Resultats de la cerca
Es mostren 208 resultats
La invenció de la tradició republicana
Allegoria de la proclamació de la Primera República, “La Flaca”, Barcelona, 6-3-1873 BC Com totes les cultures polítiques modernes que intenten articular-se en moviments d’opinió, la democràcia i el republicanisme van tendir a fer, al llarg del segle XIX, un procés de selecció dels materials que els facilitava el passat, a construir, a partir d’una herència de referents compartits amb el conjunt de la societat on es movien, una genealogia pròpia que fes les funcions de tradició legitimadora de les seves particulars aspiracions La literatura de canya i cordill, la novella de fulletó conreada…
La política pitiüsa
La societat pitiüsa del tombant del segle XX està marcada per una tendència irrefrenable cap al monocultiu econòmic El sector serveis, és a dir, l’oferta turística i l’ampla gamma d’oferta complementària, ocupen aproximadament el 82% de l’activitat econòmica insular, per sobre de la mitjana balear Durant la dècada dels noranta es consolidà el caràcter altament estacional del turisme, que es concentra els mesos de juliol i agost, tot i els esforços dels responsables polítics per introduir propostes desestacionalitzadores Una de les característiques fonamentals de l’oferta turística,…
Ricard Blasco i Laguna
Historiografia catalana
Historiador, escriptor i cineasta.
Vida i obra Jove precoç, a setze anys descobrí el valencianisme d’esquerres i s’incorporà activament a les tasques polítiques i de redreçament cultural El 1937, en plena eclosió bèllica, s’afilià al Partit Valencianista d’Esquerra, fundà la collecció literària “Espiga”, on publicà el seu primer llibre, actuà com a responsable de la secció “Entre la vida i els llibres” de la revista Nueva Cultura , s’integrà dins l’Aliança d’Intellectuals per a la Defensa de la Cultura i fou un dels representants de la delegació del País Valencià al II Congrés Internacional d’Escriptors Antifeixistes, celebrat…
La metàfora del Barça
Venda de productes del Barça, sd Prisma El Barça va arribar als anys de la transició política essent “més que un club” El celebrat i repetidíssim eslògan de Narcís de Carreras i Guileras, president durant els anys seixanta, va resumir amb no poc enginy literari dient-ho tot sense dir res la funció substitutòria del Barça d’aquells anys El Barça era una excusa, mig lúdica i mig èpica, per a la unió sentimental dels catalans que, durant la dictadura del general Franco, no disposaven de cap altra possibilitat d’expressió i expansió collectives En certa manera, la gent del Barça havia girat el…
La ciutat i la muralla de la Seu d’Urgell
Art romànic
Vista aèria del centre històric de la vila, en què s’observen el nucli inicial al nord i l’eixample medieval amb el nucli catedralici al sector de llevant ECSA – A Villaró Situació La ciutat de la Seu d’Urgell es troba situada en l’interfluvi del Segre i la Valira, damunt una petita terrassa fluvial Hi conflueixen dues vies de comunicació importants, la carretera C-1313 de Lleida a Puigcerdà i la C-145 que es dirigeix a Andorra Mapa 34–10215 Situació 31TGC735905 Les muralles que encerclaven el nucli medieval de la Seu d’Urgell conformaven un recinte de forma triangular i foren enderrocades…
Hong Kong
![](/sites/default/files/media/FOTO/120056.jpg)
Vista general de Hong Kong
© Corel
Territori no independent
Regió administrativa especial del sud de la Xina, a la mar de la Xina Meridional, formada per l’illa de Hong Kong, la península de Kowloon i els Nous Territoris.
La geografia física, econòmica i humana El territori és accidentat i mancat de cursos d’aigua El clima és suau a l’hivern i calorós i humit a l’estiu El 99% de la població és xinesa i l’1% és europea Des de la fi de la Segona Guerra Mundial, l’economia de HongKong, basada en nombrosos recursos industrials tèxtil i microelectrònica i, més tard, sobretot comercials i financers prop del 80% de la població activa i una de les primeres places financeres mundials a mitjan anys noranta, presenta un dels índexs de creixement més alts del món, el qual, gairebé ininterromput…
L’Editorial Selecta: els límits d’un programa de recuperació
Retrat de JM Cruzet, sd ECSA Després del 1939, Josep Maria Cruzet i Sanfeliu, amb una bona experiència a l’editorial Catalònia abans de la Guerra Civil, va treballar com a editor, sota la marca d’Ediciones Selectas, i també com a llibreter a l’obligatòriament rebatejada Casa del Libro Parallelament a aquestes activitats, es va proposar de publicar en llengua catalana i, a la primavera del 1941, va demanar permís per a editar les obres completes de Jacint Verdaguer, amb la mediació d’Ignasi Agustí La censura, en aquells moments sota l’alta responsabilitat d’Antoni Tovar, li concedí l’…
El Dau al Set
Dibuix de M Cuixart a “Dau al Set”, Barcelona, desembre del 1950 BC L’àmbit de les arts plàstiques sofrí, com tots els altres, les conseqüències de la guerra i del daltabaix del 1939 D’una banda —a més del fet que el collectiu de pintors i escultors es veié també afectat per l’exili—, el panorama general va continuar dominat per alguns dels artistes més prestigiosos dels anys anteriors N’hi hagué que s’arrengleraren amb el nou règim Aquest va ser el cas de Pere Pruna D’altra banda, el marc polític i social dels primers anys quaranta va afavorir l’auge del colleccionisme i, alhora, va fer…
Castell de les Sitges (Torrefeta)
Art romànic
Situació Castell constituït per una torre del segle XIII i una muralla que l’encercla que es pot datar al segle XIV ECSA-J Bolòs Aquest castell és situat al veïnat de les Sitges, avui deshabitat, a l’E de Palou de Sanaüja Mapa 34-14 361 Situació 31TCG529311 Si seguim la carretera L-313 que va de Guissona a Ponts, a poc més d’1 km del trencall de Florejacs, en uns revolts, surt a mà esquerra una pista de terra ampla, que es dirigeix cap al N-W Uns 700 m després, surt també a mà esquerra un camí bo que, seguint la direcció S, ens portarà fins al veïnat de les Sitges JRG-DRR-JIR-JMT Història El…
Manual del frau electoral
La Guàrdia Civil garantint el triomf del candidat oficial a la Seu d’Urgell, “La Campana de Gràcia”, Barcelona, 31-5-1885 BC La desnaturalització dels processos electorals, incloent-hi la intervenció governamental per garantir-se’n un resultat favorable, va ser un fenomen consubstancial als règims liberal-oligàrquics europeus A l’espanyol, l’ús d’eixes tècniques d’adulteració es remunta als inicis mateixos de l’Estat liberal El règim de la Restauració no feu més que sistematitzar eixes pràctiques i intentar dotar-les d’una coordinació més o menys centralitzada a fi d’assegurar l’alternança…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina