Situació
Minses ruïnes d’aquest castell roquer encimbellat sobre el marge dret de la Valira.
ECSA - J. Bolòs
El castell de Cornudella és emplaçat al llarg de l’imposant tossal homònim (1 062 m d’altitud), encimbellat sobre el marge dret de la Valira o barranc de Sobrecastell.
Mapa: 32-11 (251). Situació: 31TCG066853.
Actualment, és molt difícil arribar al castell de Cornudella. Poc després del trencall d’Areny, seguint la carretera de la Vall d’Aran, surt a mà esquerra la carretera que porta a Cornudella. Havent passat el poblet de Ribera de Vall i poc abans del trencall de Sant Martí, hem de deixar l’automòbil. Per un caminet, que surt sota el Pilaret de Sant Sebastià, baixarem fins al riu i pujarem a la riba dreta. Una vegada situats una mica per damunt del riu, hem d’anar cap a l’oest i enfilar-nos per una vall petita, de vegades convertida en aiguamoll, que ens portarà fins a prop de la carena (tindrem a l’esquena el poble de Puimolar). El darrer tros s’ha de fer, amb molta dificultat, pel mig del bosc i entremig de boixos. Si no ens hem desviat, sortirem a tocar de l’església castral de Santa Maria. Des d’aquí hem de seguir la carena cap a l’oest un centenar de metres i arribarem a la roca del castell. (JBP-JBM)
Història
Segons les notícies històriques, el castell de Cornudella fou un baluard de nova creació, producte del procés d’encastellament que es produí al segle X. Així, els primers diplomes del segle IX parlen de la vall d’Areny, de la casa de Sant Martí, de la Valira, d’Alòs o bé del territori Lespetà, però mai del castell de Cornudella. Només s’esmenta el pago (cal llegir “puig”) de Cornudella.
La incursió musulmana i la subsegüent alliberació de la vall per part del comte Unifred I de Ribagorça (vers mitjan segle X) foren fets decisius que expliquen la generalització i l’estructuració de la vall en districtes castellans. La part central fou encomanada a la defensa del castell de Cornudella, esmentat per primera vegada l’any 969 en la donació d’una vinya al lloc dit l’Estrada, feta pels fills del monjo Adroer a la casa de Sant Martí, i poc després, el 978, com a castell termenat del comtat de Ribagorça.
Al segle XI, amb el desmembrament del primer comtat, oscil·là vers l’òrbita de la dinastia pamplonesa (en contrast amb el sector de la Terreta). N’obtingué llavors la senyoria el cavaller Ramon Dac, de l’estirp dels Orrit i un dels principals barons ribagorçans (senyor també de Lierp, Castigaleu, etc.). Del seu primer matrimoni amb Enginells sortí un dels llinatges cabdals de la Ribagorça, els Peralta, a més a més dels Isdes, dels Purroi i d’altres branques laterals; els descendents del segon matrimoni, amb Ermengarda, portaren el cognom del castell pairal, malgrat que senyorejaven altres castells importants com Sant Esteve del Mall o Sanui. Destacà d’aquest llinatge Guillem Pere, bisbe de Roda i restaurador de la seu de Lleida (1143-76). D’altres membres d’aquesta nissaga sobresortiren com a eclesiàstics, com Berenguer i Guillem de Cornudella, que foren abats d’Alaó (1210, 1233), i Bertran de Cornudella, que fou prior de Sant Vicenç de Roda (1238-56); una branca s’instal·là a l’alt Cinca, on defensà els interessos de la canònica.
Al darrer terç del segle XIII, probablement extingida la línia masculina amb Guillem III, tingueren la senyoria de Cornudella els Aguilaniu, els quals reteren homenatge pel feu i foren cridats a la host per a participar als setges de Ponts i Balaguer (1278, 1280). L’any 1313 Jaume II, mentre resolia assumptes de la Vall d’Aran, sojornà al castell de Cornudella. Pocs anys després aquest mateix rei el traspassà amb el seu districte al tercer comtat de Ribagorça. A l’època moderna consta encara com a castell en actiu. La castlania era dels Calassanç. (JBP)
Castell
Planta de les restes de la fortificació, que ocupava un espai molt reduït.
J. Bolòs
Les restes del castell són situades al cim d’una penya molt abrupta, que s’alça exactament al caire de la carena. L’espai que podia ocupar el castell era, per això, molt reduït. Actualment, es conserva només el pany de mur que tancava la banda del sud i de l’oest. A l’extrem est de la penya, al costat del mur del castell, encara hi ha nombrosos encaixos i forats fets a la roca que permeten de superar els més de 6 m de desnivell que hi ha des del peu de la cresta rocosa fins al cim del planell on fou bastida la fortificació. Amb tot, en l’actualitat hi ha un pas molt més fàcil per la banda oest.
El castell feia uns 8,7 m de llarg —d’est a oest— i tenia una amplada que oscil·lava entre els 4,4 m, del sector més occidental, i els 3,6 m, de la part est. Com hem dit, ara només es conserva el mur de la banda meridional i el de la banda de l’oest. Al costat nord, on hi ha un fort espadat, n’hi degué haver un altre, però no s’ha conservat. Pel que fa a la paret conservada, cal assenyalar especialment la seva forma corba. La unió del mur sud amb el mur oest es fa mitjançant un angle corb, ara mig ensorrat a la part inferior.
Aquesta paret, que només es conserva amb una alçada de 2 m, és feta amb carreus petits, poc treballats i col·locats en filades. S’hi barregen les pedres de formes allargades amb els carreus de formes més quadrades; són units amb morter de calç. L’interior del mur és ple de reble de pedres i morter.
Com hem dit, convé cridar l’atenció sobre el treball que hom va fer a la roca. En primer lloc, sobre la dotzena de forats ja esmentats més amunt, destinats a poder-hi col·locar els peus o les mans per tal de permetre de pujar per la banda est. En segon lloc, cal destacar també altres encaixos al cim de la penya.
A sota d’aquesta petita fortificació, al costat sud-oest, hi ha un pas sota la roca amb una amplada d’1 m; potser era un accés original. Més cap a l’est, també sota de la fortificació, hi ha restes d’un mur i hi ha enderrocs que poden correspondre a construccions antigues. Segons la tradició, en aquest indret hi ha restes d’altres habitatges de l’antic poble.
El castell de Cornudella és un molt bon exemple de castell roquer. Petit niu d’àguiles, destinat a controlar un territori, segurament en relació amb un o amb diversos llocs de poblament. Va néixer com a castell fronterer i no té res a veure amb els grans castells amb un clos ampli, com poden ésser el d’Areny, el de Viacamp o el de Monesma. L’hem de relacionar, més aviat, amb castells petits, com els de Soriana o de Cabestany, situats en aquesta mateixa comarca. Tampoc no podem oblidar el fet que s’hi usi, a l’hora de fer les parets, una forma corba, en lloc de formes amb angles rectes. Tot i que potser la corba era la forma més lògica per a poder adaptar l’obra constructiva al relleu esquerp del terreny, segurament cal relacionar la seva existència amb una preferència que hi havia en aquest moment per les formes arrodonides, que també trobem en moltes de les torres d’aquestes contrades.
Aquest castell segurament fou fet en una data propera a l’any 1000, potser, d’acord també amb els documents, a la segona meitat del segle X. (JBM)
Bibliografia
- Abadal, 1955, vol. III (II), doc. 98, pàgs. 335-336, doc. 105, pàgs. 338-339, doc. 112, pàg. 342, doc. 203, pàgs. 391-392, doc. 240, pàg. 412 i doc. 228, pàg. 406
- Boix, 1982, docs. 126, 231, 244 i 680