Resultats de la cerca
Es mostren 104 resultats
Bankia

José Ignacio Goirigolzarri, president de Bankia des del maig del 2012
© Bankia
Economia
Entitat bancària constituïda el desembre del 2010 i operativa des del 2011.
Té com a entitat matriu el Banco Financiero y de Ahorros i, de fet, no començà a operar amb el nom de Bankia fins el març del 2011 Fou el resultat de la integració mitjançant un SIP Sistema Institucional de Protecció de set caixes d’estalvis d’àmbit estatal espanyol liderades per Caja Madrid , la qual, en entrar en vigor la nova entitat, hi tenia un pes del 52% dels actius Les altres entitats eren Bancaixa 37,70%, Caja de Canarias 2,45%, Caja de Ávila 2,33%, Caixa d’Estalvis Laietana 2,11%, Caja Segovia 2,01% i Caja Rioja 1,34% La seu social és a València i la seu operativa a Madrid Rodrigo…
Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona

Institució creditícia vigent entre el 1990 i el 2014.
Coneguda popularment com “La Caixa”, fou creada a Barcelona arran de la fusió de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears amb la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona Des de la seva fundació, l’entitat dugué a terme una estratègia d’expansió gradual i de diversificació, tant a l’Estat espanyol com en l’àmbit internacional Entre les operacions més significatives cal destacar la participació majoritària a Gas Natural SDG 1991, la creació d’un hòlding de serveis amb la companyia Lyonnaise des Eaux 1991, la participació a les companyies Repsol i…
Empresa Nacional de Electricidad

Edifici d’Endesa a Madrid
© Endesa
Energia
Economia
Empresa creada per l’INI el 1944, per a la producció d’energia elèctrica.
En una primera etapa, la producció procedia majoritàriament de les centrals tèrmiques de Pontes de García Rodríguez Galícia, Ponferrada Lleó i Andorra Aragó, i també produïa carbó Reforçà la seva posició amb l’intercanvi d’actius en el sector elèctric 1984 control majoritari d’Eléctricas Reunidas de Zaragoza, compra a la tèrmica d’Anllares Galícia i entrada en el mercat català, on comprà part de la producció de FECSA, i participà en les centrals nuclears de Vandellòs II, Ascó I i Ascó II El 1995 adquirí Hidroelèctrica de Catalunya Privatitzada el 1997, és participada majoritàriament per la…
Banc Comtal (1957-1974)
La transició 1957-1965 Rosés i Companyia, SRC, una empresa industrial i financera alhora, es transformà en Banca Rosés SA l’1 de gener de 1930 Es mantingué el caràcter familiar i mixt de l’empresa fins el 1957, any en què els germans Rosés de Milans, que ocupaven la gerència de l’anònima, es vengueren la totalitat del banc, separant prèviament els actius industrials Anunci La Vanguardia , juliol del 1965 El Banc Comtal és el successor de la Banca Rosés El 1965 inicià la seva expansió Els compradors foren tres Enric Santamaria i Alseda, Francesc Ràfols i Serdà i Emili Cuatrecasas i Busquets…
Crèdit gerundense (1881-1895)
La constitució El Crèdit Gerundense es constituí el 18 de desembre de 1881, nou dies després que ho hagués fet el Banc de Girona, que possiblement li va trepitjar el nom, com en el cas dels dos bancs de Lleida Però el Crèdit té una base més sòlida que l’altre, tant pel que fa als capitals aportats, com pel nucli del seu accionariat El capital escripturat és de 20 milions de pessetes Però, com sempre, aquí comencen les rebaixes el realment subscrit és de 13,4 milions i el diner realment aportat, el 5% de les accions subscrites, és a dir, 672 500 pessetes La Junta de…
Abertis
Economia
Empresa gestora d’infraestructures fundada el 2003.
Té l’origen en la fusió d’ ACESA i Aurea Concesiones de Infraestructuras, després que la primera comprés la concessionària d’autopistes Iberpistas Amb seu a Barcelona, des de la seva fundació fins al 2009 Salvador Alemany i Mas en fou conseller delegat Aquest any fou succeït per Francesc Reynés i Alemany nomenat president, càrrec que abandonà el maig del 2018 El 2017 canvià la seu social a Madrid, moviment que justificà per la incertesa política a Catalunya El 2018 Reynés fou succeït per José Aljaro com a conseller executiu amb càrrec de director general i Alemany per Marcelino Fernández…
Els tallers Nuevo Vulcano de la societat Navegació i Indústria
1833-1841 Els vapors catalans La futura societat Navegació i Indústria s’inicià el 1833 amb el nom de Vapors Catalans Altres la denominen Societat Catalana de Vapors o Catalana de Vapors Espanyols Es tractava d’una companyia de navegació i el seu principal actiu era un vaixell de vapor anomenat Balear, que començà –lògicament– seguint una línia regular de passatgers entre Barcelona, Ciutat de Palma i Maó Feia el viatge sis vegades al mes La línia s’inaugurà el 2 de març de 1833 Dos mesos després, fou suprimida l’escala de Maó i el vaixell afegirà aviat la ciutat de Marsella als seus viatges…
Editar llibres en català avui
Moviments editorials 2006 La indústria editorial no ha deixat de ser un dels sectors clau per a la producció cultural i la difusió de la cultura catalana Els reptes de l’edició en català a l’inici del segle XXI són, però, especialment complexos i múltiples La indústria editorial en català ha d’enfortir la seva singularitat en un context de dependència, més o menys elevada, de la poderosa indústria editorial en castellà per tal d’evitar l’absorció i possibilitar sinergies positives Ha de mantenir la seva qualitat i ha d’aconseguir consolidar l’excellència en el nombre més alt possible d’àmbits…
La Manufacturera de Cotó. El Vapor Vell de Reus
Acció de la Manufacturera de Cotó La Manufacturera de Cotó serà la successora de Canals, Pàmies, Huguet i Companyia, que s’havia fusionat abans amb la Sociedad Reusense, la primera empresa de la ciutat que incorporarà la força de vapor per a moure les seves màquines L’accionariat de La Manufacturera integrava personalitats reusenques i barcelonines A Reus hi havia ja una important indústria cotonera L’any 1850 hi havia a Reus una considerable indústria cotonera La més important era l’empresa de Macià Vila, Prat i Companyia, la futura Fabril Cotonera La seguia a una certa distància Canals,…
Cuba 2014
Estat
Les reformes econòmiques impulsades pel president, Raúl Castro, van continuar aplicant-se amb molta cautela i sempre mesurant les possibles conseqüències, per no trencar els delicats equilibris entre els estaments de l’anomenada nomenclatura del poder, i també procurant controlar qualsevol impacte i resposta social Aquestes tendències han estat denunciades pels economistes més reformistes i fins i tot per l’Església catòlica, que demanen més velocitat en els canvis econòmics Quant als aspectes polítics, la situació va continuar encara molt estancada i en comptes d’una obertura a una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina