Resultats de la cerca
Es mostren 453 resultats
fariseu | farisea
Jesucrist discuteix amb els fariseus el tribut al César (miniatura del mestre Alexander, 1430)
Koninklijke Bibliotheek
Judaisme
Individu d’un grup religiós del judaisme del segle II aC.
Els fariseus eren pietosos i vivien separats de tot el que era legalment impur S'autoanomenaven companys o sants apartats i gaudien de popularitat Religiosament eren tradicionalistes i propugnaven un nacionalisme extrem Al segle I aC es convertiren de fet en governants del poble
Martí I de Catalunya-Aragó
Martí I de Catalunya-Aragó segons la miniatura dels Privilegis de la Cartoixa de Valldecrist
© Fototeca.cat
Història
Rei de Catalunya-Aragó (1396-1410) i de Sicília (Martí II) (1409-10).
Fill segon de Pere el Cerimoniós Pere III de Catalunya-Aragó i d’ Elionor de Sicília , rebé del seu pare els títols de comte de Besalú, senescal de Catalunya 1368 i comte de Xèrica 1372, i des del 1378 afegí el càrrec de lloctinent del seu pare a València El 1372 es casà a Barcelona amb Maria de Luna , hereva del comtat de Luna i de la senyoria de Sogorb, matrimoni que ja havia estat concertat el 1361 De llurs quatre fills, Martí Martí I de Sicília , Jaume, Joan i Margarida, només el primer superà la infantesa Hereu de la mare, Elionor, la succeí en els seus drets a la corona siciliana,…
Beatus de la Seu d’Urgell
Art romànic
Miniatura del Beatus de la Seu d’Urgell que illustra el foli 113 amb el tema dels adoradors de l’anyell G Llop Al Museu Diocesà d’Urgell es conserva, amb el núm 501 de l’inventari, el conegut Beatus de la Seu d’Urgell , còdex illustrat que inclou el Comentari a l’Apocalipsi de Beat de Liébana Juntament amb el Beatus de Girona constitueixen els dos únics exemplars que es conserven actualment a tot Catalunya És compost per VII + 231 folis en pergamí i presenta lletra minúscula visigòtica, del segle X, que sembla obra de diverses mans L’absència de subscripcions que aclareixin algun punt relatiu…
Rafael Montesinos i Ramiro
Pintura
Pintor.
Es formà a València amb Josep Pérez i a Madrid amb Bernat López, de qui fou deixeble fervorós Concorregué a les Exposiciones Nacionales de Madrid Bàsicament paisatgista, sobresortí també com a retratista Clotilde Donday de Montesinos , Museu de Belles Arts de València i en la miniatura, en la pintura religiosa i en la mitològica Representant tardà de l’academicisme, fou membre de mèrit de l’Acadèmia de Sant Carles 1846, on fou professor Decorà unes sales del palau reial de Madrid, motiu pel qual Isabel II el nomenà pintor de cambra el 1851 Els seus fills Marian i Rafael…
estil elisabetià
Art
Estil artístic anglès desenvolupat durant el regnat d’Elisabet I d’Anglaterra (1558-1603).
El classicisme francès influí damunt els arquitectes anglesos de l’època, tot i que en l’arquitectura no cortesana es mantingué una forta tradició del gòtic perpendicular La vitalitat de l’època es palesa en grans construccions, com Burghley House, prop de Stamford, de William Cecil 1585, i sobretot al castell de Longleat, al Wiltshire, començat el 1568 Si l’escultura era mediocre i àdhuc barroera tomba de Richard Pecksall a Westminster, la pintura es limitava al retrat i als temes allegòrics els altres gèneres havien estat proscrits el 1533 i eren en les mans d’estrangers Marc Gheeraerts,…
Emerencià Roig i Raventós
Museologia
Literatura
Escriptor, col·leccionista i farmacèutic.
Fill del pintor Joan Roig i Soler Es llicencià en farmàcia el 1906 Dedicat a l’estudi de la cultura marinera catalana, escriví, entre altres obres, Blanes marítim, notes històriques 1924, Blanes marítim, apèndix 1929, La pesca a Catalunya 1927, La marina catalana del vuitcents 1929 i Sitges dels nostres avis 1934 amb Joan Amades i Gelat publicà, en el Butlletí de Dialectologia Catalana , Vocabulari de l’art de la navegació i de la pesca 1924 i Vocabulari de la pesca 1926 El 1923 guanyà un premi de l’Institut d’Estudis Catalans al millor vocabulari marítim Illustrà amb dibuixos fets d’ell…
Canà
Les noces de Canà: Jesucrist converteix l’aigua en vi (miniatura del mestre Alexander, 1430)
Koninklijke Bibliotheek
Ciutat
Ciutat de Galilea, on, segons l’evangeli de Joan, Jesús obrà el primer miracle en convertir l’aigua en vi en unes noces.
Sembla que es tracta de Kafr Kanna, entre Natzaret i el llac de Tiberíades El tema de les noces de Canà ha estat tractat iconogràficament ja des d’època paleocristiana Destaca l’obra, de grans dimensions, del Veronès actualment al Musée du Louvre A la catedral de Barcelona es conserva, dins el retaule de la Transfiguració de Bernat Martorell, una notable representació del tema
biografia
biografia Ramon Llull en una miniatura de la Vida coetània de la Badische Landesbibliothek de Karlsruhe
© Fototeca.cat
Literatura
Història de la vida d’algun personatge, escollit generalment en virtut de la seva activitat o del seu ressò públics.
Gènere literari prestigiós, la seva tècnica actual és el resultat d’una llarga evolució Inicialment la biografia tendí a servir unes intencions religioses, filosòfiques, històriques, polítiques, etc, que anaven més enllà de la simple representació de la persona biografiada Agricola final del s I, de Tàcit, les Vides paralleles s II, de Plutarc, els Evangelis, sobre Jesús, etc A la Xina, la primera obra d’intenció biogràfica coneguda és Sunyu ~s IV aC, però el gènere únicament es formalitzà amb Shiji ‘Memòries històriques’, de Sima Qian, i a partir d’aquí s’estereotipà ràpidament per a jutjar…
Sunifred II d’Urgell
Sunifred II d’Urgell en una miniatura de la Genealogia dels Reis d’Aragó (s XV)
© Fototeca.cat
Història
Comte d’Urgell (897-948), fill de Guifré I de Barcelona
el Pelós i de Guinedilda
.
En morir el seu pare es trencà el principi tradicional que els reis francs nomenessin els comtes per a Catalunya i s’establí el principi hereditari en la transmissió del càrrec comtal L’establiment d’aquest principi hereditari fou potser el pas més gran donat pels comtes catalans vers la independència i la sobirania Talment com si els tres fills grans del Pelós assimilessin les honors a un bé privat, en morir llur pare les heretaren, se les mig repartiren i les començaren a governar sense esperar llur investidura per part de la monarquia, potser aprofitant que el monarca regnant, Odó I, no…
efa
Música
Cadascuna de les obertures (obertura acústica) en forma de F antiga fetes a la part central de la taula harmònica d’alguns instruments cordòfons, generalment per parelles i simètriques respecte a l’eix longitudinal que defineix la direcció del mànec.
En actuar com a pas de sortida de l’aire interior, faciliten la vibració de la tapa harmònica, en donar-li major elasticitat Vogides amb serra i finalment tallades a mà, la forma de les efes i la manera en què estan treballades són un identificador dels tallers i escoles de luthieria En la iconografia dels primers instruments europeus, violes i rebecs primitius del segle XII, ja es troben obertures, principalment circulars i en forma de C o B Les primeres efes amb una forma semblant a la moderna pertanyen a una viola d’arc que apareix en una miniatura d’un saltiri anglès del principi del…