Resultats de la cerca

Els dofins comuns Delphinus delphis no realitzen migracions estacionals, però poden desplaçar-se centenars de quilòmetres per tal de buscar aliment Durant el dia depreden bancs de sardines, sorells, verats o d’altres espècies de peixos gregaris de superfície, però és durant la nit quan es mostren més actius i realitzen les immersions més llargues per tal d’atrapar els peixos i els cefalòpodes d’aigües profundes que ascendeixen en les hores de foscor Tot i que són nocturnes, les seves immersions no acostumen a sobrepassar els 50 m de profunditat Esteve Grau El dofí comú és el prototipus de…

La bagra catalana ha estat una de les darreres espècies descrites a les aigües continentals catalanes Les seves poblacions han patit una forta regressió els darrers vint anys Adolf de Sostoa La bagra catalana Squalius laietanus , a diferència de la bagra europea S cephalus , és de mida més petita les femelles rarament superen els 30 cm de llarg i els mascles fan entre 15 i 20 cm Té el cos gruixut i llarg, encara que comprimit a la regió caudal, i el cap relativament gros i amb boca súpera, però més prima i apuntada que la de la bagra europea L’extrem de l’aleta caudal i el de…

Àrea de distribució a Catalunya de les sureres afectades per Lasius brunneus , superposada a la distribució de la surera i a les parcelles estudiades IDEM, a partir de dades de l’autor Lasius brunneus és una espècie força estesa a Catalunya, així com a l’Europa central És una formiga arborícola que es troba en arbres vells amb esquerdes o cavitats, on s’estableix la reina en iniciar la seva vida És de dos colors, amb el cap i el tòrax marró clar, en contrast amb el gàster negrós La seva alimentació, típica del gènere Lasius , es basa principalment en les excrecions de melassa…

Perspectiva del Puig Gros o Puig Cirer El bosc ha guanyat molt terreny a Eivissa durant el darrer segle i, a hores d’ara, les pinedes de pi blanc ocupen una extensió prou considerable de l’illa, particularment a les zones més pendents Ernest Costa La Serra Grossa 23, entre els principals espais naturals de les Pitiüses El triangle determinat per les carreteres que uneixen la ciutat d’Eivissa, Sant Antoni i Sant Josep delimita un dels massissos eivissencs més notables, denominat, per la llei d’Àrees Naturals, Serra Grossa El nom, en realitat, correspon sols a una de les elevacions de la zona,…

L’illa d’En Colom és el més extens dels illots i petites illes litorals de Menorca Es troba a la costa de tramuntana, just enfront del tram on se situa S’Albufera des Grau A l’indret s’estableix una interessant màquia, ben desenvolupada al vessant de migjorn Yves Hennechart L’illa d’En Colom 22, entre els principals espais naturals de Menorca Al nord-oest de la ciutat de Maó, davant de la costa d’Es Grau, es troba l’illa d’En Colom, la més gran del litoral menorquí La forma de l’illa és lleugerament quadrangular, i té un relleu modest, però accidentat i irregular La costa és rocosa, amb…

Situació L’església de Sant Pelai, situada a l’ombra del castell de Vallmanya, es troba vora una de les masies de la contrada que li ha donat el nom Mapa 362M781 Situació 31TCG833325 Una de les cares que figuren a l’exterior d’un dels murs de l’església L Prat Una de les cares que figuren a l’exterior d’un dels murs de l’església L Prat Venint de Vallmanya a 1,300 km, i a mà dreta, hi ha un trencant que indica l’Oliva i Bonsfills Abans d’arribar a ca l’Oliva, on guarden la clau , hi ha, a mà dreta i enmig dels camps, l’església de Sant Pelai JCT Història Aquesta església es trobava dins l’…

El santuari de la Mare de Déu de la Roca és al costat de les ruïnes del castell de la Roca de Nyer, en un penyal vora la sortida de les impressionants gorges de Nyer, a la vall del riu de Mentet Hom el considera una pervivència de la capella que devia existir al castell medieval, que continuà com a ermita mariana després de l’abandó de la fortalesa al segle XV L’any 1688 és anomenada “hermita de Nostra Senyora de Nyer” Hom afirma que la capella fou totalment reconstruïda l’any 1722 i que el retaule barroc que ha conservat és d’aquesta mateixa data Suposem que l’obra de reconstrucció degué…

Situació A l’extrem més occidental de la serra de l’Aguda que limita per la dreta la vall del Llobregós, hi ha les restes d’una fortificació o torre Aquesta domina, des de l’est, el castell i la població de Biosca, així com la masia de la Granja situada al seu peu meridional Mapa 34-13 329 Situació 31TCG642335 A aquest indret només s’hi pot accedir caminant, ja sigui pujant directament des del poble de Biosca o també seguint els diversos camins que porten als camps de conreu que hi ha dalt de la serra fins a arribar al més ponentí Des d’aquest punt, cal baixar pel llom oest de l’elevació fins…

Foli 1v, en el qual apareix una caplletra “S” que conserva els motius tradicionals de l’ scriptorium de Vic, bé que aquí els colors han experimentat un canvi G Llop El Museu Episcopal de Vic conserva un segon exemplar de l’obra De Summo Bono de sant Isidor, que té el núm 202 del catàleg de Gudiol * i que no prové de l’antic fons de l’Arxiu Capitular, sinó d’una posterior adquisició del Museu De fet, a la coberta del llibre hi ha una llegenda que diu Sum monasterii Bte Mariae de Stagno , força indicativa És un manuscrit en pergamí de 134 folis de 21,3 x 18 cm escrits en lletra carolina negra i…

Situació Vista exterior de l’església des del costat nord-est J Recarens La capella de Santa Margarida és situada a la zona de sud-est del terme municipal de Vilobí d’Onyar, enmig del pla de la Selva Mapa L 38-13 333 Situació 31TDG794360 Del nucli urbà del cap del municipi surt, en direcció al nord-est, una pista que, en un 1,7 km aproximadament, porta a l’església JRR Història Aquesta capella era agregada a l’església de Sant Esteve de Vilobí d’Onyar L’única notícia directa que n’ha arribat és del 1290, any en què va rebre el llegat d’uns llibres JCH Església L’edifici actual consta d’una…