Resultats de la cerca
Es mostren 570 resultats
Sant Romà de les Bons (Encamp)
Situació Una planta, a escala 1400, del conjunt monumental, amb l’església i el bloc de construccions del castell JA Adell - A Navarro Vista general del conjunt monumental des del costat sud-oriental Hom pot veure en aquesta foto l'església de Sant Romà, la Torre dels Moros i el colomer de Rossell JM Ubach El conjunt monumental de les Bons és emplaçat en un petit sortint rocallós, al punt convergent dels dos vessants que entren a la vall d’Encamp Des d’aquesta avançada del terreny hom pot controlar les dues entrades a la vall L’església és situada a una altitud de 1 335 m sobre el nivell del…
Vilafranca del Penedès
Vista aèria de Vilafranca del Penedès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alt Penedès.
Situació i presentació El municipi, d’una extensió de 19,65 km 2 , és situat a la depressió que centra la comarca de l’Alt Penedès, i ocupa la part central de la plana, al sector de l’esquerra del riu de Foix Té una forma irregular i és envoltat al N pels termes de les Cabanyes i la Granada, a l’E per Sant Cugat Sesgarrigues i Olèrdola, al s per Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola, i a l’W per Sant Martí Sarroca i Pacs del Penedès El municipi és format per la vila de Vilafranca i els veïnats disseminats del Bordellet, el Molí d’en Rovira, el Carrer d’en Perepau, les Salines i la Serreta,…
Els himenòpters: vespes, abelles, formigues i afins
Els himenòpters constitueixen un ampli ordre d’insectes pterigots lliures, socials o paràsits, dels quals s’han descrit fins ara un total de 280 000 espècies Alguns dels seus representants són molt coneguts tots hem vist les abelles recollectant el nèctar de les flors, o hem observat files de formigues transportant el menjar als seus nius subterranis, o fins i tot hem sentit les doloroses picades que produeixen les vespes No obstant això, aquestes tres formes esmentades són les menys abundoses en espècies d’aquest ordre El gran nombre d’espècies existent, així com les seves diferents…
El poblament humà de les formacions esclerofil·les
Un lloc per a viure mediterranis del Paleolític Els humans tenen una llarga història a les formacions esclerofilles Tan llarga que, si més no a la conca mediterrània estricta, la presència d’humans precedí i no seguí la implantació de les condicions climàtiques necessàries per a l’aparició dels tipus de vegetació que avui anomenem mediterranis Però la conca mediterrània no és tan sols un àmbit de vella civilització També és un territori força densament poblat, amb una potent estructura de ciutats i una penetració capillar del poblament fins als racons més amagats de les valls més…
Els nematodes
Consideracions generals sobre els nematodes Els nematodes constitueixen un grup de verms de cos cilíndric, no segmentat, i recobert d’una cutícula resistent que els dóna un aspecte molt característic Essent alguns, especialment els paràsits de l’home, coneguts des de l’antiguitat, el conjunt del grup ha anat prenent cada vegada més importància al llarg de la història de la ciència Els nematodes han tingut un gran èxit en la colonització de la Terra Apareguts durant el Paleozoic, han penetrat, a partir de l’ambient marí, en les aigües dolces i el medi terrestre, on un gran nombre d’espècies…
Santa Creu i Santa Eulàlia o catedral de Barcelona
Art romànic
Situació Vista aèria de la catedral, construcció plenament gòtica, que substituí la catedral romànica aixecada en el mateix indret ECSA - J Todó La catedral de Barcelona, dedicada a la Santa Creu i a santa Eulàlia, es troba en l’àmbit de l’antiga ciutat romana i medieval, força excèntrica, pròxima a la muralla del sector NE Ocupa l’illa formada pel pla de la Seu i els carrers dels Comtes, dels Canonges, de la Pietat, del Bisbe i de Santa Llúcia L’edifici actual, gòtic, va erigir-se entre els anys 1298 i 1448 i va ser completat en temps recent Mapa 37-16421 Situació 31TDF313819 MVT-MTVV…
Berga
El nucli antic de la ciutat de Berga, vist des del castell
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Berguedà, a la vall alta del Llobregat, en un dels sectors més alts de la Depressió Central Catalana i al començament dels Prepirineus.
Situació i presentació Al N i NE limita amb Cercs, al SE amb Olvan, al S amb Avià, al SW amb Capolat i al NW amb Castellar del Riu Al N gran part del límit municipal és marcat pel riu Demetge, fins a l’indret on desguassa al Llobregat Aquest riu també assenyala gran part del límit oriental, fins a arribar als confins de la colònia de Cal Rosal, a l’extrem S, on rep la rasa dels Molins El municipi es pot dividir en tres sectors el que inclou les darreres elevacions meridionals dels Prepirineus la zona de contacte entre els Prepirineus i la Depressió Central, amb un escarpament tectònic…
Santa Maria de Barberà del Vallès
Art romànic
Situació Vista general de l’església de Santa Maria de Barberà TAVISA-J Todó La ciutat de Barberà del Vallès té dos nuclis de població separats, l’un dels quals forma un continu urbà amb el sud de Sabadell A l’extrem nord-est d’aquest nucli, arran de la fondalada del marge dret del riu Ripoll, a 145 m d’altitud, s’alça l’antiga església parroquial de Santa Maria de Barberà, coneguda per la Romànica i famosa per les pintures que guarda a l’interior Mapa L36-15392 Situació 31TDF273973 Per arribar-hi cal prendre la carretera que uneix Barcelona i Sabadell, en la qual, al punt quilomètric 8,450,…
Els llenguatges i la iconografia
Art gòtic
Mare de Déu amb el Nen, atribuïble al cercle de Pere Moragues v 1355-60 Durant els segles del gòtic les tipologies de marededéu es van veure multiplicades i les formes es van acomodar a una visió més amorosida i familiar de les relacions entre la Mare i el seu fill ©Museu Frederic Marès, Barcelona L’art dels segles XIII, XIV i XV va eixamplar l’orientació d’alguns dels models que li fornia el romànic i en va crear de nous Ho va fer sobre la base d’una tradició iconogràfica que no es pot qualificar senzillament de romànica Les seves arrels es troben en les primeres propostes de l’art cristià…
Els bilvalves fòssils
Consideracions generals La morfologia general dels bivalves o lamellibranquis pot ser molt modificada respecte del model de vida lliure proveït de dues valves simètriques, que en el dibuix és representat per un pectínid A, A’ cares exterior i interior d’una valva dreta Potser el cas més complex de modificació és el dels rudistes, en què una de les valves, en forma de con B , és la que es fixa al substrat, mentre que l’altra pren forma d’opercle B’ B " secció transversal de la valva inferior Hom ha indicat en el dibuix 1 orelleta anterior, 2 orelleta posterior, 3 còstules o costelles, 4…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina