Resultats de la cerca

Els pardals són ocells petits, de bec gruixut i generalment de colors somorts, poc vistents, bé que en detall sorprèn descobrirne les petites diferències El pardal comú Passer domesticus , a dalt ateny fins a 14,5 cm, i el mascle ostenta una taca negra al pit, que manca en la femella, en general de colors més apagats El pardal roquer Petronia petronia , a dalt, a la dreta, un ocell molt actiu, que corre entre les roques, és de mida semblant i de colors més pàllids, amb una cella blanca que es perllonga cap enrere i una lleugera taca groguenca a la gola El pardal d’ala blanca…

En resten només fragments de murs Al segle XI era dels comtes de Cerdanya i posteriorment passà per donació als Pinós Vers el 1620 era senyor del lloc Gaspar Galceran de Castre-Pinós de So i Aragó, primer comte de Guimerà, que s’intitulà, sembla que per decisió personal, vescomte de Querforadat, títol que seguiren usant els seus successors

Situació i presentació El municipi de l’Ampolla, de 35,65 km 2 , es constituí a partir de la segregació del terme municipal del Perelló, segons sentència del Tribunal Suprem, aprovada el novembre del 1989 i reafirmada el febrer del 1990, després de més de cinquanta anys d’enfrontaments entre els dos municipis Ja l’any 1937 la Generalitat republicana en va decretar la segregació, que quedà abolida després de la guerra civil de 1936-39 El Perelló es manté, doncs, amb la part muntanyenca de l’anterior municipi i una estreta franja costanera, al límit amb l’Ametlla de Mar, mentre que l’Ampolla…

Situació Detall d’absis on es remarquen, sota l’arrebossat modern, les arcuacions cegues i les bandes llombardes M Catalán El veïnat de Penedes, amb l’església dedicada a sant Ampèlit, és a l’extrem nord del terme de Llagostera, al o peu de la carretera de Llagostera a Calonge Mapa L39-13334 Situació 31TDG962321 MLlC Història El topònim de Penedes, que significa “castell roquer”, fa sospitar de l’existència d’una fortificació d’aquest tipus en aquest indret L’església, antiga parròquia del veïnat de Penedes i sufragània de Sant Feliu de Llagostera, no surt documentada fins al…

Situació Vista de les ruïnes del poble de Tragó amb el penyal on es drecen els minsos vestigis d’aquesta fortificació ECSA - J Bolòs És situat al damunt del poble de Tragó, que es troba abandonat i mig colgat per l’aigua, sobre l’embassament de Santa Anna Des del seu turó es controlava el poble que hi havia dessota i també el pas de la Noguera Ribagorçana Mapa 32-13327 Situació 31TCG020468 Des d’Os s’ha d’anar a Alberola Un cop a Alberola, cal seguir cap a ponent una pista que porta fins a tocar de les primeres cases del poble abandonat Saltant per entremig de les runes i els enderrocs es pot…

Els pardals són ocells petits, de bec gruixut i generalment de colors somorts, poc vistents, bé que en detall sorprèn descobrirne les petites diferències El pardal comú Passer domesticus , a dalt ateny fins a 14,5 cm, i el mascle ostenta una taca negra al pit, que manca en la femella, en general de colors més apagats El pardal roquer Petronia petronia , a dalt, a la dreta, un ocell molt actiu, que corre entre les roques, és de mida semblant i de colors més pàllids, amb una cella blanca que es perllonga cap enrere i una lleugera taca groguenca a la gola El pardal d’ala blanca…

Situació Minses ruïnes d’aquest castell roquer encimbellat sobre el marge dret de la Valira ECSA - J Bolòs El castell de Cornudella és emplaçat al llarg de l’imposant tossal homònim 1 062 m d’altitud, encimbellat sobre el marge dret de la Valira o barranc de Sobrecastell Mapa 32-11 251 Situació 31TCG066853 Actualment, és molt difícil arribar al castell de Cornudella Poc després del trencall d’Areny, seguint la carretera de la Vall d’Aran, surt a mà esquerra la carretera que porta a Cornudella Havent passat el poblet de Ribera de Vall i poc abans del trencall de Sant Martí, hem de…

Entre aquest turó i la serra de Fontpobra s’obre el coll Tort 825 m alt, damunt la vall de Sant Iscle, on hi ha el poble de Sant Iscle de Colltort El castell és esmentat des del 1017 havia estat donat en feu pel comte Ramon Borrell de Barcelona al comte de Besalú, Bernat Tallaferro La jurisdicció passà a la senyoria d’Hostoles i, després, als Santapau al s XVII formava part de la batllia reial d’Hostoles

Situació i presentació El terme municipal de Vilamaniscle, de 5,46 km 2 d’extensió, s’estén pels contraforts sud-orientals de la serra de l’Albera que enllacen amb la serra de Rodes l’anomenada serra de la Baga d’en Ferran, de 332 m d’altitud, és el punt més alt i forma la divisòria amb el terme de Llançà, a llevant Al N i a l’W limita amb el municipi de Rabós i a migdia amb Garriguella La riera de Volterós i altres minses torrenteres i barrancades de la conca de la Muga drenen el territori Una carretera local comunica el poble de Vilamaniscle amb la vila veïna de Garriguella, i un camí…

Situació Castell roquer situat prop de l’ermita de Sant Blai, al sud-oest de la vila de Tivissa ECSA - J Bolòs Les restes de la fortificació són situades al sud-oest del poble de Tivissa, al cim d’una de les penyes que formen una cresta rocosa La roca allargassada on s’alça la fortificació és situada a l’est de la gran creu que hi ha damunt de l’ermita de Sant Blai Mapa 32-18 471 Situació 31TCF084451 Des del carrer que passa per la part alta i meridional de Tivissa surt una pista que va cap a l’oest A menys d’1 km, surt a mà esquerra una pista dreta, però en part encimentada, que…