Resultats de la cerca

Es Vedrà i es Vedranell, penyes ben magres de vegetació, constitueixen tanmateix elements indissociables de la imatge d’Eivissa C Guerau de Arellano L’arxipèlag pitiúsic, que alguns autors consideren plenament independent del baleàric pròpiament dit, o gimnèsic, és el més meridional del grup d’illes catalàuniques que hom designa, precisament amb el nom d’Illes, emprant el terme en valor absolut És una unitat geogràfica petita, relacionada biogeogràficament molt més amb les terres continentals valencianes que no pas amb les Gimnèsies Les dues illes principals són Eivissa i Formentera…

Els conidis són la forma de reproducció més general en els deuteromicets, fongs que es reprodueixen exclusivament per via asexual El dibuix mostra diferents tipus de conidis, als quals s’aplica una terminologia especialitzada 1 escolecòspora , una espora estreta i llarga, pluriseptada 2, 3 ameròspores espores unicellulars, no dividides globosa i ellipsoïdal, respectivament 4 didimòspora , una espora bicellular 5 dictiòspora , espora multicellular amb septes transversals i longitudinals 6 fragmòspora , espora multicellular, només amb parets transversals també és una feòspora , pel fet que té…

Situació Vista des de migdia de la fortalesa, que s’alça en un esperó a l’extrem sud-est del pla d’Almatà ECSA - F Baltà Les ruïnes d’aquest castell balaguerí són situades al nord del nucli antic, sobre un dels turons que domina la ciutat Mapa 32-14359 Situació 31TCG177299 Hom hi pot arribar a peu per dues vies distintes Una opció és prendre el camí del viacrucis que puja des de prop del pont de Sant Miquel fins al santuari del Sant Crist, salvant l’espadat oriental L’altra, recórrer el nucli antic des de la plaça del Mercadal nucli neuràlgic de la ciutat pels carrers Avall o Major, que…

Exploracló d’un passatge submergit a la cova des Pas de Vallgornera, a Llucmajor Mallorca El desenvolupament de les tècniques de busseig en coves ha permès l’accés al medi anquihalí, un tipus d’hàbitat críptic a la zona litoral marina poblat per nombrosos llinatges d’animals relictes Antoni Cirer Les aigües subterrànies, tant les que ocupen el medi intersticial marí com les que es troben situades terra endins, accessibles únicament per coves i pous, o les de llits de rius i planes alluvials medi hiporreic acostumen, per llur relatiu aïllament, a hostatjar un bon nombre d’endemismes Els…

El funcionament del sistema nerviós es pot alterar i donar lloc a una gran varietat de malalties i trastorns Segons les parts del sistema nerviós afectades, les alteracions es poden manifestar amb diversos símptomes , és a dir, molèsties subjectives que la persona que n’és afectada percep, i signes , que són les alteracions de la funció nerviosa susceptibles d’ésser percebudes tant per la persona que n’és afectada com per les altres Alteracions de la força muscular Les alteracions de la força muscular —és a dir, la disminució o pèrdua de la capacitat de contreure voluntàriament uns músculs…

Situació Les restes del castell, conjuntament amb les ruïnes de l’església, són situades a llevant de la població, a l’entorn d’on s’alça el modern santuari de Sant Valentí, prop de la pagesia de Can Balard FJM-AMB Mapa 35-14361 Situació 31TCG759181 Immediatament després de passar Sant Martí Sesgueioles, venint de Sant Guim de Freixenet, en la recta que hi ha a la sortida de la població, més enllà d’un dipòsit d’automòbils vells, surt a mà dreta un camí que en 1 km aproximadament mena a Sant Valentí i a les restes de la fortificació de Vilallonga JBM Història EI terme municipal de Sant Martí…

Definició Són anomenades tumors de mama un grup d’alteracions caracteritzades pel desenvolupament d’una massa anòmala a l’interior d’aquest òrgan, que en alguns casos es considera benigna, pel fet que es troba constituïda per un conglomerat de cèllules que es mantenen separades dels teixits sans que l’envolten, mentre que en altres casos es considera maligna, perquè es compon de cèllules canceroses que tendeixen a infiltrar-se pels teixits adjacents i fins i tot a propagar-se per via limfàtica i sanguínia a òrgans allunyats de la mama, on formen metàstasis o tumors secundaris…

Bibliografia general Ramon d’Abadal i de Vinyals Com Catalunya s’obrí al món mil anys enrera , Barcelona 1960 Ramon d'Abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans 2 a edició, Barcelona 1965 Ramon d’Abadal i de Vinyals Dels visigots als catalans La Hispània visigòtica i la Catalunya carolíngia , Barcelona 1969 Ramon d’Abadal i de Vinyals Dels visigots als catalans La formació de la Catalunya independent , Barcelona 1970 Anselm M Albareda Història de Montserrat 5 a  edició, Montserrat 1972 Pedro de Argaiz La Perla de Cataluña Historia de Nuestra Señora de Montserrate , Madrid 1677 J Ballaró…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els diplomes carolingis a Catalunya Catalunya Carolíngia , vol II, primera part, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona-Ginebra 1926–50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ La batalla del adopcionismo en la desintegración de la Iglesia visigoda , Discurs llegit en l’acte de recuperació pública de Ramon d’Abadal de la RABLB el 18 de desembre de 1949, Barcelona 1949 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els diplomes carolingis a Catalunya Catalunya Carolíngia , vol II, segona part, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona-Ginebra 1952 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers…

Les estepes eurasiàtiques Dos terços de les estepes mundials uns 800 milions d’ha es concentren a Euràsia, en una banda relativament estreta d’entre 150 i 600 km que s’estén en sentit latitudinal al llarg d’uns 9 000 km, pràcticament sense solució de continuïtat des dels altiplans de l’Àsia interior fins a les depressions del Danubi mitjà Les estepes d’Euràsia són extraordinàriament variades, des de les més àrides menys de 100 mm de precipitacions l’any a Mongòlia, Tuva i l’Altai sud-oriental, fins a les que gaudeixen d’una pluviositat considerable fins a 800 mm, als contraforts de l’Altai,…