Resultats de la cerca

És originada, principalment, als nuclis urbans i industrials, per l’abocament incontrolat de substàncies produïdes per les combustions dels processos químics i industrials Hom pot distingir la contaminació antròpica , causada directament per l’acció humana, de la contaminació per causes naturals Entre aquestes hom pot destacar l’acumulació de pols del sòl aixecada pel vent, de productes expellits per les erupcions volcàniques, de partícules salines despreses de l’escuma marina, d’elements radioactius naturals, etc Els principals contaminants atmosfèrics abocats per l’activitat industrial són…

En construcció hom distingeix els aglomerants que són ciments de característiques variables i els àrids, que comprenen les diverses menes de sorres i graves que calen per a fer formigó Aquests àrids reben noms diversos segons la mida, i a les modernes centrals o estacions d’àrids són obtinguts per trituració de la pedra La sorra pot ésser fina o granada gran d’1 a 3 mm de diàmetre L’ ull de perdiu és un àrid format per grans de 4 a 10 mm Una mica més gros és el cigronet , format per grans d’1 a 1,5 cm segueix la graveta , formada per pedres de 2 a 3 cm, i la grava , que és un àrid format per…

Regulada per les lleis Aelia i Fufia s II aC, aquesta facultat, causa d’escàndols notables, desaparegué juntament amb la república

Hom l’empra en forma de tubs, de planxes ondulades, de grans recipients, etc, com a material de cobriment, de revestiment, com a aïllant tèrmic, per a dipòsits, en conduccions per a líquids, etc

Diversitat pollínica al llarg de l’any A cada mes se li ha assignat un tipus de pollen representatiu entre els que són presents en l’aire Es tracta, en cada cas, d’espècies que poden desencadenar allèrgies respiratòries Josep Germain plantes i Jordina Belmonte pollen L’ aerobiologia és l’estudi dels organismes vius presents a l’aire, és a dir, que utilitzen l’aire com a medi per a desplaçar-se, ja sigui involuntàriament bacteris, virus, algues microscòpiques, pollen, espores, llavors, etc o voluntàriament papallones, ocells, etc Malgrat aquesta diversitat d’organismes, la major part dels…

Situació Absis de l’església, la part més genuïna d’aquesta construcció ECSA - MÀ Font El llogaret de Gavarret 1 100 m s’alça en un coster dels vessants esquerres de la vall de Sirès, a ponent del tossal de Miravet Mapa 32-10213 Situació 31TCG115987 Al barri d’Aragó del Pont de Suert surt una pista de terra que mena a Sirès, tot remuntant el barranc del mateix nom en uns 4 km de recorregut Un quilòmetre escàs abans de Sirès un brancal en molt mal estat a mà dreta du en dos quilòmetres al nucli abandonat de Gavarret, on hi ha l’església de Sant Pere També s’hi pot arribar des de Bonansa MAF-…

Situació Un detall de la roca amb algun dels grafits F Junyent-A Mazcuñan A la sortida de Moià per la carretera de l’Estany hi ha, a mà dreta, el camí que condueix a la masia de Passarell Des de la casa cal continuar a peu per arribar al camí que passa per un nivell superior enfilant-se per la muntanya Els gravats són situats en un pany de paret rocallosa que s’aixeca a mà esquerra de la via després d’haver caminat uns 300 m Long 2°06’01” - Lat 41°49’40” Grafits Dibuix amb els gravats que apareixen a la roca Hem distingit pel color els gravats pertanyents a èpoques diferents A Casanovas La…

Situació Conca exterior de l’absis, única part subsistent d’aquesta capella ECSA - M Anglada Les restes de l’antiga parròquia de Sant Andreu són en un despoblat a 1 km del poble d’Arcavell, en direcció a migjorn Mapa 35-10216 Situació 31TCG754987 Per anar-hi cal cercar un trencall que surt de la Farga de les Moles, al quilòmetre 9 de la carretera C-145 de la Seu a Andorra, pel cantó de llevant Al cap de 4 km s’arriba al poble d’Arcavell, des d’on cal continuar 1 km més fins a trobar les restes de l’església, que són a uns 80 m de la Casa Babullà i a tocar de l’antiga casa dels Carabiners MAB…

També les plantes, en introduir les arrels entre les esquerdes de les roques, collaboren eficaçment en llur esmicolament

L’empremta dels humans als boscos nebulosos Els boscos nebulosos es troben sotmesos a pressions i amenaces que no difereixen gaire de les que afecten les selves plujoses de terra baixa o montanes De fet, com s’ha vist, moltes vegades les han precedit en l’ocupació humana i han estat objecte d’una explotació més primerenca a causa de les seves condicions climàtiques i ambientals més favorables per als humans En força llocs la colonització humana dels boscos nebulosos té al darrere segles d’història que hi han deixat la seva empremta El valor estratègic dels boscos nebulosos Els boscos…