Resultats de la cerca

Fins l’any 1356 no trobem esmentada en cap document la casa forta de la família Sant Romà domus sive stadium de Sancto Romano , que era a Joanetes De fet, però, aquesta força ja devia existir des de molt abans, no tan sols perquè trobem aquests cavallers documentats d’ençà de la segona meitat del segle XII, sinó perquè fou precisament en aquesta data del 1356 quan deixà de tenir la funció de casa forta En un document de l’any 1175, s’esmenten per primer cop, segons J Pagès Joan Pagès Els senyorius alodials en el vescomtat de Bas a la baixa edat mitjana , Girona 1987, pàgs 37-39, uns membres…

Situació Extrem est del castell de Prenafeta, sota del qual hi ha les restes del despoblat ECSA - J Bolòs Les restes del vilatge abandonat de Prenafeta són situades al vessant meridional del tossal on s’alça el castell, a uns centenars de metres cap al sud-est del poble actual Mentre que el poble nou és al final de la plana, el poble vell s’arredossa en una vall tancada, sota del castell Mapa 34-16418 Situació 31TCF523823 Un camí vell, empedrat en molts trams, permet d’anar de la plaça de la Font del poble actual de Prenafeta fins a un pas engorjat que hi ha cap al sud-est A poca distància, a…

Situació Ruïnes d’aquest antic castell o casa forta, situades a la part alta de la població ECSA - JBolòs Castell situat a la part alta del poble de la Morera El poble resta sota els cingles de la serra del Montsant Mapa 33-17445 Situació 31TCF193706 Des de Cornudella de Montsant surt una carretera que porta fins a la Morera Podem arribar al castell pujant pels carrers del poble JBM Història La Morera de Montsant probablement fou un rafal sarraí o almenys n’hi hagué un dins del seu terme, que restà inicialment a mans de Bertran de Castellet i que el 1174 era una dominicatura de la reina Sança…

Situació Façana nord de l’església, amb la porta d’arc de mig punt aixoplugada per un petit porxo tardà ECSA - A Roura L’església de Sant Sarnin és situada al S del poble, a la riba esquerra del torrent de la Pèira, i és flanquejada a l’E pel cementiri parroquial, que ocupa un terreny molt inclinat a la confluència d’un altre rierol Palairac és a l’extrem nord del Perapertusès Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 57′ 25″ N - Long 2° 39′ 45″ E Hom arriba a Palairac des de Tuissan per la carretera D-39, que ressegueix el curs de la riera del Mas de Segura DB Història El primer esment de…

Situació Capçalera de l’església, amb el gran absis que té a la part superior un ràfec motllurat suportat per un fris de permòdols i al centre, una finestra de doble esqueixada ECSA-JA Adell L’església parroquial de Sant Pere és a la part alta del poble d’Alfés, al sud-est de la comarca, sobre un dels turons que domina àmplies valls com la del riu de Set o la de Secà Mapa 32-15 388 Situació 31TCF015996 S’arriba a Alfés des de Lleida per la carretera N-230, que es dirigeix a Tortosa Cal prendre a Albatàrrec el brancal d’aquesta carretera que es dirigeix cap a Alfés, Alcanó i Torrebesses XEC…

És concedit per l’ Ateneu Barcelonès des del 1928 en honor de l’escriptor Joan Crexells i Vallhonrat Del 1928 al 1938 s’entregà el 13 de desembre, data de l’aniversari de la mort de Joan Crexells Durant el franquisme fou prohibit i no fou convocat de nou fins el 1981 A partir de la seva restauració, s’atorga a la millor novella publicada durant l’any de convocatòria i s’entrega durant l’any següent Fins el 2009, els membres del jurat eren designats per l’Ateneu Barcelonès Aquest any s’introduí un nou sistema d’elecció de l’obra guanyadora en què un jurat escollia tres finalistes i,…

És anomenada també Pasqua de Resurrecció , Pasqua Florida i primera Pasqua Bé que el mot grec páskha assimilat a páskhein , ‘sofrir’ s’aplicà de moment a la commemoració de la passió, aviat segle IV inclogué ja la vetlla nocturna del dissabte al diumenge i, al segle V, indicà només el diumenge de Resurrecció La celebració de la mort i resurrecció fou anomenada tridu pasqual , que al començament incloïa només el Divendres Sant, el Dissabte Sant i la vetlla pasqual, com a aspectes diversos d’un únic misteri Avui el tridu inclou també la missa vespertina del Dijous Sant Ja des del segle III la…

Vida i obra Era d’una família de l’oligarquia colonial de Cuba que el 1868 passà a Barcelona la seva mare, de parla castellana, era vídua del governador de Matanzas, Soliñas, i el seu pare, senyor de Lloselles, era d’una família catalana prepotent ja a Cuba a la fi del segle XVIII Estudià a la Universitat de Barcelona Amb Lluís López i Oms fundà, el 1882, la revista bilingüe La Gaviota , d’Arenys de Mar, i dirigí L’Avenç 1883-84, que despolititzà i convertí en portaveu del que ell anomenà, per primera vegada 1884, Modernisme , entès com a adhesió a la moderna estètica europea del naturalisme…

Vida Es formà amb músics d’origen hispanoamericà, com J Buitrago o P Desvernine De jove mostrà uns grans dots com a pianista, i es traslladà a París 1976-78, on estudià amb AF Marmontel Després d’escoltar N Rubinstein en un concert, decidí traslladar-se a Alemanya Allí estudià composició amb S Lebert a Stuttgart, i amb L Ehlert a Wiesbaden, i el 1978 entrà al Conservatori Hoch de Frankfurt Conegué personalment F Liszt, a qui feu sentir algunes composicions pròpies per a piano i que l'ajudà a publicar  First Maiden Suite 1881 El 1880 s’inicià en la docència del piano, i l’any següent fou…

L’edifici El temple romànic era d’una sola nau rectangular capçada per un absis semicircular i dues absidioles transversals, semicirculars, però més petites, de les quals només es conserva la del sud, força refeta La nau és molt allargada, fruit probablement d’una ampliació posterior, però també medieval, moment en què es devia construir la façana oest i la volta de canó seguit lleugerament apuntat De fet, a la façana sud hi ha una portada pe­tita, tapiada, d’arc de mig punt adovellat, que confirma que la nau originària era més curta L’absis i l’absidiola tenen una finestra de…