Resultats de la cerca
Es mostren 93 resultats
Sant Sadurní de Salelles (Sant Salvador de Guardiola)
Art romànic
Situació Un aspecte de l’exterior de l’església, actualment molt reformada i mig tapada per altres construccions modernes A Mazcuñan-F Junyent L’església parroquial de Sant Sadurní presideix el petit nucli poblacional de Salelles, estès a la banda nord-oriental del terme Long 1°47’14” - Lat 41°42’10” Hom hi va per la carretera de Manresa a Montserrat per Can Maçana Prop del quilòmetre 3 i una mica abans d’arribar a una gasolinera, cal desviar-se a mà dreta, per tal de seguir un camí carreter, degudament senyalitzat, que amb poca estona uns 500 m mena al llogarret de Salelles, on…
Santa Llúcia de Rajadell o del Mas Forn
Art romànic
Situació Vista de l’interior de la nau, amb la capçalera al fons, la part romànica que s’ha conservat de la primitiva construcció F Junyent-A Mazcuñan L’església es dreça al costat del mas Forn, situat a la riba esquerra de la riera de Rajadell vers tramuntana Long 1°42’40” - Lat 41°43’50” Hom hi va per la carretera de Manresa a Calaf, de la qual, a l’indret del Molí de Boixeda, arrenca la de Rajadell En arribar a l’estació cal prosseguir com si es volgués pujar al poble, però abans de creuar un pont, caldrà deixar la carretera per tal de seguir un camí que, en poca estona, porta al mas Forn…
Arxiu Històric Comarcal de Manresa
Historiografia catalana
Dipòsit documental de la comarca del Bages format per fons de procedència diversa: administració de la Generalitat i administració local, fons notarial, judicial, eclesiàstic, d’institucions, d’empreses, d’associacions, i diferents fons patrimonials i personals. Les referències històriques més antigues sobre l’origen de l’arxiu provenen de la primera meitat del s. XIV, en què s’esmenta com els consellers de la universitat tenien el dret d’accedir amb una clau als segells, privilegis i altres documents, fet que coincideix amb un dels períodes de màxima esplendor econòmica de Manresa.
A la segona meitat del s XVII, ja hi havia un instrument descriptiu del contingut de l’arxiu, que fou elaborat pel cronista Magí Canyelles Amb el pas del temps, la documentació patí les malvestats de les tropes filipistes amb un incendi que l’afectà a l’agost del 1713 La invasió napoleònica també feu malbé el fons després del trasllat i la desorganització dels papers comesos pels soldats francesos No fou fins el 1832 i el 1834 —coincidint amb els canvis més generals del procés revolucionari liberal— que el notari Francesc Suaña ordenà l’arxiu Des d’aquell moment, un funcionari municipal s’…
Bibliografia sobre l’art català. Estudis generals
Ainaud de Lasarte, J Alcolea, S Gudiol, J Arte de España Cataluña , Editorial Seix Barral, Barcelona, 1955 Ainaud de Lasarte, J Martinell, C Verrié, F P L’Art Català , Editorial Aymà, Barcelona, 1958 Alberch, R et al Gremis i oficis a Girona treball i societat a l’època pre-industrial , Ajuntament, Girona, 1984 Alcolea i Gil, S Catalunya-Europa L’art català dins Europa , Pòrtic, 2003 Alonso García, G Los maestros de la Seu Vella de Lleida y sus colaboradores , CSIC, Lleida, 1976 Art català Estat de la qüestió , Vè Congrés del C E H A, Diputació de Barcelona, Caixa d’Estalvis de Catalunya,…
Bibliografia general referent al romànic del Bages
Art romànic
Bibliografia general Ramon d’Abadal i de Vinyals Com Catalunya s’obrí al món mil anys enrera , Barcelona 1960 Ramon d'Abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans 2 a edició, Barcelona 1965 Ramon d’Abadal i de Vinyals Dels visigots als catalans La Hispània visigòtica i la Catalunya carolíngia , Barcelona 1969 Ramon d’Abadal i de Vinyals Dels visigots als catalans La formació de la Catalunya independent , Barcelona 1970 Anselm M Albareda Història de Montserrat 5 a edició, Montserrat 1972 Pedro de Argaiz La Perla de Cataluña Historia de Nuestra Señora de Montserrate , Madrid 1677 J Ballaró…
Bibliografia sobre la pintura gòtica
Bibliografia Fonts impreses Alonso Garcia, G Los maestros de la Seu Vella de Lleida y sus colaboradores , CSIC, Lleida, 1976 Argilés i Aluja, C «Notes sobre els pintors lleidatans dels segles XIV i XV segons els Llibres d’Obra de la Seu Vella», Analecta Sacra Tarraconensia , vol68, 1995, pàg77-104 Barcelona, M de «La cultura catalana durant el regnat de Jaume II», Estudios Franciscanos , vol91, 1990, pàg213-995 vol92, 1991, pàg127-245 i 383-492 Blanch, J Archiepiscopologi de la Santa Església Metropolitana i Primada de Tarragona , 2 vol , Tarragona, 1985 Cabezudo Astrain, J «Nuevos documentos…
Sant Joan de Vilatorrada
Art romànic
Situació Interior de la nau de l’església coberta amb una volta apuntada F Junyent-A Mazcuñan L’església s’aixeca dins el recinte del mas Sant Joan, antic casal situat al cimal d’un pujol que es dreça a la riba dreta del Cardener i a la banda ponentina de la població Long 1°48’18” — Lat 41°44’35” Per anar-hi cal dirigir-se a Sant Joan de Vilatorrada En arribar a la plaça on s’alça l’actual església parroquial hom s’ha de desviar a mà esquerra, per tal d’iniciar, després de travessar l’avinguda de Montserrat, el costerut carrer de les Alzines on, a mitja pujada i a mà esquerra, hi ha un…
Santa Clara de Manresa
Art romànic
Situació L’antic convent de Santa Clara és situat al sud-est de la ciutat de Manresa, vorejant l’antic camí ral que menava a Barcelona pel Pont de Vilomara Long 1°49’45” - Lat 41°43’20” Agafant com a punt de referència i alhora de partida la plaça de Sant Ignasi, on s’arriba fàcilment venint de Barcelona, hom emprendrà el carrer de les Escodines, continuant pel carrer de Sant Bartomeu i prosseguint finalment pel carrer Nou de Santa Clara, a la dreta del qual hi ha el convent on és oberta la porta romànica FJM-AMB Història L’església del convent de Santa Clara era situada dins l’antic terme de…
El frontal de la Passió de la Seu de Manresa
Art gòtic
Al Museu de la Seu de Manresa es conserva, amb el núm inv 0001, un magnífic frontal obrat vers el 1357 a Florència Fa 90 cm d’alçada per 333 cm d’amplada Fou donat a la Seu per l’home de lleis manresà Ramon Saera en el seu testament del 1357 Frontal de la Passió de la Seu de Manresa El 1357 el jurista Ramon Saera donà aquest importantíssim llenç pintat i brodat al temple on encara es conserva És un exemple magnífic de la influència florentina en les arts catalanes d’aquesta època, ja que va ser manufacturat per Geri Lapi a Florència, segons consta en una inscripció a la part inferior de l’…
Joaquín Turina
Música
Compositor i pianista andalús.
Vida Rebé les primeres lliçons de piano d’Enrique Rodríguez i d’harmonia i contrapunt d’Evaristo García Torres El 1901 escriví la primera obra per a orquestra, Coplas a nuestro padre Jesús de la Pasión L’any següent viatjà a Madrid, on el 1905 establí definitivament la seva residència En aquesta ciutat estudià piano amb J Tragó i inicià una estreta amistat amb el també compositor andalús Manuel de Falla El 1906 ingressà a la Schola Cantorum de París, on estudià amb A Sérieyx i V d’Indy i fou condeixeble de Falla Un any després, a la capital francesa, estrenà, tocant el piano i acompanyat per…