Resultats de la cerca
Es mostren 185 resultats
Coco de mar
Luís Vaz de Camões 1525-80, el gran poeta èpic portuguès, escrigué en el cant desè d’ “Os Lusiadas” “A les illes Maldives neix la planta que al fons del mar arrela sobirana, el qual fruit contra la urgent metzina és tingut per oportuna medicina” Es referia a una misteriosa planta pretesament submarina que obsequiava la gent de les illes Maldives, i de les costes malabars, singaleses i fins insulíndiques, amb uns fruits singularíssims els cocos de mar Varats a la platja, en efecte, uns cocos immensos i de forma suggestiva apareixien molt de tant en tant i com per art d’encanteri,…
Els poders del peiot
El missioner i escriptor castellà Bernardino de Sahagún 1499-1590, que va passar una gran part de la seva vida entre els indis mexicans, va escriure en la seva “ Historia general de las Cosas de Nueva España “Hi ha una altra herba semblant a les tunes que rep el nom de ‘peyotl’ Aquells que se la mengen o se la beuen tenen visions espantoses o bé còmiques La intoxicació dura dos o tres dies i després desapareix És un aliment molt comú entre els txitximeques, ja que els dóna força en el combat i no senten por, gana ni set, i diuen que els protegeix de qualsevol perill” La planta a què es…
ària
Música
Peça per a veu solista i acompanyament instrumental, primordialment melòdica i de caràcter líric.
Tot i que pot ser independent, és més habitual trobar-la en el context d’una obra relativament extensa, com una òpera, un oratori o una cantata Durant els segles XVII, XVIII i XIX el terme també s’aplicà a la música instrumental En les suites instrumentals del Barroc tardà es referia a una peça d’aquestes mateixes característiques que oferia un contrast amb les restants, escrites en ritmes de dansa específics També designà una peça curta usada com a tema per a una sèrie de variacions Ària deriva del llatí aer , que significa ’aire o atmosfera’ L’ús d’aquesta paraula en sentit musical es…
Vila de Camprodon
Art romànic
La vila de Camprodon consta històricament de dos nuclis la Vila de Dalt, centrada per la plaça i l’església de Santa Maria, i la Vila de Baix, nascuda al final del segle XII al peu del castell de Camprodon, ara desaparegut, situat al puig de Sant Nicolau o de les Relíquies, centrada al seu torn per la plaça en la qual es troba l’església de l’antic convent del Carme, del segle XIV, el casal renaixentista anomenat Casa Ribes o Can Marquès, del segle XVII, en ruïnes i també l’ajuntament o Casa de la Vila, que conserva la façana renaixentista del segle XVI Relliga tots dos sectors el popular i…
El nou periodisme: Luis de Galinsoga
Lde Galinsoga els anys quaranta, CPérez de Rozas ANC-Fons “Solidaridad Nacional” / GS Luis de Galinsoga, que dirigia el diari “ABC” de Sevilla des del juliol del 1936, fou nomenat, el mes d’abril del 1939, director de “La Vanguardia Española” Aquell diari de Sevilla glossava la noticia del nomenament per part del “supremo jerarca de la Prensa” —és a dir, el ministre de la Governació, Ramón Serrano Suñer— i destacava, entre els tòpics de rigor, que “la dirección del gran diario barcelonés — uno de los más importantes del mundo—” era “un puesto de responsabilidad y honor máximo en la profesión…
El Centre de Lectura de Reus
El Teatre Bartrina, al Centre de Lectura de Reus RM Fundat el 1859 per menestrals propers al republicanisme federal, el Centre de Lectura de Reus conegué durant els anys de la Restauració una letàrgia provocada per les traves polítiques i pel canvi en el teixit social, en el sentit que la petita burgesia anà substituint els menestrals Els nous socis canviaren les conferències pels concerts casolans i les tertúlies, en què llegien els seus treballs literaris La situació s’invertí al llarg de les tres primeres dècades del segle XX, un dels períodes més dinàmics i prestigiosos de la seva…
Vilanova de Segrià

Vista parcial del poble de Vilanova de Segrià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació És un dels més petits de la comarca i es troba al seu sector septentrional, en contacte amb la Noguera Limita amb els termes de la Portella al NE, Corbins a l’E, Benavent de Segrià al SE, Rosselló al SW, Malpartit enclavament de Torrefarrera a l’W i Alguaire al NW S'estén al pla segrianenc de la dreta de la Noguera Ribagorçana, en terres regades pel canal de Pinyana, prop del Reguer Major o Gran, anomenat, en els documents del segle XII, clamor de Segrià Les partides més importants són el Solà, la Pastera, lo Borar, Roderes, el Molinot i la Flota El terme comprèn el…
autodeterminació
Política
Dret internacional
Acció d’una col·lectivitat humana, dins un marc territorial, de decidir lliurement el seu destí polític, especialment de constituir-se en entitat estatal autònoma o independent.
D’una manera indirecta representa també una facultat permanent d’un país políticament constituït per a decidir lliurement el seu estatus polític, econòmic, social i cultural en aquest darrer sentit coincideix amb el concepte d' autogovern L’autodeterminació considerada com una norma general de les relacions internacionals i entesa com una facultat essencial dels grups nacionals dóna lloc a l’anomenat dret dels pobles a l’autodeterminació Aquest dret fou elaborat més o menys explícitament durant el s XIX dins l’anomenada teoria de les nacionalitats i fou expressat de fet amb el principi de…
La premsa burgesa: el “Diario de Barcelona" i “Las Provincias”
Portada de“Las Provincias” en el seu centenari, amb el retrat dels seus fundadors, València, 1966 BV / MG Els dos diaris més rellevants a les seves regions en el decurs de la segona meitat del segle XIX foren el “Diario de Barcelona” 1792 i “Las Provincias” 1866 Tot i ser diferents en diversos aspectes que n’afectaven el contingut i la presentació, poden ser considerats els títols més representatius de la burgesia catalana i valenciana respectivament El primer va néixer al segle XVIII d’un privilegi reial de Carles IV, i el segon, de la transformació de “La Opinión” 1860 en quedar-se-la el…
Alexandre Wohlguemuth i el seu Arsenal Civil
El belga Alexandre Wolhguemuth creà a la platja de Can Tunis de Barcelona un arsenal civil destinat a la construcció naval i capacitat per a fabricar motors, màquines de vapor i tota mena de construccions metàlliques A la imatge, publicitat al catàleg de l'Exposició de Vilanova, de 1882 Alexandre Wohlguemuth, un belga amb el títol parisenc d’enginyer civil en arts i manufactures, s’establí a Barcelona cap el 1880 amb el propòsit d’installar una foneria de ferro, amb els seus corresponents tallers de construcció de maquinària i calderería El projecte tirà endavant al carrer de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina