima barcelonina Inicialment el…

Hi ha molt poca informació sobre aquesta empresa que, en el moment de la seva constitució, va ser important tant pels recursos aportats com per la maquinària que va incorporar, i després per la seva llarga activitat La data de constitució de la societat anònima és del 22 d’abril de 1855, però l’autorització reial no va venir fins tres anys més tard, el 1857 L’empresa devia ser continuació de Sotorra i Companyia En tot cas, és Pere Sotorra el qui dóna la cara a l’hora de la seva fundació, amb un capital d’un milió de rals, o 50 000 duros, tot i que només se’n desemborsaren 700 000 El seu…

Aquest concepte, que fou elaborat per Marx en la seva anàlisi del mode de producció capitalista, pot ésser formulat de la manera següent en el mode de producció capitalista l’intercanvi de mercaderies és efectuat d’acord amb la quantitat de treball socialment necessari incorporat en elles, és a dir, pel seu valor de canvi Per endegar la producció d’una mercaderia, el capitalista adquireix els elements necessaris maquinària, primeres matèries, energia i força de treball pel seu valor de canvi c  i v i la ven al valor V , superior al dels elements utilitzats per a produir-la Aquesta…