Resultats de la cerca

Convent augustinià, també dit de Sant Agustí, el qual, al segle XIII, es trobava extramurs de la vila Destruït al segle XVII, fou construïda la nova casa dins la vila, on hi ha encara l’església, bé que sense culte

Convent de frares mercedaris que fou creat l’any 1238 a llevant de la població, a les actuals hortes, vora el puig Fou destruït durant el setge del 1655 per les tropes franceses, i a partir de l’any 1763 fou construït un nou convent intramurs

El convent de Sant Francesc fou fundat l’any 1246 al costat sud-oriental de la població, a la sortida de la muralla, vora el camí vell de Roses El convent fou destruït l’any 1655 Reconstruït al segle XVIII, desaparegué a la centúria següent

És de titularitat municipal i està vinculat al Sistema del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya mNACTEC El visitant hi pot seguir el procés de transformació del blat en farina i conèixer també els diferents sistemes que l’home ha utilitzat per a moldre el blat L’any 2003 reobrí les seves portes, després de dos anys d’obres de rehabilitació El 2004 es completà la museïtzació de l’espai productiu de la fàbrica de farina L’any 2008 obrí al públic una nova fase, centrada en l’edifici annex del Casal, que ofereix nous espais i serveis al públic nous accés, espai d’acollida, sala…

Plànol del petit conjunt de l’antiga paleàpoli i de les zones d’enterrament de la gran necròpoli de l’antiguitat tardana de la neàpoli, separades pel port Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries / JM Nolla i J Sagrera Sant Martí d’Empúries, el primer assentament fundacional de la colònia grega d’Empòrion la paleàpoli, constitueix dins de la topografia emporitana l’únic dels diferents nuclis urbans d’Empúries que presenta una continuïtat d’habitació des de l’època del bronze final fins a l’actualitat, com han demostrat les recents excavacions efectuades en el seu subsòl Un cop…

L’Empordà fou, al segle VIII, el lloc on s’inicià l’encunyació de moneda comtal catalana Aquest paper capdavanter, el tingué per segona vegada Cal recordar que foren les colònies gregues de Roses i Empúries les que originaren la circulació de les primeres monedes a casa nostra, i el lloc del nostre àmbit territorial fou on es bateren per primer cop a l’edat antiga * Novament, aquesta primacia no solament té un caràcter restringit a l’àmbit català, sinó un abast peninsular Si en temps antics Roses i Empúries, amb la moneda grega juntament amb les púniques d’altres…

Ponç III Hug, comte d’Empúries

Situació És l’església parroquial del poble d’Empúries o Sant Martí d’Empúries, petit nucli medieval agrupat damunt un promontori, situat a tocar el mar, a tramuntana de les ruïnes de la ciutat greco-romana d’Empúries i del seu antic port Aquest pujol, avui perfectament unit a la terra ferma, antigament era un illot i, més tard, un tombolo , on fou establerta la Paleàpolis, el primer establiment dels grecs foceus que fundaren Empòrion vers l’any 600 abans de Crist Mapa 296M781 Situació 31TEG099655 Per arribar-hi cal seguir des de l’Escala la carretera de Viladamat a Figueres A uns 2 km de la…

Capçalera de Santa Maria de Castelló d’Empúries L’església parroquial de Castelló d’Empúries va ser bastida a partir del final del segle XIII amb la voluntat que esdevingués seu d’un recuperat bisbat d’Empúries Els comtes d’Empúries i els burgesos de la vila foren els principals valedors d’aquesta reivindicació, que mai no van assolir per l’oposició dels bisbes de Girona L’absis major, amb els seus esvelts finestrals i les tres capelles radials, s’aparta del tipus més corrent de capçalera d’església parroquial gòtica catalana perquè els seus…

Sarcòfag dit de les estacions, trobat a mitjan segle XIX a la Neàpolis d’Empúries Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona Aquest sarcòfag fou descobert l’any 1846 a la Neàpolis d’Empúries i el 1879 ja consta al Museu Provincial de Girona Actualment es troba al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona, on consta amb els núms d’inventari 1 056 caixa i I 057 coberta És fet de marbre blanc i fa 2,08 × 0,55 × 0,64 m caixa i 2,12 × 0,27 × 0,65 m coberta Caldria datar-se vers els anys 300-315 Pel que fa a la iconografia, al frontal de la caixa, d’esquerra a dreta, hi veiem…