Resultats de la cerca

Estudià a Harvard amb CKluckhon Féu treball de camp a Micronèsia i entre els apatxes mescaleros Professor a la London School of Economics de Londres, a Berkeley i a Chicago, amb RFirth publicà American Kinship A Cultural Account 1968, estudi de gran influència que proposà el sistema de parentiu com a sistema de símbols i significats Criticà les teories clàssiques del parentiu des de LHMorgan fins a CLévi-Strauss, posant en dubte l’existència d’un domini específic del parentiu en totes les cultures A Critique of the Study of Kinship , 1984

Arran de les seves investigacions a l’Amèrica Central fou un dels primers a interessar-se pels fenòmens relatius al canvi social i a l’aculturació, sobre els quals escriví Tepoztlán, a Mexican Village 1930, Chan Kom A Maya Village 1941, The Folk Culture of Yucatan 1941 i A Village that Chose Progress 1950 En un àmbit més teòric, fou l’introductor del concepte de cultura “folk”, amb el qual designa tradicions i institucions de tipus local subsumides en organitzacions d’àmbit estatal i en cultures d’abast universal Exposà aquestes idees en The Little Community 1955 i Peasant Society and Culture…

Considerat un dels principals impulsors d’aquesta disciplina als EUA, el seu interès es projectà en camps tan diversos com el parentiu, el folklore, l’art, la lingüística o l’arqueologia En el terreny teòric, intentà de trobar regularitats en el desenvolupament de les cultures i elaborà la noció d’ àrea cultural De la seva obra, molt variada i extensa, es destaca Anthropology 1923, Cultural and Natural Areas of Native North America 1939, Configurations of Culture Growth 1945 i The Nature of Culture 1952

Ha estat considerat com una de les màximes autoritats de l’arqueologia centreamericana del seu temps A Barcelona rebé classes de Pere Bosch i Gimpera a la universitat, però els seus estudis foren interromputs per la seva incorporació a files durant la guerra civil Exiliat primer a París 1938 i, després, a Bèlgica 1939, passà aquell mateix any a Veneçuela, on fundà la càtedra d’arqueologia de la Universitat Central 1953-60 i dirigí el Departament d’Antropologia de l’Institut Veneçolà d’Investigacions Científiques 1959-76 Combinà les obres de docència amb els estudis especialitzats i amb les…

Fou professor de les universitats de València, Sevilla i Complutense de Madrid, i també catedràtic d’arqueologia americana en aquestes dues darreres Desenvolupà una gran tasca acadèmica i d’investigació en temes relacionats amb l’antropologia, l’arqueologia, la relació entre ambdues i la cultura llatinoamericana Fou membre de diverses institucions vinculades a aquestes matèries, escriví nombrosos articles —al voltant de 400— sobre les seves investigacions antropològiques i els seus treballs en excavacions arqueològiques en diversos països de Llatinoamèrica És autor de més d’una trentena de…

Fill de Pere Bosch i Gimpera, fou deixeble de Jaume Vicens i Vives a l’Institut Escola de Barcelona que li despertà la vocació d’historiador El 1945 amb els seus pares s’exilià a Mèxic, on es llicencià en antropologia Becat per les fundacions Guggenheim 1947 i Rockefeller 1950, es doctorà el 1960 a la Universtiat Autònoma de Mèxic amb la tesi La base de la política exterior estadounidense Entre les seves obres de caràcter històric destaquen Historia diplomática de México con los Estados Unidos 1820-1848 1961, La técnica de investigación documental 1973, Latinoamérica, una interpretación…

El 1958 es llicencià en filosofia a la Universitat de Barcelona i s’hi doctorà el 1971 amb la tesi El neolulismo filosófico del Padre Raymundo Pascual Fou professor ajudant de llengua aràbiga a l’Escola de Comerç de Palma 1967-68 i professor interí d’antropologia a la UB 1971-75 És catedràtic de filosofia, des del 1975, i professor d’antropologia, des del 1984, de la UNED El 1968 ingressà en la Maioricensis Schola Lullística, de la qual fou secretari 1978-87 i rector 1987-93 Membre de l’Institut d’Antropologia de Barcelona 1975, de l’Asociación Española de Hispanismo Filosófico 1988 i de l’…

Llicenciat el 1934 per la Universitat de València en dret i en filosofia i lletres, es doctorà el 1946 en filosofia i lletres amb la tesi El Neolítico europeo y sus relaciones Fou catedràtic de prehistòria i història antiga de la Universitat de València S’especialitzà en el Neolític de la península Ibèrica, tema sobre el qual publicà diversos treballs La península hispánica en el mundo neolítico 1948, El neolítico hispánico 1954, La cueva de la Sarsa Bocairente-Valencia 1950, Origen de la agricultura 1955, Los orígenes de la agricultura valenciana 1964 Publicà també diverses memòries d’…

Germà de Núria Albó El 1951 ingressà a l’orde jesuïta i el 1952 anà a Bolívia, on es nacionalitzà Estudià humanitats a Cochabamba i a la Universidad Católica del Ecuador, Quito 1952-54, on es doctorà en filosofia 1958 Llicenciat en teologia per la Facultat Borja de Sant Cugat del Vallès 1964 i per la Loyola University de Chicago 1965, el 1971 es doctorà en lingüística i antropologia per la Universitat Cornell de Nova York amb la tesi Social Constraints on Cochabamba Quechua 1970 S’especialitzà en la llengua i la cultura dels pobles andins, sobretot els quítxues  i els  aimares , i promogué…

Fou inspector de primer ensenyament a les Balears 1921-36 s’interessà per l’arqueologia i recollí les seves experiències en Cantinas y colonias escolares 1935 i Aportaciones al estudio de la prehistoria de Menorca 1936, estudi bàsic dels monuments megalítics de l’illa El 1938 fou secretari general del ministeri d’instrucció de la República s’exilià el 1939 a Mèxic, on s’especialitzà en antropologia i etnografia Fou catedràtic d’antropologia física general a l’Escuela Nacional de Antropología de Mèxic 1941-59, membre del consell directiu de l’Instituto Indigenista i professor de la Universidad…