Resultats de la cerca

Situació Vista general de l’absis de Sant Esteve d’Andorra la Vella, única estructura romànica que resta d’aquesta església És l’e xemplar més gran de totes les Valls d’Andorra JM Ubach Aquesta església es troba al centre urbà, a la plaça del príncep Benlloc, lloc des d’on hom pot accedir a l’interior també s’hi pot accedir per l’antic Carrer Major L’únic lloc des d’on és possible de veure l’absis, és per la rambla Molines Situació x 1°32′05” — y 42°30′30” XLM Història L’església de la capital de la vall és una de les sis parròquies tradicionals i per això és esmentada sovint com a parròquia…

Situació Vista general de les estructures d’aquest antic monestir, ampliades i transformades en borda al principi del segle actual ECSA - A Roig Les restes de l’antic monestir de Sant Genís de Bellera són emplaçades en un enclavament del municipi de Senterada, situat entre els termes de Sarroca de Bellera i la Torre de Cabdella Els vestigis es troben al llom d’una ampla carena entre els torrents del Diable i de la Llenguadera, davant mateix de la Bastida, però a l’altra banda del torrent del Diable Mapa 33-10214 Situació 31TCG291921 L’indret més adient per arribar-hi és sortint del poble d’…

Introducció Quadre general de la ceràmica comuna de Tàrraco dels segles V-VII, segons la seva procedència i cronologia JM Macias Les ceràmiques de cuina de l’antiguitat tardana a Catalunya no han estat objecte d’una atenció específica fins a dates ben recents, segurament a causa de la falsa creença que eren en tots els casos produccions locals, i que per tant podien aportar poca informació Afortunadament, en els darrers anys, s’han començat a estudiar amb més profunditat i se’ls ha donat la importància que els correspon com a part del registre arqueològic A grans trets, s’entén com a ceràmica…

En oposició al Sistema Mediterrani Català, els materials de Montjuïc —que es troba a la vora oriental del delta del Llobregat— són neozoics, del Miocè marí, detectable pels fòssils que apareixen als esvorancs de les pedreres, d’on s’ha extret jaspi i normalment gres, la pedra de Montjuïc Durant el Pliocè ja era un illot emergit que esdevingué un tombolo amb un istme de sauló que, passat el turó de la Vinyeta actual plaça d’Espanya, es retroba fins a les Corts Precisament aquest bastió de roca dura -la clàssica i famosa pedra de Montjuïc, de la qual són fets els principals edificis de…

Commendatio animae , d’autor anònim, pertanyent al sepulcre de l’arquebisbe Joan d’Aragó, al presbiteri de la catedral de Tarragona Dos àngels sostenen l’ànima del difunt, abillat com a bisbe, que alça la mirada per veure Déu, que el beneeix Aquest relleu tallat en marbre decora el mur del fons de l’arcosoli que aixopluga el sepulcre de Joan d’Aragó, realitzat vers el 1339 per un mestre probablement italià AT - GSerra Els historiadors de l’art solen partir d’una sèrie de convencions a l’hora de parlar d’estils o establir cronologies Tanmateix, el fet artístic no és una qüestió que es pugui…

La geografia física Tancat per sistemes muntanyosos, que ocupen les dues terceres parts del seu territori, i per una plana litoral marjalenca, poden ésser diferenciades cinc regions físiques Al N, els Alps Albanesos , d’estructura calcària, s’aixequen per damunt de les planes iugoslaves de Kosovo i Metohija, en forma de grans massissos de crestes agudes i valls profundes cobertes de morenes que li confereixen un aspecte alpí Llur superfície erosionada té un aspecte salvatge que sembla repellir tot habitacle humà, bé que les pastures fina coberta d’herba aspra alimenten a l’estiu el bestiar…

Retaule de la Mare de Déu d’Anglesola segon quart del segle XIV La seva disposició apaïsada ha fet pensar, fins i tot, que es podria tractar d’un frontal d’altar ©Museum of Fine Arts, Boston En el decurs dels segles del romànic, els altars dels llocs de culte van ser decorats amb frontals i, en alguns casos, també amb petits retaules, de vegades anomenats convencionalment antependis Les característiques de l’arquitectura romànica van afavorir que els àmbits eclesiàstics fossin decorats amb pintures murals que envoltaven l’altar, el qual, en ocasions, era sobremuntat per un baldaquí que,…

Veracreu de l’arquebisbe Arnau Sescomes, fabricada amb argent sobredaurat, fos i ornamentat amb gemmes Va ser obrada abans del 1346, any de la mort del prelat ©Museu Diocesà de Tarragona – JFarré La tradició cristiana de venerar les anomenades reliquiae de corpore o restes dels cossos dels sants o benaurats, com també objectes i utensilis que s’hi relacionen, prové del segle IV Els primitius cristians donaven a aquestes relíquies mediates el nom de palliola o brandea Serra i Vilaró, 1936, pàg 144 La devoció per les relíquies, ja fossin de Crist, de la Mare de Déu o dels sants, ha estat…

El 1907 l’historiador Josep Pijoan va veure a la botiga del carrer de la Palla de l’antiquari Celestí Dupont de Barcelona un gran relleu de pedra provinent d’Anglesola i va advertir la Junta de Museus de Barcelona del seu interès Era conscient de la notable qualitat del que ell interpretà com un frontal, segons manifesta en la carta adreçada a Raimon Casellas aquell any, però l’actitud dels vocals de la institució, poc receptius davant d’una realització gòtica en pedra, va abocar la peça a un llarg periple Durant un quant temps se’n perdé la pista, però la fortuna va fer que Pijoan la…

L’atribució d’un grup de sis o set obres conservades en ambdós costats dels Pirineus, pertanyents als darrers decennis del segle XV, a un sol pintor o bé a dos pintors diferents relacionats és, sens dubte, un dels temes més controvertits que té avui damunt la taula la historiografia artística catalana Mentre que per a un sector d’estudiosos cal plantejar la possibilitat que aquestes obres, innovadores en el context general de la darrera pintura gòtica catalana, siguin d’un únic autor –àdhuc amb nom i cognom, segons alguna de les hipòtesis formulades–, altres estudiosos que han tractat aquest…