Resultats de la cerca
Es mostren 7093 resultats
Singapur 2014
Estat
El 2014, Singapur va ser testimoni de diverses manifestacions contra el Govern del Partit d’Acció Popular PAP, al poder des de l’any 1959 Si bé alguns analistes van intentar establir una relació entre aquestes protestes sense precedents i la “revolució dels paraigües” a Hong Kong, el cert és que les mobilitzacions a la ciutat estat van ser molt més restringides, a causa de les restriccions governatives al dret de reunió, limitat al cèntric parc de Hong Lim, i la feblesa del teixit associatiu Algunes de les manifestacions, però, van acabar marcant l’agenda del Govern, malgrat…
Turkmenistan 2014
Estat
El 15 de desembre de 2013 hi va haver, per primer cop a la història del país, eleccions multipartidistes al Parlament Tanmateix, tots els partits havien jurat prèviament fidelitat al president, i el guanyador va ser el governamental Partit Democràtic, amb 47 escons sobre 125, seguit de la Unió de Sindicats, amb 33 escons Al gener va ser reelegida presidenta del Parlament A Nurberdyeva, en el càrrec des del 2007 L’aparició d’un nou grup d’oposició, Hereket ‘el Moviment’, dirigit pel dissident A Baykhanov, pot ser la mostra que en l’hermètic sistema polític turcman hi pot haver una…
Àustria 2009
Estat
En aplicació del pacte de gran coalició entre socialdemòcrates SPÖ i populars ÖVP, el 2 de desembre de2008 el conservador Werner Faymann va ser nomenat canceller, i Josef Pröll, vicecanceller El nou executiu s'havia d'encarregar de palliar una greu crisi econòmica internacional que, en el cas del país alpí, presentava perfils singulars, com ara que els bancs austríacs tenien 22000 euros en actius als països de l'Est, l'equivalent al 70% del PIB Malgrat presentar un dèficit controlat de l'1%, el deute públic era ja del 60% al principi del 2009, la qual cosa va restar marge de maniobra al…
Dinamarca 2009
Estat
Amb l'anunci que el PIB havia crescut l'1,1% durant el 2008, el Govern aconseguia mantenir-se al marge de les pitjors conseqüències de la crisi Malgrat l'increment, els analistes preveien un 2009 força més crític, al mateix temps que la caiguda del preu de l'habitatge i de la confiança dels consumidors --el 2008 el consum privat havia baixat el 0,1%, i la demanda domèstica total, el 0,5%-- feien palesa la progressiva feblesa de l'economia del país Després de molts rumors, el 4 d'abril el primer ministre, Anders Fogh Rasmussen va ser nomenat secretari general de l'OTAN, cosa que va provocar la…
Sindicat Mercantil de Barcelona
Història
Organisme obrer creat al si de la CNT a la fi del 1918 per a reunir tots els treballadors del ram.
En una primera etapa —quan Josep MFoix n'era el dirigent més destacat— ja esclataren diferències amb la direcció anarcosindicalista de la CNT El 1919 tenia uns 20 000 afiliats Desorganitzat sota la dictadura de Primo de Rivera, fou reconstituït per l’octubre del 1930 sota la influència del Partit Comunista Català i, en especial, de Jordi Arquer, Daniel Domingo Montserrat, Domènec Ramon, etc Romangué dins la CNT fins a l’agost del 1932, en què en fou expulsat, després d’enfrontaments quasi constants amb els dirigents anarcosindicalistes Malgrat haver assolit un elevat nombre de…
pacte de Sant Sebastià
Història
Conveni polític entre els dirigents de l’oposició antimonàrquica espanyola i representants del republicanisme català, formalitzat a Sant Sebastià el 17 d’agost de 1930, amb l’objectiu de coordinar l’acció comuna per a l’enderrocament del règim i la instauració de la República.
Després de les gestions preparatòries de Marcellí Domingo i José Salmerón, la reunió se celebrà al Casino Republicano de la ciutat basca, sota la presidència de Fernando Sasiaín i amb l’assistència de Macià Mallol i Bosch, per Acció Republicana de Catalunya , MCarrasco i Formiguera per Acció Catalana , JAiguader i Miró per Estat Català, Alejandro Lerroux per l’Alianza Republicana, Marcellí Domingo, Álvaro de Albornoz i Ángel Galarza pel Partit Radical-Socialista, Manuel Azaña per Acción Republicana, Santiago Casares Quiroga per l’Organización Republicana Gallega Autónoma, Niceto…
Percy
Família noble d’Anglaterra, l’origen de la qual es remunta a Perci (segle XI), company de Guillem I el Conqueridor.
Fou famosa en la història i la llegenda pel paper que tingueren com a guardians de la frontera anglesa enfront dels escocesos Membres d’aquesta família foren els comtes de Northumberland, creats ducs el 1766 Els membres més famosos d’aquesta família són Henry de Percy 1272-1315, gentilhome anglès, partidari actiu de la política escocesa d’Eduard I, fins que les victòries de Robert Bruce l’obligaren a tornar al seu país Reforçà la seva posició al nord d’Anglaterra comprant terres al bisbe de Durham, sobretot l' honor d’Alnwick, que es convertí en la seu principal de la família El seu fill…
Quint Sertori
Història
General romà.
D’extracció sabina, fou tribú militar a Hispània 98 i legat durant la Guerra Social 91-88 Com que Sulla s’oposà a la seva elecció per al tribunat, entrà en el partit democràtic de Gai Mari , del qual fou el millor lloctinent, bé que no aprovà el seu terrorisme a Roma estiu del 87 Nomenat governador de la Hispània Citerior per les forces democràtiques 82, fou proscrit per Sulla i hagué de fugir a Mauritània 81, on desbaratà un exèrcit sullià Reclamat pels lusitans, tornà a Hispània, on arribà a establir, contra el poder d’Itàlia, un veritable estat romà, recolzat sobre l’amistat…
Alfons XII d’Espanya
Història
Rei d’Espanya (1875-85), fill d’Isabel II.
A causa de la revolució liberal del setembre de 1868 hagué de fugir a França amb la resta de la família reial L’any 1870 rebé els drets a la corona gràcies a la renúncia d’Isabel II, mentre Cánovas del Castillo organitzava el partit alfonsí amb elements moderats i unionistes, que s’oposaven a la monarquia d’Amadeu I En ésser proclamada la República, tots els monàrquics, llevat dels carlins, passaren a les files alfonsines El cop d’estat de Pavía gener del 1874 acabà, de fet, amb la República, i el pronunciament de Martínez Campos Sagunt, desembre del 1874 permeté la restauració monàrquica…
John Kenneth Galbraith

John Kenneth Galbraith
© Fototeca.cat
Economia
Política
Economista i polític nord-americà d’origen canadenc.
Es doctorà a la Universitat de Berkeley el 1934 Nacionalitzat als EUA el 1937, hi inicià una carrera acadèmica a les universitats de Harvard i Princeton amb dos parèntesis del 1942 al 1948 en què ocupa càrrecs governamentals, i del 1961 al 1963 en què fou ambaixador a l’Índia fins el 1975 Pròxim al Partit Demòcrata, fou un dels principals representants del corrent dit “liberal” terme que als EUA hom associa amb postulats propers a la socialdemocràcia i defensà, en nombroses obres de divulgació d’entre les quals sobresurten American Capitalism , 1952 The Affluent Society , 1958, i The New…