Resultats de la cerca

La dècada dels anys seixanta, ara ja mitificada, va ser la dels anys divins, feliços, de les noves modes, dels Beatles, Kennedy i Che Guevara però també va ser la dels « Veinticinco años de paz », que va acabar el procés de Burgos Només l’any 1968 es van produir fets com l’assassinat de Luter King, l’elecció de Nixon, els fets del maig del 68 o la invasió de Txecoslovàquia Els artistes nascuts després de la Guerra Civil espanyola es van sentir particularment implicats en tot el que passava al seu voltant L’abstracció de colors amb contorns ben definits Albers, Newmann, Stella, Reinhardt s’…

No tenia raó Joan Brossa quan deia que no era artista, sinó només poeta Ha estat un dels artistes plàstics més excels de la Catalunya del segle XX tot i que no hagi posat mai els dits en un pot de pintura Els historiadors de l’art el reivindiquem com a nostre de la mateixa manera que ens apropiem de Kurt Schwitters quan recitava la Ursonata el 1932 de Raul Hausmann o de Tristan Tzara Joan Miró descrivia el 1960 arran del que ell en deia els seus poemes plàstics « No s’havia arribat mai a un tant alt grau de puresa, de despullament i de rigor En Prats us degué parlar de l’afinitat amb coses…

L’ any 1949, Joan Brossa, el veritable inspirador de Dau al Set, va escriure un oracle a Antoni Tàpies Barcelona, 1923 amb motiu de la celebració de la primera exposició individual realitzada pel pintor a les Galeries Laietanes, del 28 d’octubre al 10 de novembre de 1950 Aquest oracle hauria pogut acabar dient « El teu arrelament a la terra et farà testimoni » Tàpies ha viscut sempre a Catalunya Durant els primers anys cinquanta es mantenia a Catalunya la tendència a crear grups per renovar l’art Postectura, el 1950 Indika, el 1952 Associació d’Artistes Actuals, el 1953 Taüll, el 1955, les…

Els pronoms personals S’empren els pronoms forts només per a referir-se a persones, no pas a objectes inanimats Aquest ús pot resoldre’s amb pronoms febles, pronoms relatius o un canvi de la redacció A l’estiu deixem les claus del pis als veïns, que en tenen cura A l’estiu deixem les claus del pis als veïns, que tenen cura d’ell Va exposar les fotografies dels darrers trenta anys, algunes de les quals són inèdites Va exposar les fotografies dels darrers trenta anys, algunes d’ elles són inèdites Ha superat els riscos de l’operació, malgrat la dificultat Ha superat els riscos de l’operació,…

El gas natural és l’energia fòssil disponible més neta Els governs s’esforcen per assegurar-ne la difusió com a substitutiu del carbó i dels derivats del petroli Espanya és avui encara un país endarrerit pel que fa a l’ús del gas natural, que només hi representa entorn del 10% de l’oferta total d’energia primària, mentre que a la Gran Bretanya hi aporta un 33%, a Itàlia un 30% i a Alemanya un 21% La situació a Catalunya és una mica millor que a la del conjunt de l’Estat la proporció se situava el 1995 entorn del 12% La xifra és, però, una mica enganyosa Si ens fixem en el consum final d’…

Trobes , manuscrit de l’ Oda a la Pàtria , BCAribau, 10-11-1832, BC La pàtria Trobes és el títol original del poema de Bonaventura Carles Aribau, habitualment conegut per Oda a la pàtria després d’un procés de mitificació estretament lligat al fenomen de renaixença esdevingut en la cultura catalana vuitcentista És un poema de sis octaves castellanes antigues o coplas de arte mayor , en què se substitueixen els dodecasílabos per alexandrins Aribau s’havia vist en el compromís de versificar en llengua catalana per celebrar l’onomàstica de Gaspar de Remisa, de qui era alt empleat a Madrid, el 6…

Tot i que no mancaren pas aristòcrates illustrats, n’hi hagué d’altres que ignoraven o fingien ignorar el perill real que amenaçava l’Europa de l’antic règim Rafael d’Amat i de Cortada Barcelona, 1746-1819, baró de Maldà, constitueix un bon exponent autòcton d’una aristocràcia que contemplava, amb miopia volguda o inconscient, un món setcentista feixugament estamental, clerical i escolàstic, els fonaments del qual arrossegaven segles d’existència, i que semblava, per això mateix, eternament immutable Calaix de sastre , Rd’Amat, 1769-1816 AHC El baró és autor d’una prolixa i monumental crònica…

Corrua de personatges satírics, GBouttats, Anvers, 1699 BC Sovint s’accepta l’axioma que repeteixen bona part dels manuals literaris i que afirma que, fins a arribar al tractat dels Pirineus el 1659, la història de la literatura rossellonesa es confon amb la catalana Quan Josep Sebastià Pons publicà el 1929 la seva tesi doctoral sobre La littérature catalane en Roussillon au XVII et au XVIIIe siècles , la parcellà en tres àmbits que permeten acotar la pràctica teatral al Rosselló la lluita lingüística, els místics rossellonesos i els goigs No cal dir que l’escena religiosa, la part més…

Redacció d’un testament, retaule dels Sants Joans de Vinaixa , BMartorell, c1434-36 © MNAC, Barcelona El 22 de maig de 1454, Margarida, esposa de Jaume Solà, de Sant Joan Sanata, fa testament La testadora nomena marmessors el seu pare, Bartomeu Prat, el seu germà, Pere Prat, i el seu marit, Jaume Solà Margarida, que vol ser enterrada al cementiri de Sant Joan Sanata, fa un llegat per a obres pies i misses, i deixa diverses quantitats al seu marit i als seus fills i a altres familiars Institueix hereu universal el seu fill Jaume Solà, que és l’hereu del mas “En nom de la Santa i Indivisa…

En totes les civilitzacions que s'han succeït des dels orígens de la humanitat, la mort ha estat un dels esdeveniments cabdals entorn del qual s'han originat i han evolucionat tot un seguit de ritus que, si més no en el cas de les cultures europees occidentals, simbolitzen en general l'accés a una nova existència Una existència distinta de la que cada persona ha tingut en la vida terrenal, però igualment complexa i subjecta a esquemes ben concrets que, en definitiva, tracten d'assegurar l'harmonia existencial després de la mort del cos i, també, de perpetuar damunt la terra el record —la…