Resultats de la cerca
Es mostren 572 resultats
Boscà
Música
Família d’orgueners catalans d’origen valencià.
Foren dues generacions d’artesans que contribuïren, al llarg d’un segle, al desenvolupament i la consolidació de l’orgue barroc català El pare, Josep Boscà i Serinyena, natural de València, construí els orgues de Cadaqués i Sant Domènec de Girona 1689, seguit de l’orgue major de Montblanc 1703 i els de les esglésies dels Carmelites Descalços 1709, Sants Just i Pastor 1715 i Sant Sever 1721, tots de Barcelona Els dos fills, Antoni i Josep Boscà Llorenç, continuaren l’obra del pare Antoni bastí els orgues de la capella de Sant Oleguer de la Seu 1712, Sant Miquel de la Barceloneta 1728 i Santa…
Sesostris III
Història
Faraó de la dinastia XII (1878-43 aC) i el seu sobirà més important.
En política exterior, consolidà de forma definitiva el domini egipci a la Baixa Núbia Hi té documentades quatre expedicions, totes victorioses 1871, 1869, 1862 i 1859 La frontera amb Kuš o Alta Núbia quedà ja establerta en la primera campanya a Semna, uns 60 km al S del Wādī Ḥalfā’ Així mateix, a fi de consolidar l’ocupació del país, construí una cadena de vuit fortaleses entre Semna i Buhen davant del Wādī Ḥalfā’ En canvi, la seva política respecte a l’Àsia fou tan antiexpansionista com la dels seus predecessors dels Regnes Antic i Mitjà En política interior, Sesostris III es mostrà…
Museu de Mallorca
Museu
Arqueologia
Museu creat el 1961 sobre la base del Museu Provincial de Belles Arts (1915) i el Museu de la Societat Arqueològica Lul·liana (1982), que cedí en dipòsit les seves col·leccions.
Installat primer al palau dels Desbrulls, posteriorment fou traslladat al dels comtes d’Aiamans, la seu actual Propietat de l’ajuntament de Palma, aquest el cedí a l’estat el 1973, i finalment el 1983 fou transferit al govern Balear A la seu central hi ha installades les seccions d’art gòtic, arqueologia d’època islàmica i art modern i contemporani El 1987 fou oberta la sala del s XVI i hom preveu l’obertura de la sala mudèjar i de les arts industrials dels s XIII al XVIII El 1995, s’obrí al públic una collecció modernista En vies d’installació hi ha la secció d’arqueologia prehistòrica i…
La industrialització dels manyans
Un manyà o serraller és un artesà que fabrica panys, claus i objectes de ferro, que pertany a l’etapa anterior a la industrialització Els gremis de manyans són medievals A Catalunya hi havia una gran tradició en aquest treball del ferro La industrialització suposa l’aplicació del vapor, primer, i de l’electricitat, després, com a energia per a realitzar les tasques pròpies dels manyans Les possibilitats es multipliquen, no tan sols per la quantitat de producte acabat, sinó per 1’ampliació de la capacitat d’aquells artesans Amb la introducció de les tècniques de la fosa del ferro o segona…
tàmil
Etnologia
Individu d’un poble de l’Índia meridional i del N de Sri Lanka, de raça indomelànida.
A mitjan anys noranta eren uns 65 milions, repartits en la seva majoria a l’Índia, especialment a Tamil Nadū on són uns 63 milions, constitueixen l’ètnia dominant i llur llengua és oficial i a Sri Lanka més d’un milió i mig Hi ha comunitats tàmils importants a Sud-àfrica, Malàisia, Singapur, Myanmar i els arxipèlags de Fiji i Maurici Són majoritàriament hinduistes i la seva forma de vida tradicional recolzava sobre l’agricultura sedentària i el comerç i, a la costa, en la navegació i la pesca Són excellents artesans, especialment en la fabricació de teles Durant la dominació…
mixteca
Mosaics mixteques amb relleus geomètrics trobats a l’antiga ciutat de Mitla, a Mèxic. Els mixteques foren grans constructors d’edificis, i els decoraven amb relleus molt treballats
© Corel Professional Photos
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble indígena d’Amèrica que a l’època precolombina creà una interessant cultura (700-1350).
Els mixteques apareixen a Mesoamèrica cap al segle VIII, com a habitants de les terres altes de les valls d’Oaxaca Al segle X iniciaren l’ocupació de les valls que abans habitaven els zapoteques, i així conqueriren les ciutats de Monte Albán i Yágul Al segle XIV s’estenien ja per totes les valls i havien conquerit la ciutat de Mitla, que esdevingué llur capital Els mixteques es caracteritzen per llurs dots artístics Eren grans constructors, com demostren els edificis de Mitla, decorats amb magnífics i complicats mosaics de pedra Llurs ceràmiques policromes, de pasta finíssima, són les millors…
La mà d’obra
Art gòtic
Orígens i mobilitat Caplletra I de l’inici del Llibre d’Esdres , de la Bíblia francesa de la catedral de Girona final del segle XIII Dos mestres treballen reconstruint el Temple de Jerusalem Un llança la plomada i l’altre desbasta un carreu amb un pic amb un tallant dentat Tresor de la Catedral de Girona, ms 5 - ©RManent D’on venien els treballadors que construïren els edificis de les ciutats catalanes Els corrents de migració provinents del nord sembla que foren més forts que els que provenien del sud Per tradició històrica i cultural, Catalunya va mirar més cap a l’altra banda dels Pirineus…
precapitalista
Economia
En la teoria del materialisme històric, dit del conjunt de modes de producció anteriors al capitalista.
Aquest concepte cobreix, doncs, un llarg període en l’evolució social de la humanitat que va des de les societats comunistes primitives, caracteritzades per un baix nivell de desenvolupament de les forces productives i per la manca d’explotació i de divisió social en classes antagòniques, fins a societats com la feudal, que representen un nivell elevat de divisió social Marx fou el primer a analitzar les formacions socials precapitalistes , a les quals donà el nom de formacions econòmiques precapitalistes A partir d’ell arrenca una important polèmica entre marxistes i investigadors socials,…
El treball
L’art popular és, tal com ja s’ha repetit, una activitat creativa present en totes i cadascuna de les activitats humanes, i el treball és tota activitat productiva que transforma unes matèries primeres en productes de consum quotidià que faciliten la vida primària dels humans Hi ha dues característiques en l’ésser humà que ens interessa retenir en aquest capítol l’una és la capacitat per a la transmissió cultural i l’altra, que serveix de suport a aquesta, és la capacitat d’usar energia i de crear artefactes D’aquests artefactes, n’hi ha que serveixen als humans per protegir-se del medi,…
periode ramèssida
Història
Període de la història egípcia dominat pels faraons de nom Ramsès i que cobreix les dinasties XIX (dos) i XX (nou).
A l’interior, tret dels casos de Sethi I, Ramsès II, Merenptah i Ramsès III, l’autoritat del faraó decau ràpidament, cosa que afavoreix l’ascensió del clergat d’Ammó, beneficiari d’innombrables donacions dels reis L’economia pateix la manca d’un poder fort i el país s’empobreix La corrupció administrativa i el lladronici esdevenen cosa normal saqueig sistemàtic de la necròpoli tebana A l’exterior, la política ofensiva de la dinastia XVIII a Síria-Palestina és continuada, sense tant d’èxit, per Sethi I i Ramsès II A partir, però, de la XX es torna defensiva i el camp de batalla passa d’aquesta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina