Resultats de la cerca
Es mostren 549 resultats
fagot
Música
En l’orgue, joc de llengüeta batent, de tubs cònics, talla estreta i amb el ressonador de llargària real.
També és conegut amb el nom de fagot oboè Com en l’orquestra, és de la mateixa família que l’oboè i el contrafagot Rar en la tessitura de 4', en la de 8’ es troba generalment en un teclat manual En la tessitura de 16’ pot estar emplaçat en un teclat expressiu o bé, més sovint, en el de pedal El seu ressonador ha experimentat diverses formes, a voltes força capricioses, des de la seva aparició al final del segle XVI, la qual cosa ha influït en el timbre resultant, de caràcter solista Menys exuberant que la bombarda o la trompeta, el fagot és un dels timbres més reeixits de l’orgue
Verderola
Àrea de nidificació de la verderola Emberiza Citrinella als Països Catalans Maber, original dels autors La verderola és present tot l’any als Països Catalans Nia a les comarques pirinenques de Catalunya i Andorra i a la resta del territori es presenta només durant els mesos hivernals i els períodes de pas, i rareja vers el S Al País Valencià i a les Balears és un ocell molt rar o excepcional a l’hivern Amb l’arribada de l’estació freda, normalment des del final d’octubre fins a l’inici de la primavera, el març, les verderoles s’apleguen en estols, sovint barrejades amb altres…
Passerell golanegre
Aquest rar passerell ja l’esmenta Vayreda 1883, que el considerava com a un rar visitant de comarques gironines a la tardor i a l’hivern, sense aportar-hi dades concretes També hom té informació prou imprecisa sobre l’aparició d’exemplars en una temporada hivernal de la dècada dels quaranta, en el decurs de la qual se’n veieren a moltes localitats del Maresme i es capturaren alguns exemplars a Canyamars i Tordera Les primeres citacions ben datades i segures no s’efectuaren, però, fins a l’hivern de 1959-60, durant el qual es produí una irrupció de passerells…
Mosquiter pàl·lid
Àrea de nidificació del mosquiter pàllid Phylloscopus bonelli als Països Catalans Maber, original dels autors Aquest petit moixó és un migrador transsaharià que nia als Països Catalans continentals, mentre que s’observa d’una manera escassa en migració per qualsevol lloc, àdhuc les Illes És una espècie nidificadora estival molt estesa i bastant comuna al N de l’Ebre Al País Valencià solament cria a les comarques interiors muntanyoses o continentals, i defuig una àmplia franja litoral, de clima molt més mediterrani i sec, que s’eixampla progressivament cap al S, alhora que esdevé rar…
Xatrac gros
Es pot observar aquest magnífic xatrac a qualsevol punt del litoral en el decurs de les seves migracions, si bé el més corrent és detectar-lo en indrets determinats, on sol reposar i on arriba a romandre durant alguns dies això succeeix en el lloc on conflueixen àmplies platges i llacunes litorals i els xatracs s’aturen per pescar Al Rosselló és considerat com a excepcional i solament se’n coneixen 4 citacions des de l’any 1955, malgrat l’existència de grans llacunes litorals A Catalunya es deixa veure esporàdicament a la badia de Roses, a la badia del Ter i al delta del Llobregat i, de forma…
la Bastida de les Alcusses
Poblat ibèric en terme de Moixent (Costera), un dels més ben coneguts del País Valencià.
Excavat en bona part 1927-28 sota la direcció de Lluís Pericot i d’Isidre Ballester i Tormo, pot ésser pres com a prototip de la primera fase ibèrica ss V i IV aC fou destruït i abandonat a la segona meitat del s IV aC Entre les troballes més importants, conservades al Museu de Prehistòria de València, cal destacar el plom de la Bastida , placa amb inscripció en alfabet ibèric meridional o subibèric, dit també turdetà, cas molt rar en territori valencià Des del 1990 s’hi realitzaren treballs importants de consolidació i restauració També s’hi dugueren a terme alguns sondatges que…
Ànec canyella
Nòmada i migrador, el decrement de la població reproductora de l’ànec canyella a l’Àfrica i Europa ha estat molt manifest al llarg d’aquest segle, principalment durant la segona meitat Abans hivernava a les salines de la gola del Guadalquivir, però darrerament és molt rar Als Països Catalans és raríssim, amb 4 citacions, de les quals les corresponents a la dècada dels 80, atesa la raresa general de l’espècie, fan sospitar que siguin exemplars escapats de captivitat Les citacions concretes són al País Valencià, el setembre de 1954 o de 1955, un mascle adult caçat als arrossars de…
tresquiornítids
tresquiornítids Becplaner
© Fototeca.cat
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels ciconiformes coneguda antigament com a plataleids, caracteritzats pel cap —i molt sovint també el coll—, sense plomes, i pel dit posterior de les potes, situat una mica més alt que els altres.
Volen amb el coll i les potes estirats, i emeten uns sons agres i desagradables Habiten al sud dels EUA, a l’Amèrica centromeridional, a l’Àfrica i a la zona eurasiàtica mitjana i meridional Són inclosos en 20 gèneres i 30 espècies, i agrupats alhora en dos grups el dels ibis , de bec prim i arquejat, i el dels becplaners , amb el bec ample i deprimit i amb l’extrem més eixamplat Entre els ibis es destaca l’ibis sagrat Threskiornis aethiopicus , d’Egipte, el capó reial Plegadis falcinellus , rar en algunes zones de maresmes dels Països Catalans, i l’ibis blanc Eudocimus albus…
Cabussó orellut
Aquest cabussó, que apareix indistintament a la costa i a les llacunes litorals, pot considerar-se un migrador, i un visitant hivernal molt rar a Catalunya i a les Balears Està entre nosaltres entre el setembre i el febrer, i alguns individus hi romanen durant un període relativament llarg Les observacions són sempre d’exemplars isolats, llevat la d’Alcúdia, en què se’n veieren dos de junts Les citacions continentals són badia de Roses 200180, delta de l’Ebre 091173 i 200180 i llacuna del Remolar al delta del Llo bregat 10-201279 i diverses dates entre el 240980 i el 231280,…
Dofí mular
El dofí mular Tursiops truncatus és d’hàbits costaners i la seva supervivència depèn sovint de les preses que pugui sostreure de les arts de pesca que ha collocat l’home Sotmès a aquest règim de vida, no és rar que el seu cos es trobi ple de cicatrius i que les aletes caudals o dorsals hagin pres mal o fins i tot es trobin amputades parcialment Aquest tipus de senyals actuen com un marcatge natural i permeten la reidentificació de molts individus al llarg del temps Jordi Vidal Aquest dofí es caracteritza per la seva silueta robusta i el seu morro curt És de talla més gran que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina