Resultats de la cerca

Té dues branques fonamentals la hidrologia i la dinàmica fluvials La hidrologia s’ocupa de determinar el cabal dels rius, precisar-ne el règim i interpretar-lo en funció dels seus factors La dinàmica , en canvi, estudia les forces que les aigües fluvials exerceixen sobre el llit dels rius, la qual cosa ens porta a la ciència dels aprofitaments dels rius La hidrologia fluvial, a més d’ocupar-se de la mesura dels cabals absoluts —en mn— i relatius —en l/s/km 2 —, precisa altres elements del règim, com és ara les variacions estacionals, els cabals extrems estiatges i riuades i els cabals…

És anomenat hipotiroïdisme el conjunt d’alteracions orgàniques causades per un dèficit en l’elaboració d’hormones tiroidals L’hipotiroïdisme pot ésser congènit, és a dir, present ja des del naixement, provocat per la manca de iode en la dieta durant l’embaràs, o bé degut al fet que s’ha administrat a la gestant un tractament radioactiu o amb fàrmacs antitiroidals per a solucionar un hipotiroïdisme o un càncer de tiroide L’hipotiroïdisme congènit provoca una sèrie d’alteracions anomenades cretinisme en la seva forma més greu, que corresponen a una fallada en la maduració del sistema nerviós,…

Definició L’ artritis reumatoide és una malaltia crònica de causa desconeguda que es caracteritza per una inflamació articular, especialment de les articulacions de les extremitats, que en són afectades simètricament En un grau menor, aquesta alteració afecta també d’altres estructures anatòmiques, com són els vasos sanguinis, els ossos i els tendons, i genera símptomes generals com ara febre, malestar, pèrdua de gana i de pes En la seva llarga evolució, se solen alternar períodes d’exarcerbació simptomàtica amb períodes de millora o remissió Freqüència, edat i sexe L’artritis reumatoide és…

La callositat és una zona de pell engruixida que es forma en àrees sotmeses a fregaments repetits o a una pressió constant Cal ésser prudent en l’ús dels productes que les eliminen, com els emplastres o les pomades callicides Aquests productes contenen substàncies ceratolítiques que provoquen l’estovament i el despreniment de la pell Si en aplicar-los s’estenen sobre la pell sana, la podrien lesionar És perillós tractar d’extirpar les callositats amb objectes tallants si no es fa en unes condicions rigoroses d’asèpsia En cas contrari, és possible que s’erosioni la pell i s’afavoreixi l’…

Es anomenada coit dolorós o disparèunia l’aparició d’una sensació dolorosa a l’àrea genital en efectuar el coit que n’impedeix la realització completa i satisfactòria Es pot presentar dolor durant el coit en una gran varietat de malalties de l’aparell genital Sobretot, n’ocasionen les afeccions causants d’inflamació dels òrgans genitals, ja que la inflamació irrita les terminacions nervioses sensibles al dolor Així, les mobilitzacions i les friccions dels genitals esdevingudes durant el coit estimulen aquestes terminacions nervioses irritades i desencadenen dolor També poden…

La denominació artritis crònica juvenil inclou un grup d’afeccions inflamatòries articulars que afecten persones menors de setze anys durant un període de temps superior als tres mesos D’aquesta alteració, se’n diferencien tres tipus, segons la forma d’inici que presenten Es considera sistèmica quan provoca símptomes generals i afecta especialment les articulacions, poliarticular quan es presenten manifestacions en més de quatre articulacions, i oligoarticular quan l’afecció altera quatre articulacions o menys Aquesta malaltia és poc freqüent i de causa desconeguda Se suposa que hi deu haver…

Definició La malaltia de Paget és un trastorn crònic dels ossos de causa desconeguda i caracteritzat per períodes en què es produeix una intensa destrucció de teixit ossi en un o diversos ossos, als quals períodes segueixen d’altres de formació d’os anormal Com a conseqüència d’aquesta alteració, els ossos afectats són fràgils, i es poden fracturar o deformar Aquesta afecció fou descrita el 1876 per un patòleg anglès, sir James Paget, que l’anomenà osteïtis deformans, és a dir, osteïtis deformant Actualment, però, aquest terme no es fa servir, ja que la deformació dels ossos no es produeix…

La susceptibilitat magnètica d’una roca depèn principalment del seu contingut en magnetita i, en menor grau, en minerals ferromagnèsics Així, les roques sedimentàries i ígnies àcides solen tenir una baixa susceptibilitat, mentre que les roques ígnies bàsiques i ultrabàsiques són fortament magnètiques Sovint les roques presenten una anisotropia de la susceptibilitat magnètica En roques sedimentàries el pla de màxima susceptibilitat és aproximadament parallel als plans d’estratificació, i en roques metamòrfiques o magmàtiques és proper als plans de foliació El desenvolupament de les tècniques…