Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
Introducció al Modernisme
El Modernisme és el moviment que més força ha tingut en l’art català modern Cap altra tendència ha estat tan carismàtica i amb un pes tan gran, fins i tot a nivell popular, i evidentment no és tan sols un moviment de les arts plàstiques sinó que afecta tot el conjunt de la cultura catalana Fins a l’adveniment del Modernisme l’art català modern –a l’època medieval sí que ho havia fet i més tard potser només ho farien els escultors neoclàssics Campeny i Solà– gairebé mai no havia assolit un nivell veritablement comparable als principals focus artístics de l’art occidental Només per això el…
Sector financer i mercat de capitals al primer terç del segle XIX
Les finances catalanes abans del Banc de Barcelona alguns aspectes generals Manuel Girona i Agrafel, fundador del Banc de Barcelona Retrat a la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona En aquesta part analitzaren sintèticament diversos aspectes de les finances catalanes en relació amb el mercat de capitals, des del final del segle XVIII fins a la creació del Banc de Barcelona, el 1844 Aquesta data, com és sabut, representà l’inici d’un canvi radical, en relació a l’etapa anterior, caracteritzada per l’absència d’entitats financeres especialitzades Els països occidentals, a mesura…
El monestir de Poblet (segles XII-XIII)
Art gòtic
Lavabo del claustre del monestir de Poblet Aquest petit edifici, part integrant del claustre, es troba just davant del refetor, i era utilitzat per a les ablucions dels monjos Es tracta d’una construcció de planta hexagonal coberta amb volta de creueria i façanes formades per un doble ordre d’arcs Aquest tipus de templet, que agermana la bellesa amb l’austeritat, posa una nota de vida als austers claustres dels monestirs cistercencs, construïts majoritàriament en valls i planures on abunda l’aigua FB Als edificis cistercencs medievals cal distingir, en general, dues etapes ben diferenciades…
El cinema a l'època modernista
Al llarg dels seus cent anys d’història, el cinema ha coincidit diverses vegades amb els corrents artístics que li han estat contemporanis, convertint-se en un camp més d’expressió artística L’exemple més significatiu és l’Expressionisme, quan als anys vint alguns cineastes alemanys van fer seu el gust pertobador que imperava en les pintures de l’època i van fer del cinema un mitjà d’expressió de l’angoixa humana Una mica més tard i molt més a prop nostre, la mateixa collaboració entre art i cinema donava els seus fruits de la mà de gent com Dalí i Buñuel De fet el cinema és en si mateix la…
La vida als rius i als llacs dels deserts i subdeserts freds
La immensitat dels llacs, l’evanescència dels rius Tot i l’extrem dèficit hídric que pateixen els deserts freds, també hi ha llacs i rius veritables Encara més, és precisament en l’àmbit dels deserts freds on es troba el llac més gran del món la mar Càspia I també on apareix el quart més gran pel seu volum, si més no fins a temps recents la mar d’Aral Les aigües salabroses que no desemboquen enlloc Tanmateix, l’extrema aridesa del clima desèrtic, conseqüència de les escasses precipitacions i l’elevada evaporació, fa impossible el desenvolupament d’una xarxa fluvial normal Els rius que…
Argenters, orfebres i joiers
Els primers temps A les acaballes dels anys vuitanta del segle XIX, quan el que després s’ha conegut com el Modernisme català podia donar-se per iniciat, la joieria, l’orfebreria i argenteria eren, en opinió coetània de Josep Coroleu, una indústria verament barcelonina i la que més havia progressat els darrers temps El mateix Coroleu el 1888 consignava la respectable xifra de cinquanta-cinc joiers i argenters a Barcelona, i destacava d’entre aquests les cases Vídua Masriera i fills –de fet aleshores ja Masriera Germans–, Vídua i fills de Cabot, Joaquim Feliu, Josep Guimet, Pere Bruny, i una…
Pintura d’època romànica (Barcelona)
Art romànic
Pintura mural del palau Aguilar o de Caldes al MNAC Del palau Aguilar o palau dels Caldes actualment una part del Museu Picasso procedeix un conjunt de pintura mural que avui es conserva al Museu d’Art de Catalunya Les campanyes, engegades ja des de fa anys per diverses personalitats del món de la cultura de Barcelona, per cridar l’atenció sobre el carrer de Montcada van tenir els seus primers fruits en l’adquisició per part de l’ajuntament de la ciutat, l’any 1953, del palau Aguilar A partir de l’any 1960 es plantejà la possibilitat de reutilitzar el Palau com a seu del Museu Picasso Fou…
El corrent internacional
Art gòtic
L’increment de les dimensions dels vidres i la diversificació i aclariment de les tonalitats foren constants al llarg del segle XIV i principi del XV Les coloracions s’enriquiren gràcies a l’extensió, a tots els colors, de les combinacions dels vidres plaqués , que abans es reservaven al vermell La generalització del groc d’argent sobre diferents colors contribuí a l’estalvi dels talls del vidre, ja que possibilitava el canvi de color en un sol fragment Això propiciava també l’aclariment dels tons per la utilització de vidre incolor A les novetats tècniques, s’hi afegiren els canvis formals…
Macià Bonafè i altres tallistes del segle XV
Art gòtic
Sant Antoni Abat, atribuït a Macià Bonafè, part de la tanca del cor o barana de la trona de la catedral de Vic Aquest baix relleu de fusta de noguera potser va formar part de la tanca del cor o de la barana de la trona de la catedral de Vic Entre el 1440 i el 1447 l’escultor barceloní Macià Bonafè va fer a la seu de Vic un nou cor, una trona i un “lligender” Sembla que la trona tenia una estructura semblant a la de la catedral de Barcelona, amb planta poligonal i una escala d’accés adossada al mur Museu Episcopal de Vic - JM Díaz Durant tot el segle XV, els temples dels països de la corona…
La força dels nuclis extrabarcelonins
El Modernisme a Catalunya no és un fet exclusivament barceloní Els grans arquitectes modernistes van deixar una part important de la seva producció fora de Barcelona Antoni Gaudí, per exemple, a Santa Coloma de Cervelló Lluís Domènech i Montaner a Reus i Canet de Mar Josep Puig i Cadafalch a Mataró i Argentona Enric Sagnier a Montserrat Joan Rubió i Bellver, també a Santa Coloma de Cervelló, Reus, Ripoll o Raïmat D’altres van connectar la seva obra a localitats concretes i, en readaptar les formes del Modernisme a uns usos i tipologies arquitectòniques determinades es van produir com a…