Resultats de la cerca
Es mostren 1146 resultats
carbur
Química
Compost binari de carboni en el qual aquest element és unit a un altre d’electronegativitat semblant o menor.
No són, però, considerats carburs, per convenció, els hidrurs de carboni o hidrocarburs Hom classifica els carburs en tres tipus carburs salins , formats amb metalls dels grups I, II i III de la taula periòdica, substàncies iòniques descomponibles per l’aigua i pels àcids diluïts amb despreniment d’hidrocarburs gasosos uns contenen l’anió C 4 - el d’alumini Al 4 C 3 , el de berilli Be 2 C i alliberen metà per hidròlisi d’altres contenen l’anió C 2 - i alliberen acetilè, i llur estructura i llur comportament són els d’un acetilur d’altres, encara, contenen l’anió C 4 - 3 i desprenen propí per…
cadena
Química
Sèrie més o menys llarga d’àtoms de carboni units consecutivament (cadena oberta) formant cicles (cadena tancada) (anell).
Hi ha cadenes lineals i cadenes ramificades , en que sèries curtes d’àtoms de carboni formen cadenes laterals unides a àtoms de la sèrie més llarga o del cicle que constitueix la part principal de la molècula En algunes molècules, una o diversees baules de la cadena poden ésser un heteroàtom O, S, N, principalment
efecte de Bohr
Biologia
Fenomen pel qual l’equilibri de dissociació de l’oxihemoglobina en hemoglobina i oxigen es desplaça cap a la formació d’hemoglobina quan augmenta la pressió parcial de diòxid de carboni.
Així, en els teixits anòxics amb un contingut baix d’oxigen i alt de diòxid de carboni es produeix una ràpida conversió de l’oxihemoglobina en hemoglobina a causa no solament de la baixa pressió d’oxigen, sinó també de l’efecte de Bohr Anàlogament, la disminució del pH sanguini produeix el mateix efecte gràcies a l’estreta correlació entre la concentració de diòxid de carboni i el pH
carborà
Química
Cadascun dels tres isòmers del dicarbadodecaborà B 1 0
C 2
H 1 2
, en els quals els àtoms de bor i de carboni es disposen en forma d’estructura icosaèdrica.
En aquesta estructura, l’isòmer orto- o carborà normal, el més ben conegut de tots tres, conté els àtoms de carboni en les posicions 1, 2 l’isòmer meta - o neocarborà, en les posicions 1,7 i l’isòmer para -, en les 1,12 Els dos darrers són obtinguts per rearranjament tèrmic del primer, el qual és preparat per reacció directa del decaborà B 1 0 H 1 4 amb acetilè en presència de sulfur dietílic El nucli d’aquests carborans és extremadament estable resisteix l’atac dels àcids, dels àlcalis i dels oxidants, i dóna només reaccions de substitució d’àtoms d’hidrogen en l’atac amb clor Per contrast,…
amonal
Militar
Denominació genèrica dels explosius militars molt trencants constituïts per mescles de nitrat amònic, alumini polvoritzat, carboni i tri-dinitrotoluè.
Un amonal típic conté el 16% d’alumini, el 12% de trinitrotoluè, el 62% de nitrat amònic i el 10% de carboni Una de les varietats més utilitzada és la trinolita Les propietats explosives dels amonals velocitat de detonació i poder trencant poden ésser modificades variant les proporcions dels components i llur grau de polvorització Els amonals són emprats en mines marines, càrregues de profunditat, torpedes i altres artefactes de guerra marina i també en granades de morter, bombes d’aviació i projectils d’artilleria Durant la Segona Guerra Mundial foren emprats com a càrrega de les bombes…
olefina
Química
Cadascun dels hidrocarburs que contenen en llur estructura almenys un enllaç
doble entre àtoms de carboni adjacents.
Segons el nombre d’enllaços dobles que contenen, hom els classifica en monoolefines, diolefines, triolefines, etc, els quals, d’acord amb les regles de nomenclatura de la IUPAC, són anomenats genèricament alquens , alcadiens , alcatriens , etc Els noms de les olefines són formats substituint l’acabament - à del nom de l’alcà corresponent per - è , - adiè o - atriè , segons el nombre de dobles enllaços presents a la molècula L’olefina més simple és l'etilè o etè CH 2 =CH 2 Els alquens tenen propietats físiques molt semblants a les dels alcans, amb la mateixa estructura fins a quatre carbonis…
efervescència
Tecnologia
Fenomen que té lloc en la solidificació de l’acer a causa de les bombolles de gas (sobretot de diòxid de carboni) que resten atrapades en forma de porus.
Si el contingut en carboni de l’acer és inferior al 0,3%, en la laminació en calent són eliminats els porus existents
hulla
Mineralogia i petrografia
Carbó mineral que, atenent la classificació dels carbons basada en el contingut de carboni i d’elements volàtils, és situat entre els carbons subbituminosos i l’antracita.
Conté entre un 74% i un 94% de carboni El color és negre, i té l’esclat com el del vidre Certes natures del fang orgànic originari donen lloc a tipus especials d’hulla, com el cannelcoal i el boghead És utilitzat per a la producció de gas d’enllumenat i en processos metallúrgics
metcar
Química
Nom genèric de les molèculesamb estructura de ful·lerè i que contenen carboni i un metall.
Els metcars foren descoberts el 1992 pel químic AWelford Castleman i els seus collaboradors a Penn State, ‘University Park’ EUA, vaporitzant titani amb un làser en un flux d’un alcà simple, amb el qual es formava un clúster estable, Ti 8 C 12 d’estructura dodecaèdrica Les dotze cares es componen d’anells pentagonals i cada un d’ells conté dos àtoms de titani que s’enllacen amb tres àtoms de carboni Posteriorment es produïren clústers M 8 C 12 , on M representa un àtom metàllic com vanadi, circoni, hafni, crom, ferro o molibdè i més tard s’han obtinugut metcars mixtos de titani i…
mol
Física
Unitat de quantitat de matèria que equival a la d’un sistema que conté tantes entitats elementals com àtoms hi ha en 0,012 kg de carboni 12.
El mol és una de les set unitats bàsiques del SI fou afegit a les altres sis el 1971 La definició del mol és, alhora, un aclariment del significat de la magnitud física anomenada quantitat de matèria , que cal distingir de la massa la matèria és constituïda per entitats elementals àtoms, ions, molècules, electrons, d’altres partícules fonamentals o agrupacions de partícules fonamentals en el sentit que, en un determinat procés, són aquestes entitats elementals les que intervenen com a subjectes hom diu que dues mostres de matèria, formades, per exemple, per àtoms, ions o molècules, tenen la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina