Resultats de la cerca
Es mostren 111 resultats
Malgrat de Mar
Vista aèria de Malgrat de Mar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, al límit amb la Selva, estès a la plana al·luvial del delta de la Tordera, a la dreta del riu fins als darrers contraforts de la Serralada Litoral.
Situació i presentació A l’interior limita amb Palafolls, del qual se separà en època moderna, i a ponent amb Santa Susanna El 1852 serviren per a delimitar-lo les fites següents el cap de la Tordera desembocadura del riu, riba dreta del riu fins a la carretera de Malgrat a Blanes, molí de la Pedrera, torrent de Ca la Coixa, el Mas Vila, Valldejuli, turó d’en Serra 190 m, torre de Montagut 215 m, turó d’en Gelat i línia recta fins a la mar El terme comprèn la vila de Malgrat, cap de municipi, amb els barris de la Verneda al NW, Viader a l’altra banda del turó de Santa Rita, Can Palomeres i l’…
Collsuspina

Vista del nucli de Collsuspina (Moianès)
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi del Moianès.
Situació i presentació El terme de Collsuspina, que la demarcació territorial del 1936 assignà a la comarca d’Osona, s’estén al llarg de la serra que tanca per ponent la plana de Vic Limita al N i al NE amb els municipis osonencs de Muntanyola i Tona, respectivament a l’E i al SE amb Balenyà Osona al S amb Castellcir, i a l’W amb Moià Collsuspina és un terme essencialment muntanyós, format geològicament durant el període terciari El port o coll de la Pollosa 920 m és l’únic pas entre el Moianès i Osona El terme sobrepassa els 1000 m en la petita serralada de la part N, que va de la Caseta de…
l’Alta Ribagorça

Comarca
Comarca de Catalunya, al sector NW del territori català, al límit amb la comarca de la Ribagorça.
La geografia Cap de comarca, el Pont de Suert Comprèn l’alta vall de la Noguera Ribagorçana vall de Barravès i clotada del Pont de Suert i les valls afluents de la Noguera de Tor Vall de Boí i del riuet de Viu vall de Viu Fisiogràficament és compresa dins la conca oriental de la Noguera Ribagorçana l’occidental pertany gairebé en la seva totalitat a la comarca de la Ribagorça, des de la capçalera d’aquest riu, situada a la zona axial pirinenca que neix, però, al port de Viella, ja dins la Vall d’Aran fins a la barrera calcària de la serra prepirinenca de Sant Gervàs…
el Perelló
el Perelló
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre.
Situació i presentació El terme municipal del Perelló ocupa 100,67 km 2 després que el 1990 se segregués del seu terme el municipi de l’Ampolla, amb el qual limita al S A la part interior, al NW, és accidentat pels contraforts orientals de les Muntanyes de Cardó i la serra del Boix, ja que el terme arriba gairebé fins al portell de Xàquera, més a ponent del tossalet de la Pedra 753 m i del coll de Diamà, sector que confronta amb el municipi de Rasquera, de la comarca de la Ribera d’Ebre La façana marítima s’ha reduït molt a causa de la segregació de l’Ampolla, que ha pres una gran part de l’…
Luxació congènita de maluc
Patologia humana
Definició La luxació congènita de maluc consisteix en el desplaçament dels segments ossis vinculats en aquesta articulació, que perden el contacte normal a causa de factors generats durant la vida intrauterina Anatomia i causes L’articulació del maluc, o articulació coxo-femoral , és una articulació que enllaça l’os coxal de la pelvis amb el fèmur Correspon a l’os coxal un segment ossi fix format per una excavació de forma esfèrica, anomenada cavitat cotiloide Quan al fèmur, correspon un segment ossi mòbil, de forma arrodonida, que és l’extrem superior o cap del fèmur Una sèrie d’elements…
Agronomia 2014
Agronomia
Producció i consum de cereals El consum animal de cereals ha estat més del doble del consum humà, cosa que hauria de fer reflexionar sobre la sostenibilitat del sistema europeu de producció intensiva de carn © Fototeca2 / Leon Forado / Fotoliacom Per a la campanya agrícola 2014-15 es va estimar que la producció mundial de cereals seria d’uns 2,5 milers de milions de tones, un valor lleugerament superior al del consum mundial, cosa que farà que les reserves mundials de cereals augmentin fins a arribar a 0,6 milers de milions de tones, el valor més alt dels darrers 15 anys En aquestes…
Energia 2017
Tecnologia energètica
Energies renovables L’evolució de la potència elèctrica installada al món dona una idea precisa de l’evolució del preu de l’energia elèctrica que, en l’actualitat, està assolint cada font d’energia per a generar electricitat Per primera vegada en la història, durant l’any 2016, l’energia solar sumant la tecnologia fotovoltaica amb la termosolar va ser la font energètica líder, amb 72 GW, seguida per l’eòlica, amb 53 GW, el carbó amb 52 GW, el gas natural amb 41 GW i la hidro-elèctrica amb 31 GW En el rànquing, no hi van aparèixer fonts energètiques clàssiques, com la nuclear o el petroli,…
Informàtica 2017
Electrònica i informàtica
Com en els darrers anys, l’evolució de la informàtica sembla centrar-se cada dia més en les realitats i potencialitats dels telèfons intelligents, o smartphones Cada vegada més, aquestes noves màquines es comporten com a veritables ordinadors portàtils amb tota mena de funcionalitats i semblen cridades a ser una mena "d’ordinador de companyia" del futur La limitació més gran dels smartphones és la seva pantalla reduïda, malgrat haver estat considerada, fins i tot, com a possible suport per a veure pellícules i altres produccions audiovisuals Cal recordar que la competència real en aquest cas…
Agost 2017
Dimarts 1 L’empresa d’embotits Casademont, adjudicada a un grup aragonès El grup aragonès Costa és el nou propietari de l’empresa d’embotits Casademont © Casademont - Grup Costa El jutjat mercantil de Girona aprova la venda de l’empresa d’embotits Casademont al grup aragonès Costa per 21,9 milions d’euros Casademont, una de les empreses líders del sector a Catalunya, arrossegava un deute d’uns 25 milions d’euros per les elevades inversions que no havia recuperat i va presentar concurs de creditors el 4 de juliol Costa en mantindrà la plantilla, de més de 250 empleats, en els centres de…
la Plana Alta

Comarca del País Valencià, a la regió de Castelló.
La geografia Cap de comarca, Castelló de la Plana Ocupa una posició central dins la regió És limitada al S pel Millars i al NE per la serra d’Irta, que la separen de la Plana Baixa i del Baix Maestrat, respectivament La rambla de la Viuda fa de límit amb l’Alcalatén per l’est, i la serra d’Espareguera i el tossal de Saragossa la separen pel NE de l’Alt Maestrat El sector litoral de la comarca és dividit en dues parts pel promontori d’Orpesa Al N d’aquest hi ha el pla d’Albalat, d’uns 4 a 5 km d’amplària i 20 de llargària, zona de costa baixa i sorrenca —limitada al N pel petit delta del riu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina