Resultats de la cerca
Es mostren 142 resultats
Banc Comercial de Terrasa (1881-1924)
El successor del Banc de Terrassa El 24 d’abril de 1924 es constituïa el Banc Comercial de Terrassa, gairebé quatre anys després de la crisi del Banc de Terrassa vegeu Banc de Terrassa, 1881-1892 Aquest, amb el suport de la Companyia de Crèdit Bancari, havia iniciat la seva liquidació, comptant amb les garanties personals donades pels consellers del banc El nou banc no fou, per tant, un liquidador de l’anterior, sinó que pretenia continuar el paper exercit durant tants anys pel Banc de Terrassa La primera Junta de Govern 1924 del Banc Comercial de Terrassa fou la següent President – Joan…
minoria nacional
Política
Sector de la població d’un estat, d’una nació, etc., que difereix del sector numèricament majoritari o del sector efectivament dominant (que pot ésser sovint numèricament minoritari) pel que fa a l’ètnia, la llengua i la cultura, la religió o la ideologia, etc.
En general bé que no sempre, com és el cas dels gitanos o els jueus, especialment abans de la creació de l’estat d’Israel, les minories nacionals mantenen un vincle més o menys intens amb un territori El terme, tanmateix, presenta dificultats conceptuals d’una banda, en la mesura que el significat precís del terme nació és objecte també de controvèrsies De l’altra, hom tendeix a confondre de vegades deliberadament el terme amb altres de similars, com ara minoria ètnica o grup ètnic , o minoria religiosa tot i que l’ètnia, la religió, com també la llengua o l’adscripció al territori hi solen…
Arxiu Capitular de la Catedral de Girona
Historiografia catalana
Dipòsit documental que s’emmarca en la immensa xarxa d’arxius catòlics, dels més antics del món encara en vigència, i que s’integra en la tríada que estableix l’actual disciplina eclesiàstica: els arquebisbals o metropolitans, els episcopals o diocesans i els parroquials.
És situat a la plaça de la Catedral, al cor del barri vell de Girona, en un edifici annex al mateix temple al qual s’accedeix des del claustre La construcció s’ha adequat a les normatives modernes i, encara que continua havent-hi algunes calaixeres de fusta, s’han substituït els antics armaris per uns 480 metres de prestatges metàllics i 40 més de fitxers Tot i que els seus dos arxivers, el director mossèn Gabriel Roura i l’auxiliar Joan Villar, hi treballen a fons, l’ordenació encara no és definitiva El document més antic que s’hi guarda és del 817 i d’aquest any en endavant la quantitat de…
El món del treball
El treball com a factor econòmic Gairebé totes les coses que fem servir en la vida de cada dia són el producte del treball d’altres persones Posem un exemple un cotxe és fruit de moltes hores de feina, no solament dels obrers que l’han muntat, sinó també dels tècnics que l’han dissenyat, dels empleats que s’han encarregat de vendre’l, etc Fins i tot quan mengem maduixes collides al bosc consumim un producte que ha requerit una feina, precisament la que hem fet o la que algú ha fet per nosaltres en collir-les Per als economistes, el treball és qualsevol activitat humana realitzada amb el fi de…
comissió mercantil
Economia
Dret mercantil
Contracte mitjançant el qual un individu (comissionista) efectua per compte d’un altre (comitent), en nom propi o aliè, un acte de comerç i rep en canvi una retribució.
El codi espanyol de comerç considera comissió aquell mandat que té per objecte un acte o operació de comerç i el comitent o el comissionista del qual són comerciants o agents intermediaris de comerç
comanda
Economia
Dret mercantil
Contracte de natura mixta de dipòsit, mandatus
i societat, consistent a encomanar mercaderies o diners per negociar-hi a compte del comitent, mitjançant una participació en els beneficis o retribució.
Un dels tipus més característics és el contracte de canvi marítim
auxiliar del comerciant
Economia
Dret mercantil
Persona que, d’una manera permanent i estable, contracta amb terceres persones, en nom d’un comerciant o empresari, sota la dependència d’aquest i a canvi d’una retribució.
En una accepció més àmplia i jurídicament menys pròpia, tota persona que actua directament o indirecta en nom d’un comerciant, àdhuc de manera autònoma, com els agents, comissionistes, etc El comerciant determina les facultats de cada un del seus auxiliars, però, algunes vegades, si es tracta d’apoderats generals, és la mateixa llei la que estableix unes facultats de representació mínimes que comprenen tots els afers propis del tràfic de l’empresa
Epidèmies: de la pesta negra al nou Herodes
La divuitena centúria no podia començar pitjor als Països Catalans Catalunya i les terres del Rosselló conegueren aleshores el triple i simultani flagell que delmava, cíclicament, les poblacions de l’era preindustrial, és a dir, la guerra, la fam i les epidèmies factors de mortalitat que redoblaven els seus efectes quan actuaven indestriablement I tanmateix, un cop acabada la guerra de Successió, i apaivagades les seves seqüeles, el tret sobresortint de la demografia catalana setcentista fou, precisament, un creixement sense precedents, tant per la seva magnitud com pel seu caràcter…
subcontractació de serveis
Economia
Nom que rep l’exteriorització d’alguna o algunes activitats que realitza l’empresa, les quals passen a ésser gestionades per un proveïdor de serveis especialitzat a canvi d’una retribució.
Es tracta d’una tendència cada cop més marcada i que afecta àrees com informàtica, vigilància, seguretat, transport, etc D’aquesta manera, l’empresa subcontractant pot concentrar-se en l’estratègia i en la gestió de la seva activitat principal A vegades aquesta subcontractació de serveis es produeix a partir de la segregació de l’empresa subcontractant de la divisió que fins llavors realitzava aquesta activitat i que ara passa a funcionar com una companyia independent
ètica
Filosofia
Ciència filosòfica que determina la rectitud i el sentit del comportament humà, segons uns principis normatius dels quals es deriven uns deures i unes obligacions.
Es distingeix de qualsevol tractat sobre la història i el valor dels costums i les idees morals de la humanitat en el sentit que aquest comprèn l’estudi històric, antropològic i social, més que no estrictament filosòfic de les normes que han ordenat el comportament dels individus i dels grups socials de tots els temps, mentre que l’ètica, com a disciplina filosòfica, cerca les raons per les quals hom ha de comportar-se d’una determinada manera, més enllà de la simple acceptació d’unes normes socials vigents o de l’autoritat externa d’un legislador, sia aquest humà o diví És més difícil, en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina