Resultats de la cerca

Rei de Judà representat en l’arbre de Jessè, detall del brodat de l’escapulari de la casulla del tern de Sant Vicenç Fou brodat amb la tècnica de l’ opus anglicanum entre el 1340 i el 1360 Museu Tèxtil i d’Indumentària, Barcelona – ©RManent El brodat que es dugué a terme a Catalunya durant el gòtic és, com a l’època del romànic, el de pintura a l’agulla És a dir, que seguia les mateixes variacions estilístiques i influències artístiques que la pintura, amb una iconografia comuna L’única diferència era que, en el cas del brodat, no es podia assolir el perfeccionisme de la pinzellada, atès que…

La magnífica decoració de la volta estrellada de la capella els àngels músics canten la glòria de Déu i lloen el naixement de Crist, representat a l’Epifania de la clau central S’ha atribuït a l’escultor Antoni Claperós © Enciclopèdia Catalana – JGumí El Palau Dalmases, situat al carrer de Montcada de Barcelona, es construí cap al final del segle XVII sobre l’antic palau dels senyors de Boixadors, del qual es conserva intacta la capella gòtica del principi del segle XV La volta estrellada de la capella presenta una clau central decorada amb un relleu esculpit que mostra una representació de l…

La revolta s’insereix en el conjunt de revoltes pageses que tingueren lloc a Europa al segle XVII directament enfrontades amb el procés de cristallització de l’estat monàrquic absolutista i amb el règim senyorial sobre el qual es basava aquest estat El conflicte esclatà a partir d’una crisi de relacions polítiques entre les institucions catalanes del Principat generalitat i Consell de Cent i la monarquia hispànica, a causa fonamentalment de les pretensions fiscals que aquesta esgrimia La política imperial que els Àustria mantenien a Europa imposava enormes despeses a les finances de Felip IV…

Les serres de Cadí, Moixeró i Mogrony 115, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus L’alineació Cadí-Moixeró-Mogrony, juntament amb altres muntanyes veïnes de menor entitat—Pedraforca 2497 m, Clotarons 2173 m, Cadinell 2112 m, etc—, conforma el conjunt orogràfic més alt i extens dels Pre-pirineus orientals La litologia, predominantment calcària, i el bon estat de conservació del paisatge, fan que sigui una de les zones de muntanya més notables de Catalunya Des del coll de Bacanella fins al de la Creueta, en uns 40 km de definida direcció E-W, se situa la part més…

L’alineació del puig d’Escotor i el pic de la Pelada, darrere del prat de gesp del primer terme, i al fons de tot, el Montcoronat És interessant de remarcar el dèbil port i la distribució esparsa dels pins negres situats a més altitud Jaume Orta El massís de Madres 18, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus El massís de Madres cobreix prop de 30 000 ha repartides, en ordre d’importància decreixent, entre els departaments dels Pirineus Orientals, l’Aude i l’Arieja Situat a la zona axial de la serralada pirinenca i allunyat 70 km de la Mediterrània, constitueix un…

Els quelonis En els jaciments neògens catalans, no hi són escasses les restes de quelonis fòssils Els més ben representats són els testudínids, que presenten algunes espècies de dimensions gegantines La de la fotografia, Cheirogaster = Geochelone perpiniana , fou trobada als jaciments del Pliocè inferior de Perpinyà i ateny dimensions pròximes a l’alçària d’un home Denis Serrette / MNHN París Als Països Catalans trobem restes de quelonis pertanyents a les famílies dels quelònids Chelonidae , trioníquids Trionychidae , caretoquèlids Charettochelydae i testudínids Testudinidae L’únic…

Un accidentat tram del Túria, als confins del País Valencià i Castella Xavier Moreno L’Alt Túria 18, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric L’Alt Túria és una extensa comarca natural situada als límits nord-occidentals de la zona central del País Valencià És coneguda, amb el Racó d’Ademús, com «la València aragonesa», ja que totes dues terres són castellanoparlants Des de temps antic, l’Alt Túria i el Camp de Túria o Camp de Llíria formaven l’agrupament comarcal dels Serrans La comarca mostra un trànsit suau i…

Els perfils suaus i el mantell quasi continu de les pinedes de pi blanc són dos trets ben definidors del paisatge de Collserola Jaume Orta La serra de Collserola 17, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Entre el Besòs i el Llobregat, separant la depressió del Vallès del pla de Barcelona, es dreça Collserola, una de les serres més populars per als barcelonins La seva silueta, amb el punt culminal del Tibidabo 512 m, és indissociable de l’horitzó de la ciutat La gran proximitat a un macronucli urbà no ha afavorit la conservació del seu patrimoni natural,…

Nombre de tàxons endèmics o subendèmics a cadascun dels quadrats UTM de 10 × 10 km de les Balears i dels territoris administrats per la Generalitat de Catalunya i la Generalitat Valenciana S’identifiquen les quatre zones d’endemisme principals les Balears, els Pirineus, les muntanyes Diàniques i el massís dels Ports, que concentren prop del 70% dels endemismes del territori cartografiat IDEM, a partir de dades de l’autor La relativitat del terme endemisme aquell tàxon propi d’un determinat territori pot ser corregida si s’explicita l’àrea geogràfica de l’element al qual s’aplica aquesta…

Tot i que els canvis estructurals més significatius que experimentà el retaule en temps de l’internacional es donaren durant la primera etapa, també n’hi va haver en 1425-50, aproximadament Consistiren sobretot en la substitució de les redortes per pilars i en una certa tendència a incloure-hi menys escenes, però força més grans Tanmateix, els testimonis de retaules dels diferents indrets del territori català ofereixen una gran diversitat tant pel que fa a l’estructura com a la tècnica emprada Els canvis estructurals del període anterior es consolidaren plenament durant aquesta segona època…