Resultats de la cerca
Es mostren 262 resultats
coberta
coberta modernista, a base de voltes catalanes, de la Masia Freixe, obra de Lluís Muncunill, al parc de Sant Jordi de Terrassa
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Artifici que, col·locat damunt un edifici, el protegeix de les inclemències del temps, especialment, de la pluja i de la neu.
Per a això cal que tingui superfícies en pendent per on l’aigua o la neu s’escorrin cap a l’exterior de l’edifici El pendent cal que sigui més fort a les localitats on l’acumulació de neu podria representar un excés de pes, i pot ésser més suau quan hom preveu només l’eliminació d’aigua Els materials emprats han d’ésser impermeables i molt resistents als agents atmosfèrics per tal que conservin, al llarg del temps, llurs propietats Els materials que hom empra o ha emprat amb aquesta finalitat són de moltes menes i, durant molts segles, variaven sobretot d’acord amb l’emplaçament de l’edifici…
Mare de Déu del Cis (Beranui)
Art romànic
Situació Interior d’aquest santuari, avui sense culte, amb la volta de la nau i de l’absis de perfil apuntat Arxiu Gavín Aquest santuari es troba enlairat a llevant de Beranui, al peu de la cinglera que corona la serra del Cis Mapa 32-10 213 Situació 31TCG045916 El lloc, molt allunyat de les modernes vies de comunicació, és de difícil accés Des de Beranui cal salvar més de cinc-cents metres d’altitud i unes dues hores de camí S’ha d’agafar el vell camí de la carrerada del Cis que s’enfila pels esperons de la serra fins a les Bordes de Beranui 1 463 m, i una vegada aquí, gairebé seguint les…
Proliferació de simúlids: la mosca negra
Larva de mosca negra Simulium erythrocephalum , amb apèndixs filtradors i premandíbules CODE Els insectes coneguts amb el nom de mosca negra pertanyen a l’ordre dels dípters i a la família dels simúlids, uns insectes distribuïts per tot el món, sempre associats a corrents d’aigua El cicle de vida es desenvolupa mitjançant una metamorfosi completa ou, larva, pupa i adult, en la qual les femelles dipositen els ous en cursos d’aigua corrent rius, rierols o en la vegetació del voltant dels ous en surten les larves, que es fixen a la vegetació submergida o al substrat El pas següent és l’aparició…
El Carbonífer a la serra del Montnegre com a exemple de la geologia herciniana
Els nivells baixos del Carbonífer són ben observables en diferents punts del Montnegre, principalment al turó del Montagut, a prop de Malgrat, i als voltants del coll d’Hortsavinyà Al mateix cim del turó del Montagut es poden veure les lidites amb nòduls de fosfats que formen la base de la successió carbonífera Aquestes lidites es troben molt replegades, formant plecs de longitud d’ona curta El nivell que s’hi superposa és format per calcàries que també es poden observar a la mateixa localitat, immediatament al N de les lidites, principalment baixant el turó del Montagut, cap a l…
Castell de Sisquer (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
Situació Les restes d’aquest antic castell, ampliades amb noves edificacions, formen el casal de Ca l’Arnau, a la part alta del poble de Sisquer ECSA - A Villaró El Castell de Sisquer o Castell de Sant Romà és situat a Ca l’Arnau, al poble de Sisquer, a la part alta de la vall de Lavansa Baixant d’Adraén, en direcció a Lavansa i Tuixén, Sisquer és el primer poble que hi ha, passat el coll de Vans Mapa 34–11253 Situació 31TGC741787 Ca l’Arnau és el gran casal que hi ha al poble, dominant-lo El que fou castell de Sisquer ocupa la part meridional de la casa AVB Història En els…
Sepultures antropomorfes de Pomar (Badalona)
Art romànic
Situació Antic nucli rural de Pomar situat vers el sector NE de la ciutat de Badalona, prop de la carretera de la Conreria, avui dia unit pràcticament a la conurbació de la vila Les sepultures es troben al SE del mas Boscà Mapa 37-16421 Situació 31TDF367915 Necròpoli Així com els enterraments de Dalt la Vila han de relacionar-se amb l’església de Santa Maria, la necròpoli de Pomar no sembla que estigui vinculada a cap lloc de culte Es devia tractar d’un cementiri destinat a sepultar els difunts de Pomar, que morien en llocs massa allunyats de la parròquia o de les capelles Tot i que tenim el…
Sarcòfag de les estacions d’Empúries
Sarcòfag dit de les estacions, trobat a mitjan segle XIX a la Neàpolis d’Empúries Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona Aquest sarcòfag fou descobert l’any 1846 a la Neàpolis d’Empúries i el 1879 ja consta al Museu Provincial de Girona Actualment es troba al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona, on consta amb els núms d’inventari 1 056 caixa i I 057 coberta És fet de marbre blanc i fa 2,08 × 0,55 × 0,64 m caixa i 2,12 × 0,27 × 0,65 m coberta Caldria datar-se vers els anys 300-315 Pel que fa a la iconografia, al frontal de la caixa, d’esquerra a dreta, hi veiem la representació de l’…
Josep Amich i Bert
Cinematografia
Periodisme
Teatre
Literatura catalana
Comediògraf, cineasta i periodista, que utilitzà el pseudònim d’Amichatis.
Vida i obra Feu estudis de medicina, que no acabà Collaborà en revistes barcelonines com El Intransigente i en diverses publicacions periòdiques de to satíric com Papitu i L’Esquella de la Torratxa Fundà El Día Gráfico i el setmanari Los Miserables i dirigí el diari radical Renovación 1934-36 i el lerrouxista La Aurora També collaborà en El As 1921, España Teatral Cinematográfica 1921-22, Información cinematográfica 1922-36, Popular Film 1926-37, El Público 1927, Films Selectos 1930-37 i Espectáculo 1937 Amb la participació de l’empresari Sugrañes, engegà la incorporació de la…
, ,
La cotorra de Kramer
Cotorra de Kramer alimentant-se de llavors al parc de la Ciutadella El bec robust i la capacitat prènsil de les potes dels psitàcids els permeten accedir més fàcilment a aliments que altres espècies d’ocells Jordi Clavell La cotorra de Kramer Psittacula krameri , també coneguda com a cotorra de collar, és una espècie introduïda, detectada per primera vegada a Barcelona l’any 1976 Als Països Catalans, hi ha un cens d’uns 200 exemplars, majoritàriament a les ciutats de Barcelona, Alacant i València, i les poblacions veïnes, a més d’un petit nucli a Mallorca És present sobretot al litoral, tot…
Sant Salvador de Guardiola
Sant Salvador de Guardiola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, al S de la comarca, entre Manresa i el massís montserratí.
Situació i presentació És una de les poques poblacions de la comarca que mantenen, tot i que amb algun canvi, la seva fisonomia tradicional El topònim Guardiola és un diminutiu de guàrdia, construcció militar per a la vigilància i la protecció d’un territori o nucli de poblament sorgida a l’alta edat mitjana en zones frontereres com aquesta Així, Guardiola és sinònim de castellet, castell petit o talaia El municipi limita al NW amb el terme de Rajadell, al NE amb Manresa, a l’E amb Castellgalí, al S amb Marganell i el Bruc Anoia i a l’W amb Castellfollit del Boix El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina