Resultats de la cerca

El president Trump va signar, el 23 de gener, els memoràndums presidencials sobre la congelació de la contractació federal, la política de relacions amb Mèxic i la retirada del TPP © The White House Els Estats Units van viure un any convuls sota la nova presidència de Donald Trump Una situació que va començar ja des de la seva presa de possessió, el 20 de gener, com a 45è president del país, i que es va allargar fins a les seves darreres decisions del mes de desembre Probablement, la querella que el va afectar a l’inici del seu mandat va ser la de les suposades relacions en la seva campanya…

Visita del president nord-americà, Barack Obama, a les tropes destinades a l’Afganistan per celebrar el primer aniversari de la mort de Bin Laden © Govern dels Estats Units d'Amèrica / Pete Souza La nit del 6 de novembre, Barack Obama va agrair, amb llàgrimes als ulls, als membres més propers de la seva candidatura l'esforç que havien fet els mesos anteriors i que havia permès la seva reelecció com a president Culminava, d'aquesta manera, una intensa campanya electoral, la més cara de tota la història, i el resultat de la qual no va ser clar fins al coneixement definitiu del vot…

El protagonisme mundial del seu president, Donald Trump, va continuar marcant la dinàmica política, mediàtica i social dels Estats Units i del món, i va crear una divisió clara entre partidaris i detractors En el seu segon any de mandat, Trump va haver de fer front a un increment de les protestes internes i a un panorama internacional més complex i en el qual el paper de la Xina és cada cop més rellevant, com a alternativa a l’hegemonisme nord-americà des de la fi de la Guerra Freda Econòmicament, però, el país va continuar creixent, si bé les desigualtats entre els rics i els pobres també…

Durant el primer any de la presidència de Barack Obama esquerra, malgrat els seus propòsits inicials, els conflictes a l’Iraq i l’Afganistan van provocar nombroses baixes en l’exèrcit i van obligar els Estats Units a enviar-hi més efectius © United States Army / Jason Minto El primer any de mandat de Barack Obama com a 44è president dels Estats Units es va caracteritzar per la seva ambivalència Les expectatives que va generar la seva elecció es van mantenir en gran part al llarg de l'any, però no hi ha cap mena de dubte que la gestió del dia a dia el va obligar a prendre…

John Kerry, nou secretari d’estat dels Estats Units d’Amèrica, va defensar davant l’ONU l’amenaça d’intervenció militar a Síria, després de l’ús d’armes químiques pel règim de Baixar al-Assad © UN Photo/Amanda Voisard El 21 de gener, el reelegit Barack Obama va fer el seu segon jurament presidencial Va ser un acte amb una presència pública força inferior a la del 2009 D’aquesta manera, va arrencar el segon i darrer mandat del primer president no blanc de la història dels Estats Units Com és ben conegut, els segons mandats acostumen a ser un període en què el president intenta…

El país va viure, commocionat, la notícia segons la qual, el dia 2 de maig, un operatiu de les forces especials havia mort Ossama Bin Laden, en una finca no gaire lluny d’Islamabad, la capital del Pakistan Faltaven pocs mesos per a commemorar el desè aniversari dels atemptats de l’11-S, i per fi va arribar la notícia més esperada per molta gent, i que qualsevol polític americà hauria pagat per ser-ne el darrer responsable Obama va aconseguir allò que el seu antecessor, malgrat tota la retòrica bèllica, no va poder Probablement, només aquest èxit, en unes altres condicions, hauria estat…

El segon any de la presidència de Barack Obama es va caracteritzar per diversos episodis que en van afectar la popularitat i el suport públic Al mes de gener, en les eleccions per a escollir el substitut del carismàtic senador per Massachusetts, el demòcrata Ted Kennedy, va saltar la sorpresa quan el candidat republicà, Scott Brown, va derrotar contra pronòstic la demòcrata Martha Coakley, que havia rebut el suport explícit d’Obama Aquest fet, cal contextualitzar-lo en el debat d’una intensitat i un dramatisme poc comuns que es desenvolupava a l’entorn de la proposta presidencial de reforma…

Un cop dimitit Josep Irla i Bosch, com a president de la Generalitat, el 7 de maig de 1954, la cambra catalana tornà a reunir-se, per primera i única vegada després de l’1 d’octubre de 1938 a Mèxic La sessió es féu, el 5 d’agost de 1954, a l’edifici ocupat per l’ambaixada de la República Espanyola S'organitzà i es desenvolupà sense representacions oficials ni diplomàtiques i amb absència de mitjans de comunicació A l’esmentada reunió, intervingué Dalmau Costa com a cap cerimonial i Ot Duran d’Ocon com a productor general de Catalunya Estanislau Ruiz i Ponsetí, com a diputat de més edat, n'…

Un dels trets més característics de la música d’aquest país és la mescla i la síntesi de músiques procedents de diversos grups nacionals o ètnics La música que arribà als Estats Units en un estat més o menys pur acabà adaptant-se a altres tradicions i assimilant-ne les característiques d’aquesta manera, desenvolupà constantment estils nous i obrí possibilitats noves que han acabat creant un estil de música que es pot reconèixer com a nord-americà L’acceptació de diversos enfocaments en el si d’una societat plural és l’expressió més genuïna de la música clàssica d’aquest territori i un reflex…

Les diferències que s’observen en els processos de colonització, degudes a factors geogràfics, històrics i etnològics, han afavorit que la música popular sigui molt heterogènia en tot el continent Entre els gèneres de música popular d’arrel hispànica, es distingeixen els populars mestissos, per fusió de la cultura ameríndia amb elements hispànics o amb elements culturals afroamericans i, ja al segle XX, la cultura urbana, amb trets específics provinents de la indústria del cinema, els mitjans de comunicació i els interessos comercials de les cases discogràfiques que imposen, en certa manera,…