Resultats de la cerca
Es mostren 116 resultats
Santa Magdalena de Fígols (Montmajor)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat nord-occidental R Viladés La casa Fígols i, per tant, l’església, són en un lloc elevat respecte del seu entorn Poderoses alzines l’envolten per la part de ponent Algunes construccions adossades a la capella destorben la visibilitat de la dita construcció S’hi diu missa un cop l’any Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 93,6 — y 47,1 31 TCG 936471 Per arribar-hi cal prendre la carretera que va de Cardona a Montmajor Al quilòmetre 6,700 hi…
La pell com a barrera
Fisiologia humana
La pell actua com a barrera protectora que impedeix el pas de gèrmens i de substàncies químiques La funció de barrera és duta a terme en la capa de secrecions que cobreix la superfície cutània i en els diversos estrats de la pell La superfície de l’epidermis és coberta per l’anomenat mantell àcido-gras , constituït per les secrecions provinents de les glàndules sebàcies i sudorípares, i per les restes cellulars despreses de la capa còrnia de l'epidermis El mantell àcido-gras impedeix el pas de l'aigua, perquè aquest líquid no es dissol en els greixos i, per tant, no el pot travessar D'altra…
glàndula de Zeis
Anatomia animal
Cadascuna de les glàndules situades en el cantell lliure de la parpella; es presenten en nombre de dues per cada fol·licle pilós, al costat de les glàndules ciliars o de Moll.
Pell i annexos en la vellesa
La pell i els seus annexos presenten una de les manifestacions més evidents del procés d’envelliment, no tant perquè són les més precoces, sinó perquè són les més externes i fàcilment visibles Al cap i a la fi, l’aparició d’arrugues ha esdevingut sinònim d’envelliment, per bé que de manera estereotipada, ja que és del tot normal que es comencin a formar en plena edat adulta o fins i tot en la joventut El seu origen correspon, bàsicament, a una disminució del greix subcutani, un aprimament del derma i una pèrdua de les fibres elàstiques de l’epidermis Així, és ineludible que amb el pas dels…
Impetigen
Patologia humana
Definició L’ impetigen és una infecció de les capes superficials de la pell causada per bacteris estreptococs o estafilococs que es caracteritza per l’aparició de vesícules o butllofes que, en trencar-se, formen crostes groguenques Aquesta infecció és molt contagiosa Justament la paraula impetigen del llatí impetigine està connectada amb el verb impetere , que significa ‘atacar’ o ‘escometre impetuosament’, i es refereix a la facilitat amb què es difon la malaltia, tant a d’altres persones com a diverses parts del cos de la persona afectada Els gèrmens responsables de l’…
Sant Bartomeu de Centcelles (Constantí)
Art romànic
Hom ha suposat que aquesta antiga església parroquial fou construïda aprofitant la sala de la cúpula que es troba a l’interior del mausoleu constantinià de Centcelles Una primera menció del lloc de Centcelles figura en una escriptura de donació, considerada suspecta, feta l’any 888 al monestir de Ripoll per part del comte Guifré el Pilós Segons cita el document textualment, el comte li donà “ in ipsa Marcha, iuxta civitatem Terragonam, locum quem vocant Centumcellas, cum miliarios IIII in giro, decimis et primiciis et cum exiis et regressiis suis et cum omni libertate ”, és a dir, li cedí el…
satúrnids
satúrnids (Saturnia pyri)
© Fototeca.cat
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters que inclou papallones de talla gran (envergadura alar de fins 25 cm), de cos pilós amb espiritrompa reduïda o sense, ocels molt visibles sobre les ales amples i antenes bipectinades.
Alguns teixeixen capolls de seda tenen larves grans i fitòfagues Són de costums nocturns i la majoria viuen als països tropicals, bé que són cosmopolites Posseeixen atracció sexual a gran distància, mitjançant l’olfacte Els gèneres més coneguts són Saturnia, Attacus i Graellsia graèlsia
borra
Inflorescència de flors aclamídies i poc acolorides però amb aspecte pilós a causa, en bona part, dels llargs estams ben aparents per la manca de calze, pròpia de diversos arbres com l’alzina, l’àlber, el castanyer, etc.
Miquel Coll i Alentorn
Historiografia catalana
Historiador i polític.
Vida i obra Acabà els estudis d’enginyer tèxtil a l’Escola Industrial de Terrassa el 1925 i exercí la seva professió en diverses empreses tèxtils 1928-69 Militant d’Acció Catalana, el 1932 passà a Unió Democràtica de Catalunya UDC, fundada l’any anterior, i n’ocupà diversos càrrecs fins a la Guerra Civil Espanyola Fou l’únic membre del consell de govern d’UDC que romangué a Barcelona el 1939 Restaurà amb Ramon Aramon els Estudis Universitaris Catalans EUC Coll i Alentorn, que havia estat alumne de Jordi Rubió i Balaguer als EUC 1925-27, hi tornà per seguir les seves classes 1942-45 i les de…
Vila fortificada d’Argelers
Art romànic
Situació Tram del recinte medieval d’aquesta vila, ambuna bestorre de planta rectangular atalussada ECSA - B Cellerier La vila d’Argelers és situada a 2 km de la mar, sobre l’actual carretera N-9 Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 32’ 8” N - Long 3° 1’ 28” E PP Història El castell i la vila d’Argelers foren un domini tradicional dels comtes de Rosselló i dels seus successors La primera cita d’Argelers figura en un document del Liber Feudorum Maior , datat erròniament el 30 d’abril de 1138, document que el cartulari, malauradament, no donava sencer, sinó només amb dues línies de regest “ Carta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina