Resultats de la cerca
Es mostren 116 resultats
Angoixa
Cinematografia
Pel·lícula del 1986; ficció de 90 min., dirigida per Josep Joan Bigas Luna.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Samba PC Pepón Coromina, Luna Films Barcelona ARGUMENT I GUIÓ JJBigas Luna FOTOGRAFIA Josep Maria Civit Agfacolor i Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Felipe de Paco MUNTATGE Tom Sabin, Ernest Blasi MÚSICA José Manuel Pagán SO Barbara Becker so directe, Paul Zydel INTERPRETACIÓ Zelda Rubinstein Alice, Michael Lerner John, Talia Paul Patrícia, Àngel Jové l’assassí, Clara Pastor Linda, Isabel García Lorca Caroline, Xavier Duran Moe, Elisa Crehuet Ann, Vicent Gil l’inspector, Mingo Ràfols un chicano , Craig Hill el doctor de l’hospital ESTRENA…
Ramon Sunyer i Clarà

Detall d’un fermall, obra de Ramon Sunyer i Clarà
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Joier i argenter.
Deixeble del seu pare, Josep Sunyer i Parera, i de l’escola de Francesc d’A Galí Inspirant-se en el llibre de passanties del gremi de joiers i argenters, creà un estil on els elements del barroc popular català són imbricats amb elements del cubisme sintètic i aconsegueixen una perfecta conjunció fou l’anomenat estil Sunyer , que el convertí en un dels principals artistes noucentistes Renovador de l’art litúrgic, en fou el més important creador del moment, amb obres com la medalla commemorativa del Congrés Litúrgic de Montserrat 1916, el portapau de l’abadia de Montserrat, el…
acadèmia
Música
Societat constituïda per a l’estudi i la difusió de la música.
Més en general, societat literària, artística o científica constituïda per al progrés de les lletres, les arts o les ciències Les acadèmies musicals tingueren el seu origen en les de caràcter general sorgides dels intents de restauració de la cultura clàssica, pròpies del Renaixement italià Inspirant-se en el nom illustre de l’Acadèmia de Plató, al segle XV aparegueren les primeres acadèmies modernes de caràcter filosòfic -Acadèmia Platònica de Florència- o bé arqueològic i filològic -Acadèmia Romana- A partir d’aquest moment, però sobretot des del segle XVII, en foren creades d’…
Lorenzo de Mèdici

Lorenzo de Mèdici, retrat del pintor Domenico Ghirlandaio
© Corel / Fototeca.cat
Filosofia
Història
Política
Polític i humanista italià.
Senyor de Florència Lorenzo I 1469-92 Fill de Piero I de Mèdici, senyor de Florència, i de Lucrècia Tornabuoni, fou, de jove, encaminat cap a l’exercici de la política i cap a les belles lletres A vint anys contragué matrimoni, amb Clarice Orsini Mort el pare 1469, es féu càrrec del govern de la ciutat i de l’estat, juntament amb el seu germà GiulianoI, fins a la mort d’aquest 1478 Aleshores passà a ésser únic regidor de la república, però actuà com un senyor absolut Membre vitalici del potenciat Consell dels Cent, sotmeté la ciutat de Volterra 1472, però, a partir d’aquest moviment, s’…
Thomas Mann
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Fill d’una antiga i rica família de comerciants de Lübeck, estudià a Munic Juntament amb el seu germà Heinrich viatjà a Itàlia, on inicià la seva primera obra important, Die Buddenbrooks 1901, on descriu la decadència d’una família burgesa de Lübeck La seva atenció, però, se centra més en els éssers humans i en llurs caràcters que en llur situació política i social També el preocupa el conflicte que pot sorgir entre la intelligència l’art i la vida, tal com ho planteja en Tonio Kröger 1903 i en Der Tod in Venedig ‘La mort a Venècia’, 1912 Durant la Primera Guerra Mundial desaprovà els atacs…
La verdad sobre el caso Savolta
Cinematografia
Pel·lícula del 1978-1979; ficció de 130 min., dirigida per Antonio Drove Fernández-Shaw.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Domènec Pedret, PC Barcelona, Filmalpha Itàlia, Nef Diffusion França ARGUMENT La novella homònima 1975 d’Eduard Mendoza GUIÓ Antonio Larreta, ADrove FOTOGRAFIA Gilberto Azevedo color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Luis Argüello MUNTATGE Guillermo SMaldonado MÚSICA Egisto Macchi INTERPRETACIÓ José Luis López Vázquez Domingo Pajarito de Soto, Ovidi Montllor Javier Miranda, Omero Antonutti Enrique Savolta, Charles Denner Lepprince, Stefania Sandrelli Teresa, Rogelio Ibáñez Fortet, Ettore Manni Nicolás Claudedeu, Alfred Lucchetti el vell, Pau Garsaball Vázquez,…
Orfeu
Mitologia
Personatge de la mitologia grega, de suposat origen traci, fill d’Eagre i d’una de les muses (Polímnia o Cal·líope).
Cantor, amb les seves melodies encisava els animals i tota la natura El seu nom presenta problemes d’etimologia, així com també el seu tractament mític, que es presenta desdoblat D’una banda, la seva figura va lligada a la davallada als inferns, a la recerca d' Eurídice , el rescat de la qual aconseguí després d’haver persuadit amb el seu cant les divinitats infernals De l’altra, participa també del mite del trossejament per part de les mènades En aquest punt, la seva mort es vincula amb Dionís Zagreu orfisme És difícil de fixar l’antiguitat del mite i destriar-ne els elements d’origen…
sentiment de culpabilitat
Psicologia
Consciència de falta en un individu, que es manifesta inconscientment en la seva conducta, tot inspirant-li una angoixa davant un crim no manifest o imaginari.
Si és molt intens, aquest sentiment porta a la neurosi i àdhuc a la follia i a la desesperació Un moralisme extremat pot portar a aquest sentiment, que és diferent de l’autèntica responsabilitat d’una falta i, en teologia cristiana, de la consciència de pecat
Israel/Palestina 2016
Estat
Al maig, els ultranacionalistes de la formació Yisra’el Beitenu ‘Israel és la nostra llar’ van entrar en la coalició de Govern, que va passar a tenir 66 diputats dels 120 del Parlament, i el primer ministre, Benjamin Netanyahu, va nomenar Avigdor Lieberman, líder d’Yisra’el Beitenu, ministre de Defensa La intifada dels Ganivets, iniciada a l’octubre del 2015, va continuar durant els primers mesos de l’any Al juny, ja es comptabilitzaven 34 israelians assassinats, i 3 estrangers i 220 palestins morts L’onada de violència va tenir lloc en un context de paràlisi política i…
impressionisme
Petit nu en blau , de Renoir (1841-1919)
© Corel Professional Photos
Art
Corrent estètic iniciat i desenvolupat sobretot a França al darrer quart del s XIX.
Consisteix, de fet, en una darrera etapa del naturalisme, nom que en un principi fou sovint emprat per a designar-lo, perquè aguditzà la recerca d’una realitat més autènticament reflectida que en la pintura anterior Centrant-se en temes tan prosaics i quotidians com els del realisme, els impressionistes els pintaven, però, in situ , com en una instantània fotogràfica —cal recordar el lligam que els unia amb Nadar— i molt sovint en una sola i ràpida sessió, i aconseguiren visions fugaces que, en ésser exposades, desferen la diferenciació convencional entre esbós i obra definitiva D’altra banda…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina