Resultats de la cerca

Utilitzà esporàdicament el pseudònim de Manuel Manrique de Lara Feu estudis al seminari de Barcelona Milità al partit republicà i, essent diputat, proposà a la diputació de Barcelona la conversió de Catalunya en estat republicà federal dins l’Estat espanyol febrer del 1873 Visqué anys a Madrid i a París A Barcelona, collaborà, a partir del 1867, a El Principado  o El Diluvio amb articles de crítica d’art i de literatura També collaborà als periòdics El Café  Considerà els Jocs Florals de Barcelona una institució creada i mantinguda per elements provincialistes ancorats intellectualment en…

Estudià ciències exactes a la Universitat de Madrid, on es llicencià 1909 i es doctorà 1911 amb Cuadros de sumas y sus aplicaciones El 1914 guanyà les oposicions a la càtedra de matemàtiques de l’institut de Santiago de Compostella i, després de diversos trasllats, el 1925 ocupà la càtedra de l’institut Lluís Vives de València fins a la seva jubilació 1959 A banda de la seva professió, s’interessà per l’arqueologia, la numismàtica i l’epigrafia Treballà en les excavacions de la necròpoli romanocristiana de la Fàbrica de Tabacs a Tarragona El 1943 fou nomenat comissari local de les…

Hom no pot separar l’estudi de l’excedent de la consideració dels processos de producció o distribució, i l’ha de relacionar tant amb el concepte d’explotació com amb els processos d’acumulació i de creixement econòmic L’excedent és la part del producte social apropiat per la classe no treballadora, independentment del fet que sigui destinat al consum improductiu o a la inversió En aquest segon cas, l’excedent possibilita l’acumulació de capital, base del creixement econòmic Atès que en els diferents models de producció l’excedent ha pres formes diverses en el capitalisme, per exemple,…

Estudià ciències naturals, però posteriorment centrà el seu interès en l’antropologia, matèria en la qual obtingué un màster l’any 1956 per la Universitat de Carolina del Nord i el doctorat a la Universitat de Michigan Posteriorment, fins el 1968 fou successivament professor a les universitats de Chicago i Califòrnia Santa Barbara i Los Angeles Aquest any s’incorporà a la Universitat de Nou Mèxic, on romangué fins el 1991 i, posteriorment, a la Southern Methodist University Texas La seva matèria d’estudi fou, però, l' arqueologia Fou un dels principals teòrics de l’anomenada…

Estudià inicialment literatura, però la lectura de The Golden Bow , de James Frazer i de  What Happened in History , de Vere Gordon Childe mentre era presoner dels alemanys durant la Segona Guerra Mundial el decidí per l’antropologia, disciplina en la qual es graduà a Cambridge 1946 i es doctorà a Oxford 1954 La seva carrera es desenvolupà a Cambridge, on fou director del departament d’antropologia i del Center for African Studies Dugué a terme treball de camp a Ghana, i s’especialitzà en estudis de parentiu i en la tradició oral dels pobles de l’Àfrica Occidental De la seva producció destaca…

A vuit anys es traslladà amb la seva família a Vic Estudià filologia àrab a la Universitat de Barcelona Actualment treballa de tècnica a l’Ajuntament de Granollers Mediadora cultural i collaboradora en programes de ràdio, el 2004 publicà el llibre Jo també sóc catalana , en el qual planteja la qüestió de la identitat a partir de vivències personals El 2008 guanyà el premi Ramon Llull amb la novella L’últim patriarca , també de forta càrrega autobiogràfica, en la qual recrea les tensions derivades del conflicte entre cultures i entre generacions L’any 2011 publicà la seva segona novella, La…

La rinomanometria o rinorreografia és una prova emprada per a determinar la permeabilitat de les fosses nasals que consisteix en el mesurament del flux i la pressió de l’aire que travessa les fosses nasals Aquesta prova es pot efectuar aplicant dues tècniques diverses La tècnica més utilitzada és la rinomanometria anterior S’efectua collocant als dos vestíbuls nasals uns dispositius que permeten de mesurar el flux i la pressió de l’aire que hi passa Un d’aquests dispositius es manté obert al pas de l’aire En canvi, el collocat a l’altre costat es connecta directament amb un aparell mesurador…

És anomenat conducta sexual humana el conjunt de comportaments, més o menys característics, per mitjà dels quals es manifesta la sexualitat en l’ésser humà En realitat, es tracta d’un concepte molt ampli, ja que hi ha qui opina que pràcticament tota conducta humana té algun component d’índole sexual, mentre que d’altres el restringeixen a aquelles pràctiques en què, d’una o d’altra manera, entra en joc la resposta sexual En l’ésser humà la conducta sexual és extraordinàriament variada, especialment si es compara amb la dels animals En aquests, la sexualitat està regida…