Resultats de la cerca

Ingressà als caputxins, on rebé el nom d’Antoni M de Barcelona, i fou ordenat de sacerdot el 1912 Exercí de professor de Sagrada Escriptura a Sarrià entre el 1915 i el 1927, llevat del període 1919-21, que fou director de la Facultat de Filosofia d’Olot Dirigí la revista “Cata-lunya Franciscana” i collaborà en la FundacióBíblica Catalana Entre altres obres, escriví la biografia del cardenal Vives i Tutó 1916, una Vida de sant Francesc 1927 i L’Església Catòlica i el pancristianisme 1928 Durant la guerra civil publicà a Itàlia diversos llibres de propaganda antirepublicana

Fundat al segle IX, Alfons III el Magne 866-910 li concedí un privilegi com a nucli repoblador A mitjan segle X fou destruït pels musulmans i reedificat pel comte García-Fernández de Castella Fou panteó de personatges emparentats amb els comtes de Castella conserva el sepulcre del Cid i la seva família Sofrí constants reformes en el curs dels segles XIV al XVII De la fàbrica antiga hi ha restes del claustre i la sala capitular El 1502 era unit a la congregació vallisoletana i després de l’exclaustració del 1836 fou casa correccional del clericat i, posteriorment, cedit a trapencs…

Es formà a l’escola de belles arts d’Olot, d’on fou després professor, i de la de Llotja, a Barcelona Fou deixeble predilecte i continuador de Joaquim Vayreda, a qui preparà sovint els quadres A divuit anys exposà individualment a Barcelona Conreà el retrat i el tema religiós Bon Pastor , als caputxins d’Olot, però fou bàsicament un paisatgista, més sintètic que el seu mestre i contrari a tot el que destorbés la natura Sobresurten els seus contrallums matinals Cromàticament es caracteritzà per la combinació d’uns ors verdosos amb uns violacis vermellosos que hom ha anomenat…

Exercí diversos càrrecs dins l’orde, entre els quals el de provincial de València Proselitista de la doctrina de Ramon Llull, el 1737 pronuncià un famós panegíric d’aquest a la catedral de la ciutat de Mallorca, i el 1740 publicà un Tratado y resumen del caos luliano i un Tratado teológico del sistema luliano 1740 Traduí al castellà el Fèlix 1750 de Ramon Llull En les polèmiques lullianes suscitades per Feijoo en les seves Cartas eruditas 1742, inicià dos caputxins, Marcos de Tronchón i Rafael de Torreblanca, a escriure una Apología de Lulio , i ell mateix intentà de refutar…

Fill del mercader Pere Rard i d’Elisabet Ja abans del 1596 era canonge penitencier de Barcelona Els seus germans, burgesos honrats de matrícula, aconseguiren el privilegi de ciutadans honrats de Barcelona El 1602 traslladà definitivament la seu episcopal, el capítol i les relíquies d’Elna a Perpinyà, designada com a centre episcopal de la diòcesi, i inicià l’establiment dels jesuïtes a Perpinyà A Vic, celebrà dos sínodes el 1609 i el 1610 i fundà un convent de caputxins 1610 Dividí la diòcesi de Girona en deganats i la visità en detall Renuncià la mitra el 1616, però no fou…

A disset anys ingressà als caputxins, on rebé el nom d' Antoni Maria de Barcelona Ordenat de sacerdot el 1912, es llicencià en teologia i en Sagrada Escriptura a Roma Fou professor de Sagrada Escriptura a Sarrià 1915-27, llevat dels anys 1919 al 1921, que fou director de la Facultat de Filosofia d’Olot Dirigí la revista Catalunya Franciscana  i collaborà en la Fundació Bíblica Catalana Entre altres obres, escriví la biografia del cardenal Vives i Tutó 1916, una Vida de sant Francesc 1927 i L’església Catòlica i el pancristianisme 1928 Durant la guerra civil de 1936-39 publicà a…

Els terciaris seculars constituïen un grup d’adeptes dels antics ordes que, sense estar sotmesos als vots i als estatuts, seguien i fomentaven llur espiritualitat Inicià aquesta modalitat Francesc d’Assís el 1209 i n'obtingué l’aprovació del papa el 1221 Fou imitada per altres ordes religiosos augustinians 1401, dominicans 1405, servites 1424, carmelitans 1450, mínims 1506, trinitaris 1751, premonstratencs 1751 i oblats de Sant Benet 1871 Els terciaris franciscans tingueren personatges importants de la vida catalana i una llarga tradició, des de Ramon Llull a Jacint Verdaguer A partir dels s…

Filla del duc Robert I de Parma i de la seva segona muller Maria Antònia de Portugal Es casà el 1911 amb l’arxiduc Carles, que el 1914 esdevingué hereu i el 1916 emperador amb el nom de Carles I d'Àustria Exiliats, féu costat al seu marit en els intents 1921 de reconquerir els trons perduts, i després d’enviudar mantingué l’esperança d’una restauració a favor del seu fill Otó Residí a la població basca de Lekeitio entre el 1922 i el 1929, a Bèlgica, l’Amèrica del Nord, Luxemburg i Suïssa El 1982, gràcies a una intervenció del rei d’Espanya, fou autoritzada a entrar a Àustria Ha estat…

Els terciaris regulars han tingut un gran desplegament als Països Catalans sobretot a partir del renovellament religiós del s XIX Destaquen les terciàries carmelitanes de la Caritat carmelitana de la caritat i les dominicanes de l’Anunciata dominicana de l’Anunciata, fundades a Vic el 1826 i el 1856, respectivament les caputxines terciàries de la Mare del Diví Pastor caputxina terciària de la Mare del Diví Pastor, fundades a Ripoll el 1850 les carmelitanes terciàries teresianes de Sant Josep carmelitana teresa de Sant Josep, fundades a Barcelona el 1878 les caputxines terciaries de la Sagrada…

Ingressà als caputxins el 1918 i fou ordenat sacerdot el 1926 Publicà un bon nombre de treballs sobre temes de patrística, d’història i de literatura i valuoses edicions de texts antics, com la Consueta del misteri de la gloriosa Santa Àgata 1953, la Consueta de Sant Eudald 1954, Una poesia religiosa del segle XIII 1953-1957, Procés d’un bruixot 1968, Eiximenis 1960 i la Llegenda àuria de Jaume de Voràgine segons un manuscrit de Vic 1975 Collaborador de la Fundació Bíblica Catalana i de la Fundació Bernat Metge, traduí i comentà L’himne acatist a la Mare de Déu 1961 Amb pseudònim…